L'hospital Trueta de Girona ja ha arribat a 260 operacions a cor obert en tres anys

Fa tres anys que s'hi fan operacions cardíaques de risc però la majoria de pacients encara s'envien a Barcelona

L'hospital Josep Trueta, des que el 8 de novembre del 2006 va fer la primera intervenció a cor obert de les comarques gironines, ja n'ha fet 260. Aquesta quantitat dóna una mitjana d'aproximadament 80 cada any, tot i que el nombre d'operacions, des que es van començar a fer, ha augmentat progressivament, segons el cap de cirurgia cardíaca de l'hospital Josep trueta, el doctor Joan Babtista Amado. Aquest és el resultat de la implantació d'una primera fase, d'un total de quatre, que s'han començat a fer amb suport mèdic de la Vall d'Hebron per fer intervencions d'alt risc, i tot just respon a un terç de les necessitats reals que hi ha a la demarcació de Girona pel que fa a aquestes operacions.

D'aquestes intervencions de risc, la meitat són per solucionar malalties coronàries, que se solen manifestar en forma d'infart. La solució són els coneguts com a bypass. L'altra meitat corresponen a intervencions de canvi de vàlvules cardíaques.

Molts, a Barcelona

Tanmateix encara hi ha molts pacients que s'envien a Barcelona, entre els quals hi ha els que requereixen una operació el mateix dia en què han tingut una incidència cardíaca. A més a més, aquestes dades no inclouen la població infantil. En el cas dels infants, els casos sempre s'envien a Barcelona.

Ara bé, la cirurgia cardíaca del Trueta sí que ha aconseguit prou experiència per col·locar 500 marcapassos a l'any, tant d'implants nous com de recanvis. Aquest nombre inclou tots els malalts que es deriven de tots els centres sanitaris de les comarques gironines. Segons el doctor Amado, quan tots els pacients d'operacions de risc cardíaques de la demarcació s'enviïn al Trueta i s'hagin fet les ampliacions, el 500 marcapassos s'assimilaran a la de les operacions a cor obert. Ara bé, calen diners i temps perquè s'arribi a cobrir el 100% de les necessitats a la ciutat de Girona. Aquest seria el desig de les associacions Gicor i Cor-fi.

Balanç de tres anys

El doctor Amado destaca que el moviment d'una ciutat gran ajuda a moure professionals d'un hospital a un altre. Engegar les operacions de cor a Girona no va ser fàcil, però «ara ja va sol». Hi intervenen molts professionals, de moltes disciplines, i que s'havien de formar. A més, remarca que la Facultat de Medicina també serà un factor clau per a la formació de professionals i per al creixement del Trueta.

10 dies
Mitjana d'ingrés que els pacients intervinguts del cor, amb risc, estan ingressats.
500
Són les operacions de marcapassos que fan cada any al Trueta, siguin nous implants o recanvis.
30 o 45 minuts
És el temps que triguen els cirurgians per a les operacions de marcapassos.
80
Mitjana anual d'intervencions coronàries d'alt risc fetes a l'hospital Josep Trueta.
2
Persones que havien patit un infart sense saber-ho en una prova gratuïta de Cor-fi.

Gicor i Cor-fi, al servei dels malalts del cor

i.r

Dues associacions treballen al servei dels malats del cor fent diferents tasques amb vista a la prevenció en relació amb la salut, sobretot a nivell informatiu. La més veterana és Gicor, presidida per Margarita Gou, que remarca «el gran pas endavant que va suposar el fet que es fessin operacions de cor d'alt risc a Girona». No obstant això, una de les reivindicacions que té actualment amb vista a aquests pacients és ampliar el servei d'hemodinàmica, ja que té uns horaris molt poc amplis i reclamen que funcioni cada dia, amb nits incloses. Ara per ara tenen moltes conferències entre mans i, segons Margarita Gou, estan a punt de signar un conveni amb la Universitat de Girona que els proporcionarà conferenciants a l'hora de fer promoció de la salut. L'associació també organitza algunes marxes i, per fer-les, reben el suport del GEiEG, amb el qual també tenen un conveni, i l'entitat els dóna suport d'organització. Els agradaria, això sí, que es poguessin cobrir totes les necessitats a Girona, ja que la cobertura d'operacions quirúrgiques «és pràcticament com quan va començar».

Tot el que es fa a Gicor funciona perquè els voluntaris ho fan rutllar mitjançant diferents comissions de treball que porten a terme tasques com el butlletí, visita de malalts o administració.

Cor-fi, més nova, té com a un dels impulsors el doctor Marco Antonio Paz, cardiòleg de l'hospital de Figueres, que fa nombroses conferències. Una de les novetats d'aquesta associació és una rulot medicalitzada en què no només es mira la pressió sanguínia a qui ho vulgui, sinó que s'hi fan electrocardiogrames que s'envien a l'hospital de Figueres. Amb aquesta opció, com explica un soci fundador, Martí Carreras, «es van trobar dos pacients que havien patit un infart i no ho sabien». A part d'això, també organitzen diverses activitats com ara conferències sobre hàbits saludables o excursions. Segons explica Martí Carreras, que té el carnet de soci número dos, les conferències del doctor Paz s'allarguen més per les preguntes que per la conferència en si, «ja que aprofiten que tenen el metge allà per aclarir dubtes».

Operar un cor bategant

i.r

La meitat de les operacions cardíaques que s'han fet a Girona s'han fet amb el cor bategant, sense necessitat d'aturar-lo. Quan el cor del pacient s'ha d'aturar, la seva sang s'ha de filtrar a través d'una màquina extracorpòria, a la qual el cap de cirurgia cardíaca del Trueta, el doctor Amado, anomena màquina «cor-pulmó». L'anomena així precisament perquè substitueix les funcions d'aquests dos òrgans durant la intervenció, perquè s'hi envia la sang del pacient i la retorna al cos oxigenada. Aquesta pràctica nomes té avantatges amb vista a la recuperació del pacient –sempre que es pugui fer, ja que en les operacions de canvi de vàlvules és impossible intervenir sense aturar el cor. En les operacions en què el cor ha continuat bategant, la recuperació del pacient és molt més ràpida perquè, tal com explica el doctor Amado, «aquesta màquina pot tenir els seus efectes sobre els pacients que, de vegades, queden anèmics».

MARTÍ CARRERAS GINJAUME

«En tornar a casa em feia mal tot menys el cor»

i. r

Martí Carreras és el 17è pacient que es va operar a cor obert, d'un triple bypass, al Trueta. De fet, era pacient de la Vall d'Hebron, però no es va voler esperar i va provar de ser candidat al Trueta. Té 76 anys i és un dels fundadors de l'associació Cor-fi.

–S'havia d'esperar tant?
–«L'espera va ser del 25 d'octubre del 2006 al 28 de febrer del 2007. L'espera és la part de més mal portar.»
–Quina experiència recorda del Trueta?
–«Bona. Recordo que l'última nit em van posar un company nou que s'havia d'intervenir perquè l'animés, perquè a mi em va anar bé. De fet, un dia abans la doctora Ríos em va preguntar com es troba? Li vaig respondre que em feia mal tot menys el cor, i van decidir enviar-me a casa. Van ser sis dies.»
–I, ara, es troba bé?
–«Més que abans. A mi em va quedar una seqüela, una mica d'agarrotament a la mà. No és res, hi ha gent amb molt mal d'esquena, perquè t'obren en canal.»
–Ha deixat de fer alguna cosa?
–«Al contrari! Faig més coses. Només he deixat l'únic hobby que tenia, el billar. Vaig deixar la junta de l'associació Cor-fi perquè no podia fer tantes coses.»
-Si hi ha més associacions, creu que s'agilitzarà el procés d'ampliació de serveis?
–«Penso que sí. Qualsevol va a Barcelona si ho pot fer a Girona, sobretot de cara als familiars.»
LLUÍS PLANELLA PAYET

«Això és un fart de riure, hi ha coses molt pitjors»

i.r

Lluís Planella té 69 anys i va ser operat el juliol passat al Trueta de tres bypass. Va estar ingressat quatre dies i valora les operacions a Girona, ja que fa anys va viure un procés llarg a l'hospital Clínic amb la malaltia del cor de la seva dona. Ara està bé.

–Què li va passar a vostè?
–«Anava amb bicicleta pel carrilet i em vaig notar un dolor molt fort. Primer em pensava que se m'havia posat malament l'esmorzar i vaig decidir fer el camí de tornada amb bicicleta fins a casa.»
Quina va ser la seva experiència a l'hospital?
–«Crec que el destí està escrit. Si vaig arribar amb bicicleta és que no m'havia arribat l'hora. Si m'ha tocat això, ho assumeixo. A mi no m'agraden els planys, hi ha malalties molt pitjors i això em sembla un fart de riure. És una sotragada, però no és traumàtic.»
–Què és el pitjor?
–«No hi ha un pitjor. Jo no m'atabalo gens. De fet, al quiròfan, ja hi vaig entrar adormit.»
–Què li diria a algú que s'ha d'operar?
–«Que ningú pensi el que no farà. Però que faci bondat amb el menjar i el que li diguin, perquè això no avisa i un mateix s'ha de controlar. Si vols fer una copa, fes-la, avui ha estat un dia, però demà fes bondat.»
–Ha deixat de fer alguna cosa?
–«Res. Fango l'hort i faig el de sempre. Si em moro, ha de ser d'accident o de vell, no del cor.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
VILABLAREIX

La tradició americana dels ous de Pasqua, segons Jordi Roca

VILABLAREIX
successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

Trànsit dona per tancada l’operació sortida de Setmana Santa

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona
infraestructures

Montgat tanca als vianants el passeig marítim del 2 al 5 d’abril

Montgat