Salut

JOAQUIM CASANOVAS

DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS DE SALUT

“La proximitat dels serveis és bona”

El nou delegat de Salut diu que cal esperar els pressupostos del 2011 per prendre decisions racionals i tècnicament viables

Defensa la funció bàsicament quirúrgica dels centres

Llicenciat en medicina i cirurgia; diplomat en ciències empresarials i en direcció d'empreses per l'IESE. L'any 1983, es va incorporar a l'Institut Català de la Salut (ICS) com a inspector mèdic. Va dirigir l'hospital Josep Trueta de Girona durant tres anys (1986-1989) i des del 1989 fins al 1995 va ser el cap de l'àrea de gestió 4 de Girona.

Joaquim Casanovas (Girona, 1957) va ocupar la direcció territorial de Salut a Girona entre el 2000 i el 2004, en una època de bonança econòmica. I ha deixat la direcció assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i de la Selva per tornar a fer-se càrrec de la delegació de Salut en un context de crisi i coneixedor de les retallades que el govern aplicarà en aquest àmbit.

És engrescador assumir aquest càrrec en aquestes circumstàncies?

Sí que ho és. Un repte com aquest, el de poder ajudar que la sanitat a Girona funcioni al màxim de bé possible, sempre és interessant. Evidentment són èpoques diferents. De tota manera fa uns trenta anys que em dedico a la gestió de serveis sanitaris i n'he vist moltes, de crisis. La crisi dels anys 80, la crisi postolímpica, que també va ser aguda, i aquesta és una crisi més i la superarem.

Les notícies que ens han arribat fins ara no són gaire engrescadores: la suspensió del projecte del nou Trueta almenys fins el 2013 i el possible replantejament de la cirurgia cardíaca. Quines altres obres, serveis i programes entren dins d'aquest replantejament?

Estem en un moment de reajustament pressupostari i s'hauran de prendre mesures d'ajustament. Ara treballem amb els pressupostos prorrogats del 2010 i quan tinguem els pressupostos del 2011 serà el moment de veure, amb els recursos de què es disposen, què es pot fer i què no es pot fer. Es prendran aquelles decisions al màxim de racionals possibles i viables des d'un punt de vista tècnic que permetin compatibilitzar l'ajustament pressupostari i que afectin al mínim possible la població.

Com s'explicarà, si arriba el cas, a usuaris i familiars, que un servei que ja està implantat, com el de cirurgia cardíaca, s'ha de suspendre?

Les persones han de ser ateses el millor possible. Quan hi hagi un marc pressupostari definit, haurem de comunicar com afecta això al ciutadà.

La proximitat dels serveis, és un indicatiu de qualitat assistencial?

En termes generals, la proximitat és bona per als pacients, però té un límit que és la massa crítica, que modula la qualitat assistencial. Com més pacients tens d'una determinada patologia, més expertesa i concentració d'alguns serveis pot estar indicada. I no em refereixo a la cirurgia cardíaca a Girona, que és satisfactòria. La proximitat és un indicador de qualitat assistencial, però també ho és l'expertesa que dóna la massa crítica.

Les queixes dels usuaris tenen a veure amb les llistes d'espera quirúrgiques i la saturació dels CAP. Això, amb les retallades, empitjorarà?

Depèn de com ho fem. Hi ha mecanismes per ser més eficients, com utilitzar a fons les noves tecnologies, com la telemedicina i el projecte de prescripció electrònica. Es tracta que amb menys actuacions assistencials es pugui atendre amb la mateixa qualitat els pacients.

I en matèria quirúrgica, quines mesures es poden prendre?

Per evitar que hi hagi llistes d'espera, els hospitals han de ser bàsicament quirúrgics. Abans, la majoria de les operacions representaven un ingrés i ara més d'un 50% de les intervencions són cirurgia major sense ingrés i té una repercussió molt important en l'oferta assistencial dels hospitals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.