«El llenguatge és una de les eines més complexes que tenim»

–«Em dedico a l'estudi del significat. El llenguatge té una estructura. A mi, el que m'interessa entendre és com es fa servir aquesta estructura per transmetre els missatges, en definitiva, per comunicar-nos. No és una pregunta trivial. Hi ha aspectes del significat que estan molt convencionalitzats. Si, per exemple, agafo un llapis i dic que és un gos, tothom pensarà: què diu aquesta senyora! Però en canvi, hi ha altres aspectes del llenguatge en què el grau de convencionalització és menor. El llenguatge en realitat és molt més vague del que pensem. Freqüentment la comprensió depèn del context.»

–«Aquest és un àmbit en el qual treballem molts lingüistes, i encara no hi ha consens. No és senzill. L'explicació d'aquesta interacció ha d'integrar-se en una teoria general del llenguatge que ens permeti explicar, per exemple, les similituds i les diferències que trobem entre una llengua i una altra. Per què certs tipus d'usos creatius del llenguatge són possibles i freqüents i en canvi d'altres no ho són? Com és que som capaços d'extreure significat d'oracions que, si analitzem la contribució que fa cadascun dels seus elements, resultarien contradictòries o no acabarien de tenir sentit? En definitiva, entendre el llenguatge com una eina complexa que fem servir activament per comunicar-nos, per fer una autoregulació del que passa dins la nostra ment...»

–«El llenguatge és una eina molt bàsica per pensar, però al mateix temps és una de les més complexes que tenim. A més, la utilitzem per expressar conceptes que sovint són abstractes i complexos, fins i tot aquells que poden semblar molt senzills a primera vista. Per exemple, una paraula que denota un color: vermell. Si dic ‘vermell' i no dic res més, imaginaràs un to, però si parlo d'una cara vermella no estarem parlant del mateix to. Per poder dir que un vestit és vermell, aquest color ha de predominar en tot el vestit, però no és així quan parlem d'un semàfor vermell.»

–«Depèn de la combinació de l'adjectiu i el substantiu. Un cotxe ràpid no és el mateix que una visita ràpida o que un menjar ràpid. M'agrada estudiar aquests tipus de combinacions, perquè són bons exemples de com amb poques paraules comuniquem moltes coses.»

–«Molta més. De ràpid combinat amb menjar, entenem que el menjar es prepara o es consumeix en poc temps. Però si no tenim una bona explicació de per què entenem això i no una altra cosa, no tindrem una teoria de res. Volem evitar llençar aquests fenòmens al que en lingüística anomenem the pragmatics wastebasket, la paperera de la pragmàtica. Seria com rendir-te i dir que tot s'hi val en el llenguatge. Però no tot s'hi val, perquè hi ha certs tipus d'interpretacions que no es poden derivar d'aquest tipus de combinacions. A més, hi ha molts patrons que es reprodueixen en la majoria de les llengües i d'altres que mai no es troben. Entendre això contribueix a un objectiu més general que és el d'entendre com funciona la cognició humana.»

–«Treballo amb models matemàtics i lògica. El que fa un diccionari i el que històricament s'ha fet en l'estudi del significat és parafrasejar. Però així podem entrar en un cercle viciós: si la definició de muntanya esmenta ‘puig', i la definició de puig esmenta ‘muntanya', no hem explicat res. Cal evitar que el llenguatge que és objecte d'estudi i el metallenguatge que utilitzem per descriure'l siguin el mateix.»

–«Sí, encara estem molt lluny de tenir bons traductors automatitzats. Aquesta és una petita mostra de la molta feina que encara cal fer per entendre com funciona el llenguatge.»