Guaita què fan ara!

El que no es veu, el que hi ha darrere les càmeres, és gairebé sempre el més interessant. És on descobreixes les trampes i trucs que fan que la tele –on tot és mentida– sembli veritat. Per exemple, poc abans de l'inici de la gravació de la gala gironina de Buscant La Trinca –el programa que emetrà TV3 i en el qual es busquen els «trincos del segle XXI» per protagonitzar un telefilm sobre la vida i miracles dels de Canet–, Lloll Bertran assajava amb Hugo un tango, que, una hora després simularia com un ball espontani amb un voluntari, justament l'Hugo, per amenitzar una actuació. També es podia veure Xavier Sardà passejar entre bastidors, xerrant amb un, jugant amb una cacatua engabiada, fent de Sardà tot i que no l'enfoqués cap càmera. I Sardà no va aparèixer per l'escenari. I Mainat, amb americana i camiseta estil Custo, va comentar, irònicament, que anava vestit de Risto. I llavors apareix Beth, vestida de Cap d'Any preguntant com es diu trono en català. Ella és la presentadora però com si no ho fos, ja que diu quatre coses al principi i al final, i una d'aquestes feia referència als trons, gairebé reials, on s'asseu La Trinca durant la gala. Asseguts com tres reis mags, veien desfilar els concursants. Mainat, Cruz i Pascual tenien veu però no vot. Les que manaven eren elles, a l'altra banda de l'escenari: Lloll Bertran, Carme Conesa i Imma Sust. I perquè del que es tracta és de passar-s'ho bé, feien una mica de teatre: discussions sobre els veredictes, sobre la vàlua dels candidats... bé, el que es fa en tots els xous de la tele. A la gala hi van actuar dotze possibles «promeses trincaires» d'arreu de la demarcació: de Figueres, Calonge, Tortellà, Arbúcies, Llers, Olost... La majoria bastant preparats per muntar l'espectacle: amb disfresses, canvis de vestuari, patates a la butxaca, i alguns venien amb claca incorporada entre el públic; fins i tot amb pancartes i panderetes. En general el públic –la majoria contemporanis dels trincos o de llars de jubilats– no necessitava els esforços de l'animador; ja venia engrescat de casa. I no només seguia amb aplaudiments les cançons, sinó que també les taral·lejava. Un imitador d'Eugenio i els presentadors de Divendres van ser les dues actuacions «fora de concurs». Com que era un càsting, no hi van muntar una gran orquestra per acompanyar els candidats. Hi havia un trist piano, i no de cua, sinó d'aquests de festa major, i no el tocava en Manu Guix, sinó Joan Carles Capdevila, un professor també d'OT però menys mediàtic.