Comunicació

Més que una autonòmica

TV3 no es pot comparar amb cap altra televisió autonòmica de l'Estat espanyol. És de molt la que té més pressupost, més canals en emissió i més audiència

TV3 va ser l'única que
va aconseguir ser líder al seu territori el 2010

Un repàs a les dades de les televisions autonòmiques de l'Estat espanyol –que ara alguns estan qüestionant– serveix per constatar que no es poden posar totes al mateix sac: n'hi ha amb molts anys d'història i gran empremta i altres recents sense gairebé implantació; i sobretot per deixar clar que TV3 juga a una altra lliga. Les dades de la televisió catalana no es poden comparar a cap altra ni en pressupost ni
en nombre de canals ni
en inversió publicitària ni en xifres d'audiència.

Antiguitat

TV3 va ser el setembre del 1983 la segona autonòmica a emetre, només uns mesos després de la basca ETB. Dos anys després va néixer Televisió de Galícia. Les autonomies amb més consciència nacional i llengua pròpia més forta –on tenia més raó de ser una tele– van ser, doncs, les que van liderar la posada en marxa d'aquest tipus de cadenes. No és estrany que el País Valencià s'hi sumés el 1989, igual que dues de les autonomies més importants de l'Estat: Madrid i Andalusia. Les cadenes d'aquestes sis són les històriques i les que tenen més pes encara en volum de negoci, tot i que no en tots els casos en audiència.

Número de canals

El camp en què més es veu l'envergadura que ha agafat TV3 respecte a la resta és en el nombre de canals. Actualment, sense comptar els canals en HD ni internacional, TVC en té sis en antena: TV3, 33, 3/24, Super3, 3XL i Esport 3.
La resta majoritàriament es mou entre un i dos canals. Només Canal 9 i ETB en tenen 3 i la basca està preparant el quart.

Pressupost i publicitat

El pressupost de la CCMA és de llarg el més alt dels ens autonòmics. Encara no s'ha aprovat el del 2011, però el del 2010 (473 milions, dels quals 405 eren de TVC) duplica el previst per enguany del segon, l'ens andalús (232). Segons dades d'EFE, la resta d'autonòmiques històriques superen els 100 milions i les més noves es mouen entre els 30 i 40, excepte Aragó i les Illes, que voregen els 60.

A més, l'últim informe d'Infoadex sobre inversió publicitària al 2010 indica que TV3 acapara el 35% del rebut per les autonòmiques. La inversió a la tele catalana va ser de 95,6 milions, el doble que Canal Sur (46,2) i el triple de Telemadrid (32,6). De la resta, només Canal 9 i TVG van superar els 20 milions.

Audiència

L'altre gran camp on destaca la supremacia de TV3 és en els índexs d'audiència. El seu principal canal va ser l'únic que va aconseguir ser líder al seu territori al 2010, amb un 14,8% de quota. La segona millor xifra, de nou, és Canal Sur (12,7%), seguit de prop per TVG (12,3%). Cal destacar el 10% de TV Canaria i el 9,4% d'Aragón TV, que empata amb ETB2.

Els afanys del PP per privatitzar les autonòmiques

El PP defensa des de fa temps que les comunitats puguin privatitzar la gestió de les seves televisions. Tot i que alguns presidents autonòmics del partit, com ara el valencià Francisco Camps i el gallec Alberto Núñez Feijo, s'hi mostren en contra, altres com la madrilenya Esperanza Aguirre reclamen de fa temps poder privatitzar la televisió. Els cal, però, un canvi legislatiu estatal. El PP va presentar al novembre al Congrés una proposició de llei en aquest sentit. Fins ara el PSOE s'ha mostrat contrari a la privatització, tot i que alguns dirigents com el ministre de Presidència, Ramon Jáuregui, ho ha inclòs dins de les qüestions que es podrien discutir per tal de reduir els problemes econòmics de les autonomies. També el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va entrar en el debat, qüestionant que calgui que hi hagi cadenes autonòmiques “en comunitats on no hi ha un fet diferencial de llengua”.

Dos dels polítics més crítics amb els canals autonòmics són Miguel Ángel Revilla i Miguel Sanz, els presidents de Cantàbria i Navarra, que junt amb La Rioja i Castella i Lleó són les úniques comunitats sense televisió pública. Dues d'elles –Navarra i Castella i Lleó – tenen, però, autonòmiques privades amb subvencions públiques.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.