Terribas és una catalaneta de via estreta

Jo no sé si la senyora Terribas està ben o mal follada, com diuen alguns: no m'interessa ni crec que faça al cas. Però em sembla més que evident que la senyora Terribas és una prepotent i una perfecta mal educada institucional. A més de partidista i sectària: segur que amb En Pujol, En Mas o En Duran no haguera fet el mateix. Se li veu massa el «plumero».

Quan feia «La Nit al Dia» ja se li veia descaradament. Recorde una entrevista que feu a una partidària d'Evo Morales: de pena. Sort que la dona boliviana estava molt ben preparada i feia un màster d'economia a Barcelona i li va pegar un bon revolcó. Però la senyora Terribas és, a més d'una catalaneta de via estreta, una autèntica desgràcia cultural i periodística (i no me'n desdic): ser bona periodista no passa per creure's la reina del mambo, les maraques, l'orquestra, la beguda i l'envelat.

Amb ella i el senyor Cuní, la TV3 és cada vegada més una porqueria. Això sí, saben a quin electorat li parlen. O a quin sector dels teleespectadors. La senyora Terribas no fa més que mantenir la caspa: a què ve un programa tan narcisista com La Trinca del s. XXI? Que encara no tenen prou diners aquests negociants (Gestmusic...), que ara cal mitificar-los d'aquesta manera? Etc. Etc.

Als directors/res de les televisions també se'ls haurien de donar 100 dies, però certs catalanets encara continuen presoners de la fal·làcia pujolista de «l'oasi català» i ella, la terrible senyora Terribas, és creu la millor palmera de totes: segur que no en troba cap com ella ni al palmerar d'Elx. Clar que a continuació ve el Sr. Cuní «Pompom», com li diu un bon amic meu. O siga, que la dreta té molt ben assegurada la reelecció i els mites i les porqueries.

Jo no sóc suspecte d'un amor incondicional pel Molt Honorable Senyor Montilla, però segur que això (el to, els talls, la irritació provocadora, la manca de respecte institucional, l'agressivitat corporal i gestual, etc.) no li ho haurien permès els Convergents i a més em sembla que ara la senyora Terribas encara apel·larà al calaix de sastre de la seua llibertat d'expressió i d'informació. I la dels altres? Que no tenim dret a veure un espectacle crític i agut, però ponderat, digne i no partidista? I la bona educació i les bones maneres?...

Segur que si em respongués, em diria que ella no té predilecció per cap partit i quan un/a diu això, ja se sap de quina tendència coixeja... La senyora Terribas és una autèntica autoritària demagògica per no dir una dictadora. I cada dia se li veu més i més a la cara: l'enduriment dels trets, els llavis, etc. en són una mostra. Qualsevol dia se li assemblarà al Rouco Varela. Pobra Catalunya i nosaltres que t'hem esperat tant! Manuel Molins.