«Molts homes tenen por que un vibrador els substitueixi»

–«Perquè es pugui catalogar d'addicció ha de provocar síndrome d'abstinència. Entre la gent que he tractat no m'he trobat ningú que complís els criteris per ser considerat un addicte al sexe.»

–«Sí, crec que hi ha casos en què es cataloga com a addicció i és només una elecció. He tingut pacients que estaven convençuts que eren addictes, però quan n'hem parlat hem vist que potser és una obsessió però no arriba a addicció.»

–«La monogàmia té un sentit per a l'espècie, perquè n'augmenta les possibilitats de supervivència. Per a les dones representa molt d'esforç criar un fill, els homes tenen l'encàrrec biològic de fecundar moltes dones, i això fa que sigui més difícil ser monògam per a l'home.»

–«No, per a una parella és molt més greu la femenina.»

–«Quan les dones són infidels generalment és perquè hi ha algun problema més gran al darrere. Per als homes un acte d'infidelitat és que en tenen ganes i ja està, però en la dona, és per cobrir unes necessitats que no té amb la parella, és més profund.»

–«No només la catòlica, totes les religions volen regular la sexualitat.»

–«Sí, i de fet si mirés l'historial de la gent que he tractat al llarg dels anys els que han tingut més problemes amb el sexe van educar-se en col·legis religiosos. La falta d'informació genera por i problemes, el cos reacciona davant la por i provoca tensió corporal, dificultat per excitar-se...»

–«Jo ja m'havia llicenciat quan vaig treballar a Kitsch! Fa trenta anys que va obrir, va ser el primer sex shop de tot l'Estat i el va obrir una dona. Tenen una aula per a formació, fan cursos i hi tenen sexòlegs assessorant, perquè molta gent no sap què necessita i té una idea molt desfigurada de per què serveixen les joguines.»

–«Hi ha la idea que una joguina sexual és per penetrar i substituirà la parella... I aquesta és una de les pors que tenen molts homes, que un vibrador els substitueixi. Però no és això, són eines per facilitar les coses, perquè la corba sexual femenina és molt més lenta... Els homes són com helicòpters, de seguida s'enlairen, però poden volar poca estona. Les dones són com Boeings, són més lentes a l'hora d'arrencar però volen a més alçada i poden tenir més orgasmes.»

–«Sí. I sempre dic que els nens no es queden tant amb la informació sinó amb les actituds. Si els pares t'estan dient que el sexe és molt normal però els veus nerviosos et quedes amb la idea que alguna cosa no va bé...»

–«Que les dones no saben dir què volen i donen indicacions negatives. Si et pregunten com s'arriba a un lloc i tu dius: per aquí no, per allà tampoc... al final diran ‘per on vaig?'»

–«Que se senten massa pressionades. Part de l'autoestima de l'home ve per la idea que ha de complir, i estan massa pendents de la reacció de la parella ‘què, com va, vaig bé?'... i això acaba inhibint la dona.»

–«De la mateixa manera que han abusat de nens podrien haver recorregut a dones... Crec que el problema és diferent. S'ha d'entendre que la majoria de pederastes busquen una organització que els protegeixi, que els doni un cert poder i accés a víctimes. I hi ha pederastes que creuen que a través de la religió podran sublimar aquest instint però no és així, i ja són dins una organització que no ho farà públic, i a més tot ho perdona.»