[D]
0
23 gener 2010 2.00 h

LY LEAP

CUINER I EMPRESARI

«El meu punt d'arribada és la millora contínua»

La seva és una història de lluita i superació personal. Ha deixat enrere entrebancs i dificultats que haurien fet claudicar la majoria dels mortals. Ha creat un estil de cuina que fusiona la saviesa oriental amb les tendències mediterrànies més capdavanteres.
Ara és un cuiner d'èxit i el seu restaurant és una referència, però no ha estat fàcil arribar-hi, oi?
–«Gens ni mica. He hagut de lluitar molt per arribar fins aquí, però estic molt satisfet de tot plegat.»
–Com va arribar a Catalunya?
–«Sóc fill d'una família benestant de Cambodja. Quan el règim de Pol Pot va començar el genocidi, el meu pare amb prou feines va aconseguir enviar-nos a la meva germana i a mi cap a París, però sense ni un cèntim a la butxaca. A Cambodja es van quedar cinc germans i els pares.»
–Quina edat tenia?
–«Jo tenia 13 anys i ma germana, 19. Vam anar a una habitació llogada amb d'altres refugiats. Recordo que ploràvem cada nit. Ella treballava com a dona de fer feines i jo estudiava i treballava en un taller cosint bosses de viatge.»
–Amb 13 anys?
–«Sí. Només hi treballaven dones, i totes eren com unes mares. Em cuidaven i em protegien. Dos anys més tard vaig muntar amb ma germana el nostre propi taller, i fèiem texans.»
–Als 15 anys ja era un emprenedor, doncs.
–«És el que he fet tota la meva vida. No vam tornar a saber res de la família fins al cap de set anys. Amb el temps, gairebé tots van poder emigrar a Suïssa.»
–I com és que acaba a Barcelona?
–«La meva germana es va enamorar d'un xinès que era cap de cuina d'un restaurant de Barcelona. Primer va venir ella, i més tard la vaig seguir jo.»
–I va ser així que va descobrir la seva passió per la cuina?
–«Al començament, treballava a la sala, i no entrava mai a la cuina. Un dia, el meu cunyat es va cansar i va dir prou. Recordo que hi havia gent a les taules esperant els seus plats, així que vaig haver d'entrar a la cuina i agafar les paelles. Suposo que haver patit tantes dificultats a la vida i haver-me'n sortit sempre ha fet que no tingui por als desafiaments.»
–Com es passa d'un restaurant xinès normal i corrent a un establiment d'autor, amb un estil propi?
–«No em puc estar quiet, sempre estic innovant, provant coses, fusionant estils i tradicions. A l'Indochine Ly Leap hom pot trobar la fusió de la saviesa oriental i les tendències mediterrànies.»
–Em consta que celebritats de tot el món vénen a Barcelona pel seu restaurant. N'és conscient, d'aquest èxit?
–«No m'hi fixo gaire. El que m'importa és que els meus amics hi vénen i s'ho passen bé. Jo continuo com sempre, lluitant sense parar per millorar. No hi ha un punt d'arribada, sinó la millora contínua.»
–Com és que parla un català tan perfecte? És casat amb una catalana, suposo.
–«Home, fa 27 anys que visc a Barcelona, com vol que no parli català? La meva dona és cambodjana, com jo.»
–És a dir que va haver d'estudiar català.
–«No vaig fer-ho mai. En vaig aprendre parlant amb els amics, amb els companys de la cuina, a pesar d'haver tingut alguna experiència negativa.»
–Quina?
–«Recordo que quan vaig llançar-me a parlar català, una persona va riure's de mi per una errada. Vaig sentir-me fatal. Més tard, un client va llençar-me la carta a la cara perquè no era en català (ara fa anys que tot és en català). Tot plegat va provocar-me un fort rebuig pel català. No podia ni sentir a parlar ningú en català.»
–Més tard va canviar de parer, però.
–«Sí, és clar. Per sort, el 99 per cent dels catalans són gent oberta, amable, solidària. Tots els meus amics em van ajudar a perfeccionar el meu català.»
–Una visita al seu restaurant fa pensar que la seva altra passió són les plantes, oi?
–«És veritat. I el que veieu al restaurant no és ni el 10 per cent del que tinc a casa. Els meus veïns diuen que casa meva és una selva tropical.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a