Canal 9, pitjor impossible

Radiotelevisió Valenciana (RTVV) es troba dins d'un pou sense fons. Amb una audiència per terra (Canal 9 només va assolir el 5,4% del share total el juny
passat), un deute d'escàndol (1.300 milions d'euros reconeguts) i una credibilitat sota mínims, l'ens
públic afronta el seu
pitjor moment.

“És una televisió impossible que va a la contra d'una part de la societat”, assegura José Ignacio Pator, membre del consell d'administració de RTVV en representació del PSPV-PSOE. Pastor es refereix al veto sense contemplacions que hi pateixen tots aquells col·lectius crítics amb el PP de Francisco Camps, que són sistemàticament silenciats.

Mentre la cadena sosté que darrera d'aquesta caiguda al precipici de l'audiència es troba l'ampliació de l'oferta televisiva amb l'arribada de la TDT, el cert és que els múltiples i quotidians exemples de manipulació informativa han generat una desafecció total per part d'aquella part de la ciutadania que no vota el PP i que ha deixat de veure Canal 9. “Ací no hi ha una fidelització de públic perquè la gent no sent que n'és la seua. Canal 9 ha perdut posicions de manera accelerada perquè no representa tots els valencians”, diu Pastor.

TV3, per exemple, triplica en audiència Canal 9, que fins i tot és superada per autonòmiques molt més joves que ella, com ara les d'Astúries, Aragó o Castella-la Manxa.

A més del descrèdit en què ha caigut, Canal 9 presenta una programació que ha girat l'esquena a les generacions més joves i als entorns urbans: el gruix dels seus seguidors se situa en la franja de població que supera els 60 anys i en les localitats de menys de 20.000 habitants. Per si fóra poc, el deute de la cadena amb Mediapro, propietària dels drets de la Lliga de futbol, n'ha posat fi a les retransmissions, una gran font d'audiència.