Tanquen un pavelló de salut mental on hi ha 40 malalts
A partir de l'1 de juliol es començaran a fer efectives, en els centres hospitalaris, moltes de les retallades de caràcter assistencial amb el temor que el setembre la situació empitjorarà
L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) tancarà l'1 de juliol, en aplicació de les mesures d'estalvi, el pavelló Salt 3, del parc hospitalari de Salt. En aquesta unitat hi ha 40 places destinades a malalts mentals que resideixen al parc i durant aquest mes els usuaris es recol·locaran en altres dispositius del parc. El tancament, de caràcter indefinit, d'aquesta unitat, afectarà 37 treballadors, que veuran modificades les seves condicions de treball. En concret, almenys a quinze ja no se'ls renovarà el contracte, segons han indicat fonts del comitè de la xarxa de salut mental, els quals han demanat a la direcció de l'IAS que es faci una comissió per intentar recol·locar el personal que es quedi fora.
Una altra de les retallades que l'IAS aplicarà a partir de l'1 de juliol i que en principi és només per als tres mesos d'estiu és el tancament de la unitat de patologia dual, amb 10 llits, i on es tracten malalts amb trastorns mentals severs i toxicòmans. Els sindicats que formen part del comitè de la xarxa de salut mental es mostren preocupats pel fet que des de fa temps no s'estan cobrint les baixes, la qual cosa afecta directament l'atenció al malalt, sobretot si es té en compte que ja es partia de ràtios deficitàries.
Durant els mesos d'estiu, l'hospital Santa Caterina tindrà tancats 40 llits entre cirurgia i medicina interna, un nombre molt superior al d'altres estius i que obeeix clarament a una mesura d'estalvi. Tampoc no es farà activitat quirúrgica extraordinària per reduir les llistes d'espera i, segons ha pogut saber el comitè del Santa Caterina, l'IAS té previst de suprimir, en ple estiu, l'allargament de la jornada laboral que fa infermeria per traspassar informació al personal del proper torn.
Les mesures que afectaran l'hospital de Salt són molt semblants a les que es duran a terme en els altres hospitals comarcals gironins que pertanyen a la xarxa d'hospitals d'utilització pública (XHUP). I el temor dels comitès d'empresa dels diferents hospitals és que aquestes retallades comencin a l'estiu i s'acabin consolidant. I també que això és la primera fase d'un llarg procés de tisorada que a partir del setembre s'agreujarà i que, en molts casos, s'està implantant per la via dels fets consumats.
Hospitals de la XHUP
Així, a l'hospital de Figueres, hi ha, des del 15 d'abril, quinze llits de cirurgia tancats, que es mantindran en aquest estat fins a l'1 de gener del 2012 per atendre els pics de casos produïts per la grip. Després de l'epidèmia es tornaran a tancar, segons han explicat representants del comitè. I durant l'estiu es tancaran quinze llits més. En el centre sociosanitari Bernat Jaume, gestionat per la Fundació Salut Empordà, com a l'hospital, s'han tancat deu llits de llarga estada sense data de reobertura. Sempre segons les mateixes fonts, el servei de fisioteràpia i de rehabilitació podria deixar-se de fer. La reducció d'activitat es tradueix, forçosament, en una pèrdua de llocs de treball. A l'hospital de referència de l'Alt Empordà, des del gener s'han deixat de renovar 40 contractes de personal eventual.
Algunes de les repercussions de la retallada del pressupost a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, que gestiona l'hospital de Blanes, són: la reordenació del sociosanitari de Lloret, Blanes i Calella de Mar –els sindicats desconeixen com i en què es concentraran– i la suspensió de l'activitat extraordinària que pagava el Servei Català de la Salut amb la intenció de reduir les llistes d'espera d'operacions i consultes.
L'hospital d'Olot també tindrà, aquest estiu, quinze llits tancats durant dos mesos i des de l'1 de maig no es realitzen operacions addicionals de cataractes i d'implantació de pròtesis de maluc.
LA XIFRA
LA DATA
L'hospital de Palamós prepara mobilitzacions
La supressió de les guàrdies d'oftalmologia i otorinolaringologia al Josep Trueta –l'hospital de referència de la regió sanitària de Girona– pot provocar en alguns casos en què es requereixi d'una intervenció quirúrgica urgent, haver de derivar pacients a hospitals de Barcelona. Els professionals no entenen que es redueixin serveis sanitaris que com a conseqüència directa comportaran una despesa extraordinària, com pot ser el trasllat de malalts cap a un altre centre.
