RAMON MATEU

DIRECTOR DE CATALUNYA RÀDIO

«Catalunya Ràdio no s'ha descatalanitzant»

Nomenat al juny, ha hagut de dissenyar una programació de tardor amb molt poc temps de marge i amb la voluntat de recuperar oients. Minimitza la pèrdua de lideratge de Catalunya Ràdio després de 15 anys i considera que l'emissora continua sent una referència

APOSTES
Manel Fuentes sorprendrà i Pere Escobar, aquest any, serà l'oferta referent d'informació esportiva en català a la nit
MODEL
El que fa falta a Catalunya Ràdio és modernitzar el to, posar-se una mica al dia
El seu màxim objectiu és aturar la sagnia d'oients. Hi ha possibilitats de recuperació?
–«D'una pèrdua d'oients, jo no en diria una sagnia. Sembla que sigui un desastre, i no ho és tant. Quan la diferència entre audiències marcades per l'EGM és tan escassa –et mous entre un 10% amunt o avall–, crec que ser de la tercera posició a la primera és absolutament circumstancial. Això no amaga que Catalunya Ràdio tenia pràcticament 100.000 oients més fa un any que no pas ara. Hi ha hagut una pèrdua d'oients que s'ha produït per dos motius. Primer, una evolució del mapa radiofònic a Catalunya; avui hi ha més oferta que fa uns quants anys, una oferta que s'ha consolidat. Això no és bo per a Catalunya Ràdio, perquè ha perdut audiència, però és bo per a la ràdio en català, perquè hi ha més oients de ràdio en català. Hi ha un segon factor: Catalunya Ràdio ha fet molts canvis en la programació, i els canvis en ràdio generalista acostumen a penalitzar. I penalitzen més si no l'encertes en el canvi. Per això hi ha hagut un retrocés. Hi ha opcions de recuperació? Sí, Catalunya Ràdio és la més potent informativament i continua sent la més visitada; això vol dir que és la ràdio de referència, forma part de l'imaginari dels catalans. En la mesura que tens tantes visites, tens possibilitats de fer canviar la tendència.»
–Encara conserva el valor de la marca.
–«Com a ràdio pública, has de defensar i no moure't d'aquests valors. I treballar-los bé. I si saps fer-ho bé, l'oient, quan troba satisfacció, et compensa i els EGM i els baròmetres ho acaben reflectint.»
–Aquests canvis de graella inclouen la marxa d'Antoni Bassas, Jordi Basté o Toni Clapés. Es van fer les coses malament? És difícil arreglar els errors del passat?
–«No és que fugi d'estudi, però el que em plantejo és la temporada vinent. Les decisions que es prenen en moments determinats, no les vull ni les puc valorar, perquè no conec les circumstàncies en les quals es prenen. Sí que crec que a les graelles de ràdio generalista l'estabilitat és un valor. El que no exclou és que en un moment determinat es pugui considerar que hi ha programes que per molt bé que funcionin et poden posicionar l'emissora adreçada a una audiència útil que tu consideres que cal renovar, rejovenir, modernitzar... Per entendre'ns, que pugui haver-hi productes que s'estiguin cremant o que siguin objecte d'un cert desgast. Els canvis no són aconsellables, però no fer-los, possiblement, és més greu. Els canvis s'han d'abordar quan es considera que és necessari. Ara, quan canvies un programa, penso que és molt important tenir molt clar per quin altre programa el substitueixes; i tampoc abordar tants canvis seguits. Però no és un tema de Catalunya Ràdio, és un tema de tàctica de programació d'emissora generalista.»
–L'assignatura pendent de Catalunya Ràdio és engrescar l'oient jove?
–«Crec que entre la gent jove hi ha una certa desafecció cap a la ràdio. Avui el que t'has de plantejar és la capacitat de produir continguts i poder-los oferir per moltes finestres. Sí que crec, entre altres coses perquè ho diuen l'EGM i el baròmetre, que el públic de Catalunya Ràdio és més adult que el d'altres emissores de la competència; d'uns cinquanta anys. El que fa falta a Catalunya Ràdio és modernitzar el so, posar-se una mica al dia.»
–Molts oients s'han sentit decebuts perquè consideren que Catalunya Ràdio ha deixat de ser la ràdio nacional i se la deixa morir per afavorir els grups privats (Prisa, Godó).
–«No crec que responguin a interessos reals, aquells que puguin considerar que Catalunya Ràdio s'ha descatalanitzat. No és veritat de cap de les maneres. Dir que Catalunya Ràdio s'està debilitant conscientment en favor d'altres grups em sembla una absoluta barbaritat. En qualsevol cas, crec que si hi ha altres grups, que són les emissores que juntament amb Catalunya Ràdio són les més escoltades a Catalunya, que funcionen, és bo. Hi ha d'haver oferta plural de ràdio i l'oient ha de poder escollir entre l'una i l'altra. No ens pensem ni ens creiem que l'oient escolta exclusivament una emissora. L'oient, avui, és selectiu.»
–Ha apostat per Manel Fuentes a la franja de matí. El perfil de Fuentes no s'adequava més al de la franja de tarda, també tocada, per fer-la remuntar?
–«El Manel és la persona més adequada per fer la tarda, sens dubte. I la persona més adequada per fer el matí, i també per fer la nit. Igual que Sílvia Cóppulo o Joan Barril. O el mateix Pere Mas. A mi em sembla que la potència de la gent que presentarà els programes de Catalunya Ràdio aquesta temporada és gran. En el cas del Manel, és periodista de soca-rel, una persona amb criteri i amb molt de rigor. El Manel és una persona que ha utilitzat diversos registres al llarg de la seva carrera; alguns recorden els últims, el xou. Crec que en Manel ens sorprendrà.»
–Pel tarannà que té, Escobar pot fer-se un lloc entre els oients de magazins esportius a la nit.
–«En aquesta franja nosaltres no hi érem perquè començàvem un programa d'esports a les onze, i crec que és erroni. El públic d'esports de ràdio generalista és molt singular. És majoritàriament el públic més jove, que consumeix informació esportiva de manera compulsiva i va provant les ofertes que hi ha en aquella hora. I s'incorpora a la ràdio a partir de les dotze de la nit. Crec que Pere Escobar serà l'oferta referent d'informació esportiva en català a la nit.»
–Què pot aportar Sílvia Cóppulo a la franja de tarda?
–«El matí és més vertiginós, més polític, més trepidant, i la tarda és més serena i més social. Penso que la Sílvia ens aportarà una reflexió que avui, a les tardes, en català, no existeix. Una oferta que no existeix.»'
–Ha nomenat el nou cap de programes de Catalunya Ràdio?
–«En aquests moments treballem per retocar l'organigrama. Pensem en un plantejament d'organització interna que serà diferent, possiblement molt més àgil. Un organigrama ha de respondre a una organització, i crec que l'organització de la casa l'hem de plantejar de manera diferent. He pensat que hi havia una prioritat, que era fer els retocs que s'havien de fer. El que cal ara és centrar-se a millorar tan com sigui possible l'eficiència de la gestió i l'optimització dels recursos.»
–Neus Bonet continuarà a l'emissora?
–«La Neus Bonet hi ha tingut un paper extraordinari. I té tot el reconeixement de Catalunya Ràdio pel seu esforç i pel seu treball. No era gens fàcil, el paper que va haver d'assumir, i ho va fer per responsabilitat. És de les persones que conec que en saben més, de ràdio, en aquest país. Per tant, la Neus encaixa dins de Catalunya Ràdio en molts llocs. I després de l'any que ha passat, ara hem de fer un plantejament de futur. Però és un actiu de la casa, sens dubte.»

Llarga experiència en els mitjans

Ramon Mateu (Barcelona, 1958) té una llarga experiència radiofònica, però poc vinculada a mitjans de tarannà catalanista. Ha estat delegat del grup Antena 3 a Catalunya i director general de nous projectes d'Uniprex (Onda Cero i Europa FM), de Planeta. Havia dirigit, en l'època del PP, RNE a Catalunya (1996-97) i havia estat subdirector del centre de Sant Cugat (1997-98). Mateu ha estat vicepresident de l'Associació Espanyola de Ràdio Comercial i secretari general de l'Associació Catalana de Ràdio Privada. «Jo he treballat en ràdio tota la meva vida. He vingut aquí amb un plantejament professional i amb molta il·lusió, i no amb un plantejament polític», explica durant l'entrevista.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.