El govern vol demanar sis mesos d'empadronament per accedir a la sanitat
L'actual normativa només exigeix als estrangers el certificat del padró per obtenir la targeta sanitària
La proposta de l'executiu xoca amb la llei estatal
El govern va sorprendre ahir quan es va fer públic que ha inclòs una modificació de la llei d'accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a l'avantprojecte de llei de simplificació i reestructuració de l'administració catalana (l'anomenada llei òmnibus). L'executiu proposa exigir sis mesos d'empadronament en qualsevol municipi català per tenir dret a rebre atenció sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut, tot i que mantindria l'assistència universal als serveis d'urgències. Actualment, la llei en vigor només posa com a requisit per tenir targeta sanitària individual (TSI) l'empadronament, sense especificar períodes de temps.
La mesura, que en cap moment havia estat insinuada públicament des del govern –ni tampoc per part del conseller de Salut, Boi Ruiz–, aniria en la mateixa línia d'altres iniciatives com la que dijous va anunciar el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, amb relació a la suspensió temporal de la universalització de les ajudes a les famílies amb fills de 0 a 3 anys. Aquestes ajudes es limitaran a les famílies més vulnerables sempre que acreditin almenys cinc anys de residència legal.
La norma que regula actualment l'accés a la sanitat pública assenyala com a titulars del dret a rebre assistència “les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya i les que s'hi estiguin temporalment i que tinguin dret a l'assistència sanitària del Sistema Nacional [de l'Estat] de Salut, d'acord amb la normativa bàsica de l'Estat”. D'altra banda, els menors de 18 anys que es trobin a l'Estat espanyol tenen dret a l'assistència en les mateixes condicions que els espanyols, i les dones embarassades poden accedir a l'atenció durant l'embaràs, el part i el postpart.
És, precisament, aquesta normativa bàsica de l'Estat la que podria suposar un obstacle per tirar endavant la proposta de l'executiu català. D'una banda, la llei general de sanitat reconeix “el dret a l'assistència sanitària de tots els espanyols i dels ciutadans que tinguin establerta llur residència en el territori nacional [estatal]”. A més, la llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya estableix que els estrangers que es trobin a l'Estat i que estiguin inscrits en el padró del municipi on resideixin habitualment “tenen dret a l'assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols”.
Queixes per la fi dels ajuts per fills
“Estem fent passos enrere en els drets universals”. Aquesta és l'expressió que va fer servir ahir el president de la Federació d'Entitats d'Atenció i Educació a la Infància (Fedaia), Jaume Clupés, per lamentar la supressió de les ajudes universals a les famílies amb fills fins als 3 anys que dijous va confirmar el Departament de Benestar Social. “Si l'argument és que estem en crisi, suprimir ajuts suposa un augment de la crisi i podria dur a un retrocés de la natalitat”, va afegir el president a Catalunya de Professionals per l'Ètica, Ramon Novella. Pel que fa a l'ajuda per fills sotmesa al nivell de renda, SOS Racisme va criticar que els beneficiaris hagin de tenir 5 anys de residència legal: “Temem que s'iniciï una política d'ajudes excloent i racista, amb ciutadans de primera i de segona”.