Ramon Cunillera: “No es deixarà de fer un tractament per raons d'estalvi”
“Tant de bo que les úniques conseqüències de la retallada siguin les cues per ser atès o l'increment de les llistes d'espera per a operacions”
“No podem dir encara quants recursos humans en sortiran damnificats, però intentarem fer el mínim mal possible”
Esperem que en un o dos anys la situació recuperi una certa normalitat, encara que no tornarà a ser com era
Fa pocs dies que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar als hospitals i centres sanitaris de la xarxa concertada que aquest any i el vinent el Servei Català de la Salut (Catsalut) no només els contractarà menys activitat, sinó que els la pagarà amb tarifes un 2% més barates. Cada centre haurà de planificar com afronta la retallada, però Ramon Cunillera, director general del Consorci Sanitari i Social de Catalunya, on s'agrupen les entitats que gestionen aquests equipaments, no amaga que la reducció d'activitat tindrà conseqüències, tant per als usuaris com per al personal.
Aquest mes cada centre ha de negociar el seu contracte amb el Catsalut. Com suportaran una disminució d'ingressos que, en alguns casos, superarà el 10%?
Tots els centres estan preparant plans per fer front a la situació, però encara estan pendents de saber quins objectius concrets els posen sobre la taula. Els centres ho tindran difícil per absorbir la baixada de tarifes, sobretot perquè l'any passat ja es van reduir un 3,21%. Llavors, es va traduir en una reducció de sous i salaris, però en aquests moments ja no podem fer això i, per tant, només podem repercutir de forma directa en els costos. Confiem que el Catsalut, a l'hora de fer pactes centre per centre, tingui en compte la capacitat de cadascun de ser més o menys eficient. Alguns centres sanitaris ja parteixen de situacions econòmicament difícils i no se'ls pot aplicar la mateixa retallada. No es pot comprometre el futur dels centres que, per necessitat, ja han estat més eficients.
El conseller ja va insinuar que els centres més eficients rebrien incentius...
No es tracta de premiar ningú, però sí de ser coherents. El pitjor seria pensar en una retallada de tipus transversal, que les coses es facin a l'engròs, perquè seria inequitatiu i ineficient. I l'efecte de tot plegat seria que no assumiríem els objectius previstos. Estem fent un esforç enorme que tindrà conseqüències i esperem que només sigui a curt termini.
Quines d'aquestes conseqüències tocaran més de prop els usuaris quan hagin de recórrer als serveis sanitaris públics?
No ens podem enganyar: una reducció d'activitat significa fer menys coses de les que hem fet fins ara. A partir d'aquí, es poden reordenar serveis, és a dir, passar de fer una cosa que fèiem a tres llocs, a fer-la en un de sol, però no es pot posar en perill ni la cartera de serveis ni la qualitat de l'acte mèdic. Durant un o dos anys, l'usuari probablement veurà que ha de suportar més cues per ser atès, que les sales d'espera estan més saturades o que les llistes d'espera quirúrgiques s'allarguen una mica. Però, tant de bo que les conseqüències només siguin aquestes. Això voldria dir que hem salvat la situació d'una forma relativament endreçada i coherent. Tots hi hem de posar de la nostra part: institucions i directius, professionals i ciutadans. Això només se salvarà amb l'esforç de tots i amb un acte de responsabilitat col·lectiva.
Els professionals han de témer acomiadaments davant la baixada del volum de feina prevista?
El que és evident és que si fem menys coses hi haurà recursos que a partir d'ara no necessitarem. Això compromet recursos materials, estructurals i humans. Ara mateix no podem aventurar res. No podem dir quants recursos humans en sortiran damnificats. Intentarem fer el mínim mal possible, però la mida de la reducció que se'ns està anunciat és molt important. Tots els centres es veuran sotmesos a una minva d'ingressos del 5% com a mínim. Aquest és un panorama inèdit. Esperem que ho sigui per poc temps i que, en un o dos anys, la situació pugui tornar a una certa normalitat, encara que, probablement, mai no tornarà a ser com era.
Vol dir que hem gaudit fins ara d'un sistema sanitari públic per sobre de les nostres possibilitats?
Corre perill el nostre sistema de salut a mitjà i llarg termini?
Vostè afirma que en salut no es pot estalviar.
Precisament, el departament pretén reduir la despesa farmacèutica un 11%, cosa que des del Consorci Sanitari i Social veuen especialment difícil d'assolir, almenys pel que fa als hospitals. Per què?
El pacient pot tenir garanties que rebrà els tractaments que necessita?
Fer baixar un 11% la despesa en aquests moments ens sembla molt complicat, perquè, òbviament, no posarem en risc el tractament dels pacients per un efecte econòmic de la factura en farmàcia. Cap professional deixarà de donar el medicament que ha de donar pel fet de tenir un pressupost més reduït. Per tant, correm el risc de no complir l'objectiu de la retallada de farmàcia, que suposa 240 milions d'euros. I això ens preocupa, perquè no sabem com es farà...
Pel que fa al ciutadà, els centres sanitaris seran la cara visible de les mesures d'ajust previstes pel Departament de Salut. De moment, tots han acatat la retallada, però com afrontaran aquest desgast?
Si aquesta feina s'ha de fer i és un compromís de país, els primers compromesos serem nosaltres, però hem de posar sobre la taula les dificultats, perquè els que portarem a terme les mesures som els gerents dels hospitals. D'altra banda, voldríem que l'usuari entengués que aquestes mesures les apliquem perquè estem fent allò que el departament ens demana i, si ens baixen els ingressos, haurem de reduir les despeses per tenir els comptes equilibrats. En aquests moments, cal la complicitat de tothom.
La reordenació de serveis pot posar en perill el model de proximitat, que ara ofereix la xarxa d'hospitals comarcals?
El conseller s'ha compromès a prioritzar el criteri clínic a l'hora d'aplicar la retallada. Hi pot haver conflicte amb el criteri dels gestors?
n
p