La crisi fa que es demanin menys baixes

La por de perdre el lloc de treball situa el nombre de peticions de baixes laborals en 8.214, 1.206 menys que el 2008

En període de crisi econòmica el nombre de baixes laborals disminueix. En part, perquè cau l'ocupació i, en part, per la reticència dels treballadors a abandonar el lloc de treball, en molts casos afectat per la inestabilitat laboral. Les dades estadístiques que publica la Seguretat Social són ben reveladores i, alhora, l'experiència de l'equip de l'ABS Tarragona 4 confirma que una part important de la motivació dels pacients per no accedir a la baixa és la por d'abandonar el lloc de treball. Les baixes de curta durada i les que el treballador podia fer per tripijocs han desaparegut de l'estadística.

Durant aquest any, els treballadors assalariats (excloent els autònoms i els empleats del servei domèstic) han demanat una mitjana de 8.214 baixes al mes, tenint en compte que hi havia 271.179 treballadors afiliats. Això representa uns 30,5 processos iniciats per cada mil treballadors protegits. En percentatge, suposa que un 3% dels treballadors van demanar la incapacitat laboral. La duració mitjana de les baixes se situa en 33,20 dies, superior al període estadístic acumulat fins al juny del 2008. Si comparem aquestes dades amb les del 2008, es detecta un clar descens, que es fa més evident amb els registres de dos anys enrere, quan ni tan sols s'intuïa la davallada brusca de l'economia. L'any passat, la mitjana mensual de processos de baixa iniciats era de 9.420, i el 2007, de 10.411; és a dir, 33,95 processos iniciats per cada mil treballadors el 2008, i 37,49 l'any anterior (vegeu el gràfic).

En l'anàlisi de les dades del 2009, es veu que en relació amb les dades acumulades del primer semestre, les dones van demanar 28.181 baixes, una xifra força superior a la dels homes (12.670). El període mitjà del procés, però, és superior en nombre de dies en el cas dels homes (35,29 de mitjana, respecte als 31,78 de les dones). Tot i això, el nombre total de dies que els homes han estat de baixa (447.183) és molt inferior al de les dones (895.546).

LES DADES

Mitjana mensual de processos iniciats
2009: 8.214
2008: 9.420
2007: 10.411
Incidències per cada mil treballadors protegits
2009: 30,54
2008: 33,95
2007: 37,49
Duració mitjana de les baixes
2009: 33,20
2008: 29,85
2007: 31,27
Homes (2009)
Processos amb alta: 12.670
Mitjana de dies: 35,29
Total de dies de baixa: 447.183
Dones (2009)
Processos amb alta: 28.181
Mitjana de dies: 31,78
Total de dies de baixa: 895.546
Processos de baixa en vigor el 2009
Per cada mil treballadors: 25,07
Total: 6.799
Processos de baixa que estaven en vigor a finals del 2008
Per cada mil treballadors: 26,70
Total: 7.163
Santiago Borràs és director mèdic de l'ABS Tarragona 4, que dóna assistència a unes 20.000 persones. A través de l'experiència professional del seu equip pot assegurar que els pacients s'ho pensen dues vegades abans de demanar una baixa mèdica.
–Han constatat que hi ha menys baixes que temps enrere?
–«Sí, és una apreciació subjectiva però les baixes de curta durada han disminuït o s'han eliminat. Les de durada mitjana es mantenen i les de llarga durada a vegades estan motivades per aconseguir una incapacitat laboral total o absoluta.»
–Creu que una de les causes per les quals els pacients són reticents a agafar la baixa és la situació econòmica?
–«Els pacients, quan els recomanes estar uns dies a casa, diuen que no poden faltar a la feina, tal com està l'estabilitat laboral. El treballador sap que s'hi juga la feina. Jo, de fet, no m'hi havia trobat mai com ara.»
–Han detectat un canvi en les afeccions que requereixen baixa mèdica, també relacionat amb l'àmbit laboral?
–«Les baixes en personal no qualificat han disminuït. No ha estat així en persones de càrrecs intermedis o directius, un col·lectiu on han augmentat les afeccions motivades per l'estrès al lloc de treball. A les persones que treballen a partir d'objectius els resulta positiu mentre els és un incentiu. En el moment que la feina depèn dels objectius es generen processos depressius o d'ansietat.»
–Ara potser no s'utilitzen tant els tripijocs?
–«Algunes baixes que abans es podien demanar per aconseguir un benefici secundari o per fer una altra cosa han desaparegut. Fins i tot, en cas de malaltia comuna, quan detecten una millora vénen ràpidament a demanar l'alta.»
–I els autònoms?
–«Hem detectat que els que han perdut les empreses estan afectats per estrès, pel dol que els provoca la pèrdua del lloc de treball, i en alguns casos han arribat a viure del que cobren de la baixa quan partien d'un estatus acomodat.»
–Algunes baixes, però, beneficien les empreses?
–«De vegades a les empreses els és un estalvi tenir algun treballador de baixa perquè s'alliberen del pagament de la Seguretat Social.»
–Quins són els principals motius de baixa mèdica?
–«Els processos infecciosos, com ara bronquitis, i els processos mecànics, com poden ser les lumbàlgies. Les estades mitjanes es deriven de processos quirúrgics o per un agreujament de les curtes.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.