SALUT
La informació sobre el cost real dels fàrmacs, ben rebuda
El pla de medicació que es dóna als usuaris gironins conté, des d'ahir, l'import global del tractament i el detall del que pagarà a la farmàcia
La mesura s'implantarà progressivament a tot Catalunya
Sempre que sigui amb una finalitat informativa i no els repercuteixi a la butxaca, conèixer el preu real dels medicaments que els prescriu el metge de capçalera és una mesura acceptada i ben valorada pels pacients. Així van manifestar-ho alguns dels usuaris del CAP Dr. Alfons Moré de Salt que ahir van sortir de la consulta amb el seu pla de medicació –vinculat a la recepta electrònica– en què, per primer cop, apareix el cost total dels fàrmacs prescrits i la part que li pertoca abonar. “Quan anem a la farmàcia i paguem una mínima part d'un medicament que costa un dineral ens pensem que és gratuït i no ho és. La gent ha de saber el que costa perquè faci un bon ús dels medicaments”, va declarar Sofia Leal. Abderrahim el-Menairi, usuari també del CAP 2 de Salt, veu de bon ull la mesura tot i que no amaga el seu temor que això sigui un primer pas per, més endavant, fer pagar més pels medicaments prescrits. La mesura es va començar a implantar ahir als 117 CAP i consultoris gironins que estan gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS) i a partir de l'1 de març s'introduirà en alguns CAP de la ciutat de Barcelona.
La cap de farmàcia de la regió sanitària de Girona, Anna Maria Roig, va recordar que el pensionista no paga res i la població activa abona, a la farmàcia, un 40% del preu del medicament receptat pel metge. Roig va recordar que els costos varien molt d'un pacient a l'altre, perquè està vinculat al tractament que ha de seguir. “És una mesura per conscienciar i fer pedagogia”, va subratllar Roig. En aquests moments, la despesa en medicaments a la regió sanitària de Girona és de 159 milions d'euros anuals, un 20% del pressupost.
El metge de capçalera Rafael Cubí va explicar que es tracta que, entre tots –metges, infermeres, farmacèutics i pacients– es col·labori en la sostenibilitat del sistema. “La població actua, majoritàriament, bé, però el fet de no saber el valor dels medicaments porta algunes persones a acumular-los i llençar-los. I aquesta cultura s'ha acabat. El sistema ha de ser sostenible perquè, si no, serà molt injust: només tindrà medicaments aquell qui els pugui pagar”, va raonar.