Pla per posar 500 desfibril·ladors en serveis i llocs públics de la demarcació
L'impulsor del programa, Dipsalut, vol que l'aparell formi part del mobiliari urbà de tots els pobles
El calendari previst és que durant el primer trimestre del 2010 Dipsalut farà un concurs d'adquisició dels 500 desfibril·ladors i es concretarà el lloc on s'han de posar. Durant el segon trimestre de l'any vinent ja es començaran a instal·lar amb la idea que el primer trimestre del 2011 ja estiguin a punt de ser utilitzats. Aquest projecte, que ha estat batejat amb el nom de Girona, territori cardioprotegit, consta de dues fases: una primera que preveu instal·lar aquests aparells en edificis municipals, equipaments esportius, a la via pública i a les dependències de la policia municipal i protecció civil, entre d'altres, i d'una segona fase en què s'augmentarà el nombre d'unitats en espais privats de concurrència pública, com són hotels, clubs esportius i càmpings. Així mateix, la implantació d'aquesta xarxa de desfibril·ladors comportarà també la formació dels habitants de cada municipi perquè sàpiguen fer-lo servir.
El desenvolupament del programa, que ahir es va presentar públicament al Parc Científic i Tecnològic de Girona, anirà acompanyat d'un estudi de deu anys de durada que farà la Facultat de Medicina i que en valorarà el funcionament. Els doctors Ramon i Josep Brugada i Rafel Masià van avalar el projecte adduint que del que es tracta és de salvar vides.
En aquest sentit, la consellera de Salut va recordar que encara avui un 30% dels afectats per infart de miocardi moren abans d'arribar a l'hospital. I va apuntar que, un cop s'hagi avaluat el cost-efectivitat d'aquest pla, el model podria ser extrapolable a tot Catalunya.
D'altra banda, i per tal que qualsevol persona i no únicament personal mèdic pugui fer ús dels desfibril·ladors, tal com estableix la normativa actual, Geli va indicar que es treballa a tot l'Estat perquè es modifiqui el decret.
Més ingressos hospitalaris
Els hospitals de les comarques gironines van registrar el 2008 un total de 71.474 altes hospitalàries amb ingrés, 1.659 més que el 2007, any en què n'hi va haver 69.815, segons les dades fetes públiques ahir per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). Per sexes, i seguint la tendència dels darrers anys, les dones van protagonitzar més ingressos hospitalaris que els homes, amb 38.845 respecte dels 32.628 dels homes. En general, el capítol d'embarassos, parts i puerperis va ser el que va acumular un major nombre d'ingressos amb 10.377, seguit del de les malalties de l'aparell circulatori (8.494); les malalties de l'aparell digestiu (8.189); les malalties de l'aparell respiratori (8.086); les lesions i els enverinaments (6.939) i les malalties oncològiques (5.687).
En els homes, el grup de malalties que els va provocar més ingressos van ser les de l'aparell respiratori (amb 4.822), seguides de les patologies del sistema circulatori (amb 4.662), les malalties de l'aparell digestiu (4.761), les lesions i els enverinaments (3.466) i les neoplàsies (3.025).
En les dones, el primer motiu d'ingrés en un centre hospitalari van ser els embarassos, els parts i els puerperis, amb 10.377. Les malalties del sistema circulatori van provocar 3.832 ingressos; les lesions i els enverinaments, 3.474; les patologies de l'aparell digestiu, 3.428, i les de l'aparell respiratori, 3.264.