Salut

Ramon Cunillera: “No es deixarà de fer un tractament per raons d'estalvi”

“Tant de bo que les úniques conseqüències de la retallada siguin les cues per ser atès o l'increment de les llistes d'espera per a operacions”

“No podem dir encara quants recursos humans en sortiran damnificats, però intentarem fer el mínim mal possible”

Esperem que en un o dos anys la situació recuperi una certa normalitat, encara que no tornarà a ser com era

Fa pocs dies que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar als hospitals i centres sanitaris de la xarxa concertada que aquest any i el vinent el Servei Català de la Salut (Catsalut) no només els contractarà menys activitat, sinó que els la pagarà amb tarifes un 2% més barates. Cada centre haurà de planificar com afronta la retallada, però Ramon Cunillera, director general del Consorci Sanitari i Social de Catalunya, on s'agrupen les entitats que gestionen aquests equipaments, no amaga que la reducció d'activitat tindrà conseqüències, tant per als usuaris com per al personal.

Aquest mes cada centre ha de negociar el seu contracte amb el Catsalut. Com suportaran una disminució d'ingressos que, en alguns casos, superarà el 10%?

Tots els centres estan preparant plans per fer front a la situació, però encara estan pendents de saber quins objectius concrets els posen sobre la taula. Els centres ho tindran difícil per absorbir la baixada de tarifes, sobretot perquè l'any passat ja es van reduir un 3,21%. Llavors, es va traduir en una reducció de sous i salaris, però en aquests moments ja no podem fer això i, per tant, només podem repercutir de forma directa en els costos. Confiem que el Catsalut, a l'hora de fer pactes centre per centre, tingui en compte la capacitat de cadascun de ser més o menys eficient. Alguns centres sanitaris ja parteixen de situacions econòmicament difícils i no se'ls pot aplicar la mateixa retallada. No es pot comprometre el futur dels centres que, per necessitat, ja han estat més eficients.

El conseller ja va insinuar que els centres més eficients rebrien incentius...

No es tracta de premiar ningú, però sí de ser coherents. El pitjor seria pensar en una retallada de tipus transversal, que les coses es facin a l'engròs, perquè seria inequitatiu i ineficient. I l'efecte de tot plegat seria que no assumiríem els objectius previstos. Estem fent un esforç enorme que tindrà conseqüències i esperem que només sigui a curt termini.

Quines d'aquestes conseqüències tocaran més de prop els usuaris quan hagin de recórrer als serveis sanitaris públics?

No ens podem enganyar: una reducció d'activitat significa fer menys coses de les que hem fet fins ara. A partir d'aquí, es poden reordenar serveis, és a dir, passar de fer una cosa que fèiem a tres llocs, a fer-la en un de sol, però no es pot posar en perill ni la cartera de serveis ni la qualitat de l'acte mèdic. Durant un o dos anys, l'usuari probablement veurà que ha de suportar més cues per ser atès, que les sales d'espera estan més saturades o que les llistes d'espera quirúrgiques s'allarguen una mica. Però, tant de bo que les conseqüències només siguin aquestes. Això voldria dir que hem salvat la situació d'una forma relativament endreçada i coherent. Tots hi hem de posar de la nostra part: institucions i directius, professionals i ciutadans. Això només se salvarà amb l'esforç de tots i amb un acte de responsabilitat col·lectiva.

Els professionals han de témer acomiadaments davant la baixada del volum de feina prevista?

El que és evident és que si fem menys coses hi haurà recursos que a partir d'ara no necessitarem. Això compromet recursos materials, estructurals i humans. Ara mateix no podem aventurar res. No podem dir quants recursos humans en sortiran damnificats. Intentarem fer el mínim mal possible, però la mida de la reducció que se'ns està anunciat és molt important. Tots els centres es veuran sotmesos a una minva d'ingressos del 5% com a mínim. Aquest és un panorama inèdit. Esperem que ho sigui per poc temps i que, en un o dos anys, la situació pugui tornar a una certa normalitat, encara que, probablement, mai no tornarà a ser com era.

Vol dir que hem gaudit fins ara d'un sistema sanitari públic per sobre de les nostres possibilitats?

No, però havíem tingut catorze anys de creixement econòmic i, en aquell escenari, gestionar el futur no passava per prendre mesures de racionalització de la despesa. És el mateix que passa en l'àmbit domèstic: si en una casa entren dos bons sous, el nivell de despesa creix. Però això no dura eternament i l'economia té cicles. Des del sistema sanitari ja es preveia feia dos anys que el declivi arribaria al sector i, de fet, ja s'havien llançat missatges de prudència. Però, durant el creixement econòmic aquí es va fer un pla d'inversions en nous equipaments de salut que ha sigut molt important i que, malauradament, s'ha hagut de completar quan ja havíem entrat en plena de crisi. Això és el que no tornarà a repetir-se, perquè, probablement, no tornarem a tenir una etapa creixement com aquesta a mig termini i haurem de ser molt més prudents. No pretendrem créixer gaire més, però tampoc reduir.

Corre perill el nostre sistema de salut a mitjà i llarg termini?

Els informes de l'OCDE sobre la sanitat pública mostren que els indicadors de l'Estat espanyol són extraordinàriament bons. I a Catalunya encara són millors. Tenim un model que estem exportant a altres països i permanentment ens vénen a veure i ens copien models de treball en xarxa, d'atenció primària... Això no ho podem perdre i el pitjor que ens podria passar és passar-nos de frenada i perdre el bo que tenim. Crec que estem davant d'un pla d'emergència per a un o dos anys i confio que tindrem un pla per garantir la solidesa del sistema més enllà d'aquest termini.

Vostè afirma que en salut no es pot estalviar.

Estalviar és fàcil si deixes de fer coses i deixes de gastar. Però això no s'hi val en salut, perquè els malalts s'han de tractar i tenim una demanda permanent. Potser hi ha despeses, com ara la del consum energètic dels hospitals, on encara hi ha un marge per estalviar. D'altra banda, si l'activitat que el Catsalut contractava abans de forma addicional ja no es contracta, hi haurà recursos que ja no seran necessaris. També es poden gestionar de forma diferent les substitucions i els reforços de personal, però no hi ha gaire més. Pel que fa als preus que paguem als proveïdors, també hi ha poc marge. Des de fa temps, el sector concertat ja compra els medicaments de forma conjunta entre diferents hospitals, que obtenen els medicaments a preus molt bons negociant amb la indústria.

Precisament, el departament pretén reduir la despesa farmacèutica un 11%, cosa que des del Consorci Sanitari i Social veuen especialment difícil d'assolir, almenys pel que fa als hospitals. Per què?

En aquesta reducció entra la despesa en receptes i en medicació de dispensació hospitalària i encara no és clar en quina proporció s'ha de rebaixar cadascuna. Amb les receptes, probablement hi ha marge si se seleccionen els medicaments sobre la base de l'eficiència i es prescriuen fàrmacs de la mateixa eficàcia amb preus més baixos. Però en medicació hospitalària no tenim aquest marge perquè els preus estan marcats per catàleg i els hospitals ja els compren més barats gràcies a la negociació conjunta. Als hospitals, els medicaments es prescriuen basant-se en guies terapèutiques. Són fàrmacs per al càncer, per tractar el VIH, immunosupressors... medicaments que són cars i que ja es fan servir amb criteri. Fins i tot n'hi ha que només es dispensen amb autorització d'un comitè. Tots aquests medicament no es poden deixar d'utilitzar. I si s'incorporen medicaments nous i més cars a les guies terapèutiques, és perquè aporten nous beneficis.

El pacient pot tenir garanties que rebrà els tractaments que necessita?

Fer baixar un 11% la despesa en aquests moments ens sembla molt complicat, perquè, òbviament, no posarem en risc el tractament dels pacients per un efecte econòmic de la factura en farmàcia. Cap professional deixarà de donar el medicament que ha de donar pel fet de tenir un pressupost més reduït. Per tant, correm el risc de no complir l'objectiu de la retallada de farmàcia, que suposa 240 milions d'euros. I això ens preocupa, perquè no sabem com es farà...

Pel que fa al ciutadà, els centres sanitaris seran la cara visible de les mesures d'ajust previstes pel Departament de Salut. De moment, tots han acatat la retallada, però com afrontaran aquest desgast?

Si aquesta feina s'ha de fer i és un compromís de país, els primers compromesos serem nosaltres, però hem de posar sobre la taula les dificultats, perquè els que portarem a terme les mesures som els gerents dels hospitals. D'altra banda, voldríem que l'usuari entengués que aquestes mesures les apliquem perquè estem fent allò que el departament ens demana i, si ens baixen els ingressos, haurem de reduir les despeses per tenir els comptes equilibrats. En aquests moments, cal la complicitat de tothom.

La reordenació de serveis pot posar en perill el model de proximitat, que ara ofereix la xarxa d'hospitals comarcals?

Hem de fer sostenible el model de proximitat, però, ara mateix, la proximitat no ha de ser necessàriament geogràfica. Avui dia, la proximitat es garanteix amb bones vies de comunicació i amb la implantació de les tecnologies de la informació, que ens apropen moltíssim al domicili del malalt. Gaudir d'una història clínica compartida a tot el país ja és un exercici de proximitat molt important. Disposar d'una bona xarxa per compartir informació entre centres és la màxima garantia de proximitat, molt més que tenir un centre al costat de casa. Perquè si aquest hospital està aïllat serveix de ben poc.

El conseller s'ha compromès a prioritzar el criteri clínic a l'hora d'aplicar la retallada. Hi pot haver conflicte amb el criteri dels gestors?

Que la conselleria demani l'aplicació de criteris clínics ens sembla una bona iniciativa i donarem suport qualsevol aproximació a l'àmbit professional per concretar l'ús més racional dels recursos. Una altra cosa diferent seria que d'aquí sorgissin compromisos amb els professionals que no fossin compartits pels gestors dels centres. Perquè, al final, els professionals han d'adquirir el compromís amb la institució on presten els seus serveis. I és important evitar que en aquest diàleg es generin marcs d'actuació paral·lels amb els quals els proveïdors no ens sentim vinculats.


n


p

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.