«La cirurgia a l'Àfrica et proposa reptes i has d'assumir una certa angoixa»

–«Hi ha un grup de gent al meu entorn, tant de la família com d'altres àmbits que no són mèdics, que s'interessen per la meva feina i que m'animen a oficialitzar la meva dedicació a la medicina, la recerca i la cooperació creant aquesta fundació, de la qual formen part advocats, economistes, assessors fiscals i persones d'altres àmbits que volen col·laborar en projectes que saben segur que portarem a terme. Tenim pocs mitjans però organitzem coses amb resultats palpables, com ara les dues expedicions que hem fet a Nigèria i els premis de recerca.»

–«Sí, però anar a treballar al Tercer Món és una satisfacció personal. Amb tot, no cal anar allà per fer coses per a la comunitat. Aquí tenim deficiències molt importants; hi ha molta gent que no ho està passant bé. Cada divendres passo consulta i veig molts casos de persones que passen dificultats per la crisi i que han de ser operades a curt termini perquè millori la seva qualitat de vida. Ara bé, el desenvolupament del Tercer Món passa perquè ells mateixos siguin autosuficients; s'hi han de fer arribar les noves tecnologies i formar professionals, cosa que és difícil i que és un dels objectius que ens hem plantejat. Vam estar un any buscant a Nigèria una clínica on poder dur a terme el nostre projecte amb garanties, i finalment vam trobar un cirurgià que creu en el seu país i que el vol fer anar endavant. El juny passat hi vam formar divuit cirurgians que ja deuen haver operat més de mil malalts.»

–«A Nigèria hi vam anar mitjançant el cirurgià anglès Kingsnorth, pioner de la cirurgia inguinal, a qui coneixia dels anys de la meva formació i perquè va presidir el tribunal de la meva tesi doctoral. Ell dirigeix una fundació que centralitza cirurgians que puguin anar a operar hèrnies a l'Àfrica, i va ser guiats per ell que vam fer la primera expedició a Nigèria. Allà és on van conèixer el doctor Awojobi, que és molt traçut, i vam decidir ajudar-lo impulsant la creació d'un petit hospital. És un país que té els seus pros i contres, com molts de l'Àfrica. El doctor Kingsnorth havia comprovat a Ghana que part del material que portava no anava a parar on tocava. S'ha de controlar tot.»

–«No exactament. La fundació volia tenir un projecte consolidat. Construint l'hospital pots controlar-ho més i veure com evoluciona. Pensàvem, com a entitat, que era més interessant establir-se en un lloc que anar saltant de país en país de l'Àfrica fent operacions. La clínica del doctor Awojobi serà el 2012 la seu del congrés africà de cirurgians rurals, que són uns doctors polivalents, que tant t'operen d'una hèrnia com atenen un part o tracten oclusions intestinals.»

–«Treballa amb molt pocs recursos. Per exemple, a Nigèria no hi ha especialistes en cirurgia cardíaca. Tots els nigerians que s'ho poden permetre es van a operar a l'Índia o a Egipte perquè té uns costos molt baixos, però com que el 80 per cent de la població viu en l'àmbit rural, a ciutats com ara Eruwa, on nosaltres hem estat i on viuen uns cent mil habitants, s'hi acumula molta gent vinguda d'arreu; per això té molt de mèrit la clínica del doctor Awojobi, que està força ben organitzada. El cirurgià en aquest medi ha de ser molt polivalent i ha de treballar amb les eines de què disposa. Per a un cirurgià català, per exemple, és inconcebible operar sense un bisturí elèctric; doncs allà s'opera com ho feien els nostres pares i avis cirurgians.»

–«Sí, la cirurgia et proposa més reptes i has d'assumir un cert grau d'angoixa en les operacions. Allà el cirurgià fins i tot fa d'anestesista, cosa que al nostre país és impensable.»

–«No crec que puguem parlar d'un sistema sanitari pròpiament dit; hi ha moltes deficiències. A Nigèria els mitjans són mínims. Hi ha centres públics on et presenten una sala d'operacions on les llums són les que nosaltres fem servir en una obra, o l'oxigen són bombones de soldar que dilueixen l'oxigen, i a més no disposen d'equips d'anestèsia.»

–«El doctor Awojobi va decidir obrir la seva pròpia clínica, cansat de la desorganització del país. Allà opera pel cost del material i l'allotjament. Dóna feina als familiars de molts malalts ingressats, forma infermeres, els dóna feina fent la neteja dels pavellons, etc. Ha bastit una xarxa social a l'entorn de la clínica. Del no-res ha creat un lloc on hi van malalts de 200 quilòmetres al voltant. Tenint en compte la qualitat sanitària del país, el que fa és un petit miracle.»

–«A l'Estat s'inverteix poc en recerca. S'ha d'afavorir més els joves talents. A Catalunya hi ha hagut gent molt preparada que ha hagut de marxar a altres països perquè no ha trobat prou suport econòmic. El futur passa per la formació.»

– «Quan era estudiant ja tenia molta afició pel material mèdic i quirúrgic antic. Ara fa uns quatre anys ja tenia uns 4.000 volums de llibres i unes 3.000 revistes i el material ha anat creixent, ja sigui perquè l'he anat comprant en llibreries de Barcelona o perquè algun metge quan s'ha jubilat me l'ha anat cedint. Hem establert contactes amb el Col·legi de Metges de Barcelona i amb el Museu d'Història de la Medicina de Catalunya per treballar conjuntament. Ara com ara estem buscant la ubicació física de tota aquesta biblioteca i treballant en la documentació del catàleg.»

–«Estem al nivell de molts altres països desenvolupats. La laparoscòpia ja és una tècnica molt introduïda a les sales d'operacions i a la Vall d'Hebron ja hem començat a fer intervencions amb robots. El temps i els estudis ens diran si calen o no els robots per augmentar la precisió dels cirurgians. També estem apostant molt per la cirurgia transumbilical, la que es fa a través del melic, i hem fet moltes intervencions amb bons resultats.»