Barcelona
20 anys de resistència
El CAP Raval Sud, pioner en moltes accions assistencials com l'atenció domiciliària o l'intercanvi de xeringues, celebra el seu vintè aniversari amb una gran festa
La transformació del Raval i el ‘boom' migratori ha provocat que ara el 70% dels usuaris siguin immigrants, un percentatge que en pediatria arriba al 90%
-
A dalt, imatge actual de l'interior del CAP Raval Sud. QUIM PUIG. -
El director mèdic de l'equipament sanitari, Jaume Morató QUIM PUIG. -
Fotografia publicada al llibre "El médico de familia. Día a día" que recull part de la història del CAP, com ara l'atenció domiciliària que presten els professionals.
El director mèdicva ser destituït l'any 2006, però va ser readmès per les protestes del seu equip
El primer immigrant que recordo va ser un noi de Gàmbia que volia fer-se un anàlisi de sang per saber quina edat tenia”. L'arribada al centre de salut de Drassanes d'aquell jove gambià forma part del catàleg d'anècdotes que atresora el director mèdic Jaume Morató. Era l'any 1994. Feia tres anys que el CAP Raval Sud s'havia inaugurat i encara faltaven quatre o cinc anys més pel gran boom migratori que acabaria modificant radicalment la fisonomia del barri del Raval. El doctor Morató no ha oblidat mai aquell moment. Ho va viure com una premonició. Actualment, el 70% dels usuaris del Raval Sud són immigrants, un percentatge que en pediatria arriba al 90%.
El CAP de l'avinguda Drassanes va ser un dels primers ambulatoris de Barcelona que es va reconvertir a l'assistència primària. Des de l'any 1991 fins ara ha estat pioner en infinitat de programes com l'atenció domiciliària o l'intercanvi de xeringues per a toxicòmans. Durant aquests vint anys d'existència, que avui celebren amb una gran festa carregada de música i activitats infantils, l'equip mèdic ha viscut des de primera fila la transformació del Raval. També l'ha patit, perquè en aquestes dues dècades han passat d'atendre una població de tota la vida, pobra i molt envellida i amb una prostitució quasi familiar, a haver de donar resposta a la demanda creixent de la immigració. Del 30% d'usuaris no immigrants, el 20% són gent gran i el 10% restant viu en una situació de pobresa extrema.
Un ‘lip dub' reivindicatiu
La història del Raval Sud s'escriu amb les paraules “resistència i lluita”. No sorprèn, doncs, que, a banda de la festa d'avui, l'equip assistencial hagi penjat al Youtube un lip dub amb la cançó del Duo Dinámico Resistiré. “Vam escollir aquest tema perquè enganxa i resumeix la sensació que ens ha acompanyat sempre”, explica el metge de família, Fèlix Heras. Aquest facultatiu fa vuit anys que és al centre i s'ha implicat tant en la celebració com els que hi són de tota la vida. De fet, i aquest és un tret definitori del Raval Sud, pràcticament tots els professionals que integraven el primer equip mèdic encara hi treballen. Començant pel director, el doctor Jaume Morató, veritable ànima de l'equipament. “Imprimeix il·lusió i sobretot es preocupa per les persones”, comenta la infermera Lola García que encara recorda –com tot l'equip– quan l'any 2006 l'ICS va destituir Morató per haver escrit una carta crítica i el van haver de readmetre pocs dies després per la forta mobilització del seu equip. “Si no l'haguessin readmès, haurien d'haver tancat el centre”, afegeix la Lola.
Morató és director del centre des de la seva inauguració. El primer equip mèdic estava integrat per 10 metges, 10 infermeres, dos pediatres i dues infermeres de pediatria. Ara són 18 metges, 18 infermeres i quatre pediatres. Però continua sent insuficient. “Això és un pou sense fons. Amb tanta marginalitat, sempre necessitarem més”, subratlla Morató.
No nega, però, que en algunes coses la situació ha millorat. Especialment en l'atenció als toxicòmans. “Van ser un dels primers centres a fer intercanvi de xeringues i, des que es van implantar els programes de metadona i es van obrir les sales de consum, la problemàtica ha baixat molt”, explica. Les èpoques “duríssimes” de tancades als lavabos, parades respiratòries i enfrontaments continuats al taulell d'informació i amb els mateixos facultatius han passat. Com també s'ha superat la sensació d'absoluta impotència que imperava a finals dels anys noranta quan va començar a arribar l'onada forta d'immigrants, sobretot pakistanesos. “Van ser moments difícils, sense mediadors ni traductors, que van tornar a posar a prova la nostra capacitat de resistència”, destaca Morató. Els primers mediadors no van arribar fins a l'any 2004 després de moltes lluites. Ara en tenen dos de fixes que parlen urdú i un que parla magribí, però molts dies han de sortir a la sala d'espera “a preguntar si algú parla espanyol”, comenta la doctora Thaïs Clusa.
Pisos sense sostre i sense lavabos
El CAP Raval Sud va ser pioner a desenvolupar un programa integral d'atenció domiciliària. La situació d'alguns pacients pobres, sols i envellits ho va fer imprescindible. Les primeres experiències van ser esfereïdores. “Costa d'imaginar, però vam trobar pisos sense sostre, sense mobles i fins i tot sense lavabos”, recorda Morató, que alerta de les possibles retallades “en un barri on l'índex de marginalitat fa imprescindible la inversió de molts recursos”.
Morató és un defensor acèrrim de la sanitat pública i ha aconseguit transmetre la seva filosofia al seu equip. Vint anys després de la inauguració del centre, el grau d'entusiasme de l'equip mèdic continua sent molt alt. I això no només ho demostren en la implicació per preparar la festa d'aniversari o en les dues obres de teatre que han muntat per recollir diners. L'any 2001 ho van fer ben visible quan es van solidaritzar amb els immigrants en vaga de fam per protestar contra la llei d'estrangeria. Els metges del Raval Sud van ser els únics que es van distribuir a les parròquies per donar-los assistència.