La dispensació de genèrics a les comarques gironines augmenta i ja és del 31%
La recepta d'aquests fàrmacs s'ha incrementat de 14 punts en els darrers sis anys i supera la mitjana de Catalunya
L'any 2004 es van dispensar a les comarques gironines 1.561.486 genèrics, el 16,29% del total dels medicaments prescrits. I un any rere l'altre la dispensació d'aquest tipus de medicaments ha anat augmentant, fins a arribar, el novembre del 2009, als 3.432.678, el 31% del total. Per tal que la presència dels genèrics en el mercat vagi in crescendo, el Departament de Salut du a terme polítiques actives per promoure'n la dispensació. En aquest sentit, el Servei Català de la Salut estableix, a les entitats proveïdores dels serveis sanitaris, uns objectius anuals que en aquests moments en l'àmbit hospitalari se situen entre el 20% i el 33%, i en l'atenció primària, al voltant del 30%. A partir d'aquests objectius, cada entitat proveïdora s'encarrega de posar els recursos necessaris per intentar assolir aquests objectius. Tot i no disposar de dades territorials sobre l'estalvi que representa la dispensació de genèrics en comptes de medicaments de marca, un estudi del 2008 fet per la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE) i els laboratoris Roche posava en relleu que el consum de genèrics a Catalunya havia suposat, en els darrers nou anys, un estalvi de 1.486 milions d'euros.
La mitjana espanyola
Les comarques gironines i Catalunya en general superen la mitjana espanyola quant a consum de genèrics. Concretament, i segons un estudi de l'octubre del 2009 de l'Aeseg, la patronal de la indústria farmacèutica de genèrics a l'Estat espanyol, la quota de mercat en valor dels genèrics a l'Estat és del 6,5%, molt lluny del 30% que hi ha de mitjana a la UE. La quota dels genèrics només supera el 7,5% en tres comunitats autònomes: Catalunya, Madrid i Andalusia. En el mateix estudi s'advertia que el 2008 s'havia observat un «preocupant alentiment» de la implantació d'aquests fàrmacs respecte de la resta de medicaments. Per primer cop, el creixement dels genèrics a l'Estat es va situar per sota dels de marca. El novembre del 2009, la patronal espanyola es feia ressò d'un informe de la CE segons el qual l'Estat és un dels integrants de la UE on hi ha més retards en l'entrada de medicaments genèrics. Mentre que la mitjana d'entrada al mercat d'un genèric a la UE és d'uns 7 mesos, a l'Estat aquest termini arriba als 14 mesos, només superat per Grècia. L'estudi de la UE assenyala que les companyies propietàries de les patents han desenvolupat estratègies per allargar el seu monopoli i incrementar els beneficis del seus medicaments retardant l'accés a nous genèrics.
Definició de genèric
La llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, defineix com a medicament genèric «tot medicament que tingui la mateixa composició qualitativa i quantitativa en principis actius i la mateixa forma farmacèutica, i la bioequivalència del qual amb el medicament de referència hagi estat demostrada per estudis adequats de biodisponibilitat». Hi afegeix que les diferents sals, èsters, èters, isòmers, barreges d'isòmers, complexos o derivats d'un principi actiu es consideraran un mateix principi actiu llevat que tinguin propietats considerablement diferents quant a seguretat i/o eficàcia. Però també diu que el sol·licitant podrà quedar exempt de presentar els estudis de biodisponibilitat si pot demostrar que el genèric satisfà els criteris esmentats anteriorment.
