Un 30% dels malalts de càncer fan també altres teràpies

Un de cada tres malalts de càncer que segueix un tractament de quimioteràpia i/o de radioteràpia fa al mateix temps algun altre tipus de teràpia de les anomenades alternatives. Així ho posa de manifest un estudi descriptiu fet per la cap del servei de psicooncologia de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) de Girona, Jun Lluch, amb una mostra de 346 pacients de l'hospital Josep Trueta de Girona, l'hospital de Terrassa i Can Ruti de Badalona. Segons els resultats d'aquest estudi, més de la meitat dels pacients que practiquen la medicina complementària (un 53%) fa fitoteràpia; un 22%, homeopatia; un 19% pren complements energètics; un 15% fa reiki; un 12%, medicina xinesa; un 9%, flors de Bach i un 2%, medicina quàntica. La major part dels pacients que segueixen alguna de les teràpies esmentades ho fan amb la intenció d'aguantar millor el tractament de quimioteràpia i pal·liar els efectes secundaris del tractament. Un 64% dels malalts que fan ús d'aquestes teràpies n'informen el metge mentre que un 36% no ho fa. Dels que no ho fan, un 43% considera que no cal fer-ho perquè no li dóna importància, mentre que un 34% anticipa una actitud poc col·laboradora per part del metge. I això que un 76% dels oncòlegs accepta que el pacient segueixi altres tractaments però indicant que en desconeix l'eficàcia. Per contra, un 12% dels facultatius ho desaproven.

La cap del servei de psicooncologia de l'ICO Girona, Jun Lluch, considera que el problema dels pacients que segueixen aquestes teràpies que ella anomena complementàries és que “van per lliure”, de manera que allò que es prenen pot estar, en ocasions, contraindicat amb el tractament convencional que segueixen i, en d'altres casos, pot potenciar els efectes de la quimioteràpia. En aquest sentit, posa com a exemple que els antioxidants estan contraindicats amb l'antraciclina (una classe de fàrmacs usats en quimioteràpia contra el càncer). De manera que, segons Lluch, seria interessant que el mateix hospital disposés d'un professional que entengués dels dos tipus de medicina –la
convencional i l'alternativa– i que pogués assessorar els pacients a l'hora de seguir una teràpia complementària. Actualment, aquesta figura no existeix en cap hospital i els metges –pocs– que tenen coneixements sobre teràpies alternatives és perquè ho han estudiat i
après pel seu compte.

Lluch comenta que el 76,59% de tots els entrevistats, tan si fan teràpies complementàries com si no en fan, pensen que aquestes s'haurien de poder fer a l'hospital, i un 67% opina que hauria de fer-se càrrec la sanitat pública. Lluch proposarà als oncòlegs que, en el qüestionari que es fa als pacients, incorporin la pregunta sobre si segueixen algun tipus de teràpia alternativa i de quina es tracta. Després d'aquest estudi, finançat per l'Ajuntament de Roses, DipSalut i l'associació Roses contra el Càncern, la psicooncòloga creu que seria interessant fer un seguiment dels pacients en tractament oncològic que facin també tractament complementari per veure si aconsegueixen pal·liar els efectes secundaris i això permet deixar de prendre's part dels tractaments convencionals destinats a aquests efectes.