La veritat sobre Catalunya al món

El Col·lectiu Emma treballa des de finals d'abril per puntualitzar informacions que surten a la premsa internacional i que donen una visió esbiaixada de la realitat del país, a partir de la perspectiva parcial que tenen diversos corresponsals que escriuen des de Madrid

The Economist, el Financial Times, Le Monde, Les Echos o el Daily Telegraph són diaris de prestigi internacional que, com és lògic atesa la dimensió universal i els recursos que tenen, també solen parlar de la realitat de Catalunya. Des de fa un cert temps, però, un grup de catalans lectors de rotatius d'arreu del món han detectat que algunes informacions estaven distorsionades, sobretot perquè la majoria havien estat elaborades per corresponsals destinats a Madrid. És per aquest motiu que van decidir organitzar-se en un col·lectiu, que van anomenar Emma –en honor de l'abadessa filla de Guifré el Pilós i responsable de la repoblació de les comarques centrals del país a principi del segle X–, per tal de fer arribar les seves esmenes a tots aquests mitjans de comunicació d'abast mundial, d'una manera sempre documentada i amb afany estrictament pedagògic. «Moltes vegades ens trobem punts de vista sobre Catalunya que coincideixen amb els d'El Mundo, La Razón o la Cope», explica un dels membres del Col·lectiu Emma, Salvador Garcia-Ruiz, que interpreta que això passa més per les dinàmiques periodístiques que no pas per ideologia: «La majoria de corresponsals a l'Estat espanyol són a Madrid, i tenen tot un seguit d'inputs, provinents dels mitjans d'allà, del mateix govern espanyol o de les fundacions dels partits polítics, que els donen una visió limitada. Espanya fa la seva feina», sentencia el sabadellenc, directiu d'una entitat financera i resident durant dos anys a Nova York, el qual té molt clar que «la tasca de donar a conèixer la realitat explícita de Catalunya és responsabilitat de tots els catalans». «Em consta que a nivell institucional també es fa alguna cosa, però vistos els resultats és clarament insuficient», hi afegeix Garcia-Ruiz, que entén que per equilibrar la situació és necessària la implicació de la societat civil. La primera intervenció del Col·lectiu Emma va ser a finals d'abril amb motiu d'un article del Financial Times en què no s'abordava amb exactitud la realitat lingüística i la reivindicació d'un millor finançament de Catalunya: «S'obvia el dèficit fiscal i es diu que el català és un impediment per a la competitivitat econòmica», tal com es veia en les entrevistes a 21 corresponsals estrangers que va publicar el passat cap de setmana El Punt. La iniciativa va sorgir d'una resposta del catedràtic de Princeton Carles Boix a The Economist, a la qual van decidir fer difusió. Des de llavors, els corresponsals internacionals ja disposen de l'altra versió de la veritat.

Una estructura oberta a tothom

El Col·lectiu Emma consta de tres promotors i cinc col·laboradors fixos –membres de l'empresa privada o d'organismes internacionals–, que s'encarreguen de llegir tanta premsa com poden i de detectar si les referències a Catalunya són del tot correctes. La manera que tenen de funcionar és fer arribar al diari en qüestió una rèplica detallada dels punts que distorsionen la realitat, a través de «dades públiques i contrastades» i d'apreciacions que poden arribar de qualsevol integrant del grup –abans d'enviar l'escrit, se'n fa arribar una còpia a tots els col·laboradors–. Tot i això, cada vegada arriben més intervencions espontànies al correu reflectit en el bloc emma-col-cat.blogspot.com, que Emma s'encarrega de canalitzar. En tot cas, però, Garcia-Ruiz descarta qualsevol intervenció en la premsa espanyola, perquè entén que «la pedagogia només pot generar frustració, perquè no canviaran».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.