Salut

l'entrevista

“La majoria de casos d'obesitat són per ansietat”

Vostè parla que hi ha “panxes de patir, no de menjar”. Què vol dir?

Fa 25 anys que ajudo a perdre pes i sempre m'he cregut el que em diuen els pacients. Per això vaig preguntar-me com era possible que si una persona deia que menjava el mateix que la seva parella pesés 20 quilos més. I em va arribar la resposta llegint un llibre sobre l'estrès.

L'estrès explica el sobrepès?

El cos no està preparat per aguantar un patiment continuat, crònic, i de tant estar al límit es desajusta. I a cada persona d'una manera diferent: úlcera, insomni, hipertensió... I vaig preguntar-me si l'obesitat podria ser un desajustament provocat per l'estrès.

I què es pot fer?

Quan no es pot evitar la causa de l'estrès hi ha l'opció de posar una barrera perquè no faci mal o combinar una dieta equilibrada amb exercici moderat i resistència psicològica contra l'estrès.

I com s'aconsegueix la resistència psicològica contra l'estrès?

Gestionant les emocions, coneixent-nos, sabent quines són les nostres pors. I a partir d'aquest coneixement podem començar a tirar endavant.

Sembla fàcil, però a la pràctica no ho deu ser tant.

Sempre hi ha entrebancs, coses que ens angoixen però que no són tan excepcionals. I si ens parem a pensar-hi podrem gestionar aquestes emocions.

O sigui que no tot és qüestió d'alimentació?

Una dieta sola no funciona per aprimar-se. La gent no menja tant com ens pensem. Un plat de paella té 480 calories i per engreixar-nos un quilo se'n necessiten 8.000. El 80% dels pacients que tinc són obesos de patiment i no els puc donar només una fotocòpia amb menús perquè no els servirà de res.

Doncs quina és l'estratègia per aprimar-se?

S'ha de tenir clar que la majoria dels casos d'obesitat són per ansietat, i no tenir-ho en compte explica que hi hagi tants fracassos a l'hora d'aprimar-se. Sempre intento buscar un tractament que redueixi l'ansietat, un tractament personalitzat.

O sigui que el secret d'una dieta és...

Reduir l'ansietat. Si sobren tres quilos no és un problema d'ansietat, sinó de vigilar amb el menjar. Però si en sobren vint és el problema de la persona que no pot evitar anar a la nevera cada dos per tres o que s'engreixa sense menjar més del compte. Són quilos de patir.

Però seguir un règim no augmenta el patiment?

Les dietes han de ser agradables. El problema no són els ous ferrats sinó el patiment. I les dietes restrictives afegeixen patiment i són un fracàs.

És el motiu per no prohibir la xocolata?

La xocolata té propietats antidepressives pel seu contingut en teobromina, per això n'hi ha d'haver en una dieta per perdre pes. Això sí, recomano que tingui un mínim de 70% de cacau!

Dones i homes es comporten igual?

No. Les dones pateixen per més coses que els homes i a partir dels 40 anys el seu metabolisme s'alenteix i tendeixen a engreixar-se.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.