plaça major
El museu de les matemàtiques a Girona, per què no?
Per què no es mira de trobar recursos?
«Prohibit no tocar», anuncia un rètol a l'inici de l'exposició que ocupava les sales de la Casa de Cultura de Girona. Contra el que es podria pensar, la mostra no era d'escultura, sinó que es tractava de l'exposició Experiències matemàtiques, que va tenir un èxit aclaparador de públic de totes les edats. Els que ens hi atansem de tant en tant sabem que no és pas fàcil, aconseguir un nombre de visitants similar. És evident que va funcionar el boca-orella. Darrere d'aquesta exposició hi havia l'esforç desinteressat d'una colla de membres de l'Associació de Professors de Matemàtiques de les Comarques Gironines (Ademgi) i també la Càtedra Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona, entre altres entitats, associacions professionals i universitats d'arreu de Catalunya (Feemcat, SCM, Creamat, ICE de la UPF...). L'exposició, que apostava clarament per fer participar activament el públic en les múltiples activitats taller, pretén ser un tast per acabar fent realitat, en un futur, el museu de matemàtiques de Catalunya. Per això els seus impulsors busquen finançament per a la seu.
En la inauguració de la mostra, hi vaig escoltar amb tristesa la falta d'ambició de la regidora d'Educació, que parlava en nom de l'Ajuntament de Girona: «El museu tot sencer a Girona, no, en tot cas potser una subseu...». Ens queixem del centralisme barceloní, i després som els primers que ens veiem a nosaltres mateixos com una subseu. És evident que l'Ajuntament que s'emporti a casa seva el futur museu de matemàtiques de Catalunya haurà aconseguit un bon trumfo. No hi ha gaires museus d'aquest tipus al món, i constituirà tota una novetat i una aposta clara per aquesta societat del coneixement que genera més coneixement i també riquesa. També és fàcil adonar-se que el gremi dels matemàtics està àvid de tenir un museu propi que permeti mostrar la renovació pedagògica que ells saben practicar. Ara que es parla tant del fracàs escolar en aquesta matèria, tenir un museu d'aquestes característiques seria tot un al·licient: els seus promotors ja treballen, per exemple, en la idea de fer maletes pedagògiques per fer circular el material per les escoles i els instituts de Catalunya. I arribats aquí em pregunto: per què no a Girona? Que les arques municipals són buides, ho sabem tots, però caldrà seguir impulsant la Girona del futur, i Girona ja fa temps que va apostar per promocionar-se a través de la cultura. Abans de conformar-se amb una subseu, per què no s'estudia seriosament el projecte i es mira de trobar recursos?
