L'hospital de Mataró obre un laboratori d'investigació de malalties digestives

Álvaro Opazo és un dels investigadors que treballen al nou laboratori de l'hospital i ahir analitzava l'activitat d'un múscul de la vesícula biliar a través d'estímuls elèctrics per tal d'esbrinar per què falla i per què no és capaç d'eliminar per si sol les secrecions biliars. Es tractava d'una mostra de teixit d'un malalt del mateix centre que feia poc que s'havia operat de càlculs a la vesícula. Les afeccions que estudiarà aquesta nova unitat de recerca són molt variades però tenen el mateix denominador: són malalties molt prevalents i, per tant, afecten un col·lectiu molt gran de persones.

El doctor Pere Clavé, de la unitat d'exploracions funcionals digestives del servei de cirurgia i responsable del projecte mataroní, va explicar que els investigadors, a banda de pertànyer al Consorci Sanitari del Maresme, també provenen de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, va destacar que la recerca que es farà és des del punt de vista clínic i a partir dels pacients que atengui l'hospital amb trastorns digestius. Les diferents línies de treball del grup són fer recerca sobre alteracions com ara la dificultat d'empassar aliments o líquids, que sovint té la gent gran, i malalties relacionades amb l'esòfag, l'esfínter o l'estómac. En aquest sentit, un dels àmbits de treball que es volen analitzar és per què després de menjar i que s'alliberin un seguit d'hormones hi ha persones que encara tenen més gana i d'altres que de seguida queden tipes. «D'una banda, hi ha l'obesitat mòrbida, però a l'altre costat hi ha una alteració molt comuna entre els ancians, que mai no tenen gana i que amb poc menjar ja en tenen prou, i com això acaba amb problemes de malnutricions o anorèxies», apunta el doctor Clavé.

En un altre grup, el focus de la investigació se situa en la mobilitat dels intestins i les patologies relacionades amb el còlon i l'anus, com ara la síndrome del budell irritable. «Són unes malalties molt freqüents però encara no sabem per què es produeixen», afirma el doctor. En aquest sentit, una de les fites principals és desenvolupar noves eines que serveixin per millorar el diagnòstic de les malalties, així com el tractament, i provar nous medicaments i fàrmacs que millorin els que s'administren ara.