[D]
7
Salut
barcelona - 3 març 2011 2.00 h

salut

L'estalvi en salut es pagarà amb més llistes d'espera

El departament encarregarà menys activitat als centres sanitaris i els pagarà un 2% menys per cada actuació

El conseller afirma que es prioritzaran els casos urgents i que l'espera augmentarà

- barcelona

Les mesures d'estalvi previstes pel Departament de Salut tindran una traducció ben clara per als ciutadans: més llistes d'espera, tant per a operacions, com per a proves i visites. El conseller de Salut, Boi Ruiz, es va reunir ahir amb un centenar de responsables de 44 centres sanitaris concertats per presentar-los un paquet de mesures urgents per al període 2011-2012 que el departament ha dissenyat per garantir la sostenibilitat del sistema. Tot i que el document no aprofundeix en mesures concretes, sí que confirma la reducció de la compra d'activitat als centres sanitaris per part del Catsalut, que, d'altra banda, rebaixa el preu que paga per actuació un 2%.

El conseller Boi Ruiz va assegurar que “ningú haurà de patir per ser atès”, però el cert és que els centres hauran de reduir l'activitat, i això obliga a replantejar l'actual sistema de llistes d'espera, que garanteix per decret, que cap ciutadà no esperi més de sis mesos per ser operat. “Qui pugui esperar una mica més, s'haurà d'esperar”, va admetre Ruiz. Segons el conseller, s'imposarà el criteri d'urgència, però va admetre que les llistes d'espera
poden augmentar al voltant del 3%. Ruiz tampoc no va descartar fer modi-ficacions legals si cal augmentar el temps de garantia per a determinades
intervencions més enllà dels sis mesos actuals.

La mitjana d'espera se situa ara entorn dels quatre mesos, tot i que hi ha patologies, com ara les pròtesis de genoll o els galindons, que superen els sis mesos. Precisament, el conseller va posar l'exemple de les operacions de
galindons quan es va referir a intervencions que
es poden dilatar més.

Els contractes de compra d'activitat entre el Catsalut i cadascun dels centres s'han de tancar aquest mateix mes. Segons el conseller, serà cada centre el que, en funció de la seva realitat, acordi amb els professionals les mesures concretes que aplica davant la disminució d'ingressos.

El paquet de mesures urgents, amb què el departament persegueix retallar la despesa un 10% –entre 900 i 1.000 milions d'euros–, inclou també la reducció del 25% de despe-
sa en administració i alts càrrecs, així com mesu-
res per reduir la factura
farmacèutica amb l'impuls de genèrics o la negocia-
ció de preus més baixos.

Pel que fa al capítol d'inversions, Boi Ruiz no va concretar gaire més del
que ja havia avançat: aquells equipaments que encara no tenen un pres-
supost compromès quedaran pendents, i s'haurà de negociar amb els municipis quins són els més necessaris. “No tenim diners i ningú ens en prestarà”, va
afirmar el conseller.

Més enllà de les mesures de xoc, hi ha altres accions “de fons” que, segons el conseller, hauran de ser-
vir perquè, un cop superada l'actual situació, “les coses no es continuïn fent com fins ara”. Dins d'aquestes accions, hi ha el pla
que el departament anomena de “reordenació de serveis”, segons el qual determinades prestacions s'oferiran en un nombre
de centres més reduït. Aquesta concentració de serveis, no només obliga-
rà a fer més desplaçaments, sinó que podria restringir l'accés o augmentar l'espera per a determinades proves i visites.

Alerta dels hospitals i indignació dels metges

Els centres sanitaris concertats ingressaran aquest any, de mitjana, un 7,5% menys que el Catsalut, si es té en compte la rebaixa de preus
i la disminució del volum d'activitat contractada. Segons Ramon Cunillera, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya, en què s'agrupen els centres concertats del país, aquesta reducció no es pot assumir “sense acceptar que tindrà conseqüències” per als usuaris, com ara l'augment de
llistes d'espera. Cunillera
no va amagar que, si l'activitat baixa, hi haurà recursos (aparells, sales d'operacions, etc.) infrautilitzats i un excedent de personal, però va apostar per posar en risc el mínim nombre de llocs de treball, “perquè, d'aquí a
dos anys, la situació haurà canviat”. Per la seva banda, el secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Antoni Gallego, va retreure a Ruiz la inconcreció de les mesures i va alertar que hi ha una “línia vermella” pel que fa a la qualitat assistencial que no es pot travessar. Gallego acusa Salut de “navegar sense brújula en un mar de inconcrecions” i de posar en qüestió l'estat del benestar.

Mesures urgents incloses en el pla de xoc de Salut

Estructura
administrativa

La reducció de despeses d'administració i alts càrrecs en el departament i en les estructu-
res directives suposarà un estalvi del 25%.

Serveis i assistència

Rebaixa d'un 2% del preu que el Catsalut paga als centres per la presta-
ció de serveis (operacions, proves, etcètera).

Disminució del volum de compra de serveis als centres sanitaris. La reducció de l'activitat farà augmentar les llistes d'espera. Es prioritzaran els casos més urgents.

Farmàcia

Més impuls als genèrics i racionalització en la prescripció. La previsió és reduir la despesa global en farmàcia i en serveis i assistèn-
cia (apartat anterior) en-
tre un 8% i un 11%.

Inversions

Ajornament de les inversions en equipaments no iniciats. El calendari de
projectes actuals s'haurà d'adequar a la disponibilitat pressupostària. La reducció de despesa serà del 20%.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a