TV3

Mon pare votava conservador però era de Castelló. No és que això siga garantia de res, perquè ja em direu Carlos Fabra d'on és i on és elegit. Però a Castelló algunes coses les tenen clares. I entre elles la unitat de la llengua.

Mon pare votava conservador però quan es va fer la campanya per a poder veure TV3 al País Valencià, fa més d'un quart de segle, va vendre bons per a recaptar fons. Gràcies a molts conservadors castellonencs com ell, que van vendre o van comprar aquests bons, el seus nets —els meus fills— van poder escoltar els altres accents de la nostra llengua amb Les tres bessones, Deu més dos o Els barrufets.

Gràcies a conservadors com mon pare, hem pogut veure durant un quart de segle una televisió de qualitat i en la nostra llengua. Allò que tots voldríem per a Canal 9, aquesta infecta sèquia d'aigua bruta (Recorde que en un article en aquestes mateixes pàgines, se citava la resposta que va donar Joan Monleon —el primer i únic ídol de masses creat per aquesta televisió dels nostres pecats i els seus vicis—, a un periodista que li preguntava que pensava, quan començava a parlar-se d'açò, de la possibilitat de fer un canal de televisió valencià,: “Xe, no serà un canal, serà una sèquia”, respongué).

Ben és cert que ara els meus fills, amb l'oferta televisiva actual, han deixat de veure tant els canals de la televisió catalana ja que hi ha ofertes ben suculentes en castellà per a la gent jove. En un temps només estaven els dos canals estatals i TV3, i ara és tanta l'oferta televisiva que aquests canals han disminuït el seu pes, perduts en la jungla audiovisual actual; la qual cosa fa palesa, encara més, la gratuïtat de la mesura de tancament de TV3. Just ara quan menys mal li feia i menys molestava a la delicada sensibilitat audiovisual dels conservadors valencians.

I qui guanya amb aquesta mesura? Evidentment Francisco Camps. No creu u que el PP estatal guanye amb aquest tancament. D'ací un any seran les eleccions generals i el PP té totes les cartes per a guanyar-les. L´única incògnita és si serà per majoria absoluta o per majoria simple. En aquest darrer cas, li caldrà comptar amb els vots dels partits nacionalistes basc i català.

Estarà disposada CiU a mirar cap a altre costat ignorar aquest atac a la cultura i la llengua comuna i actuar com si no passara res? No creu u, per tant, que al PP estatal li haja agradat molt la mesura presa per la seua delegació regional en aquests moments. Especialment ara en què l'interessa rebaixar les tensions amb els seus possibles socis catalans i, en general, amb la societat catalana després de l'aventura de l'Estatut.

Aquesta mesura de tancament de la TV3 al País Valencià, en canvi, és perfectament coherent amb l'estratègia personal de Francisco Camps, el qual, segons s'ha dit nombroses vegades, tindria amenaçada la central madrilenya del seu partit amb la possibilitat de crear un partit regionalista que dividiria el vot conservador valencià en cas de que el PP no es doblegara a les seues exigències polítiques. Camps fa així mèrits per a convertir-se en un líder regional autònom en últim terme. Ell sap que tindria la reelecció com a diputat regional assegurada.

El periodista Enric Juliana, fa temps que quan parla del PP l'anomena la “Confederación Española de Derechas Autónomas”. I fa temps que els historiadors saben que durant la Restauració canovista, el pretés centralisme i uniformisme dels partits del torn —els conservadors i els liberals—, no era tanta. Que a les províncies havien de pactar amb els cacics locals, i que no els era tan fàcil imposar la seua voluntat centralista. Per a mostra d'açò el mateix “Cossi”, el partit provincial fundat a Castelló per Victorino Fabra, el primer Fabra de la gloriosa dinastia del Fabres, el darrer representant de la qual és un autèntic poder amb el què ha de comptar tant el PP de València com el de Madrid, perquè ell té força suficient a la província com per a ocasionar més d'un disgust als “seus”.

Francisco Camps juga ara a cacic regional i una més de les seues cacicades ha sigut el tancament de TV3. Supose que a Madrid estaran dels nervis. Açò ha de portar conseqüències dins i fora d'aquesta increïble Comunidad Valenciana. A Castelló, són del PP però no presenten el grau de bogeria analfabeta i autoagresiva de València i rodalies. Allí també als conservadors els agradava veure TV3 i mon pare que votava conservador va vendre bons per a poder veure-la al País Valencià.