El sincrotró Alba ja batega
El cor del primer laboratori de llum de sincrotró al sud d'Europa s'inaugura avui, però les proves s'allargaran tot l'any
La inauguració de l'equipament s'ha fet coincidir amb la VI Conferència Europea sobre Infraestructures d'Investigació (ECRI 2010) que demà s'inicia a Barcelona, sota la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. Una cita gens banal si es té en compte que aquesta instal·lació, situada a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, és el primer laboratori de llum de sincrotró emplaçat al sud d'Europa i que, gràcies a ella, Catalunya i l'Estat espanyol se situen a primera línia de l'àmbit científic europeu. Amb tot, encara queda molt de camí per recórrer perquè, segons la comparació que fa servir el director del sincrotró, Joan Bordas, «estem a la Champions, però ara també volem guanyar-la».
Però no tan sols la posada en funcionament del sincrotró comportarà un impuls a la recerca científica i tecnologia. De fet, des del primer moment que es va optar per construir aquesta infraestructura, es va iniciar tot un procés de recerca i innovació tecnològica d'acord amb les necessitats que requeria un equipament com aquest. «Nosaltres hem investigat i altres empreses han construït la qual cosa ha comportat una transferència de coneixements enorme, l'impacte de la qual ja s'ha fet notar de forma immediata», assenyala Bordas.
Per a aquesta tasca, el laboratori té uns 150 treballadors, de 16 nacionalitats diferents, entre biòlegs i enginyers, que es podrien arribar a doblar quan entrin en servei les 33 línies de llum de sincrotró que pot assumir aquesta instal·lació. No menys important ha estat la recuperació i l'arribada de científics d'arreu del món –és el cas del mateix Bordas, exdirector del laboratori de llum del Regne Unit–, gràcies al projecte del sincrotró Alba.
La posada de llarg que avui viu el món científic es mantindrà encara els pròxims mesos ja que el període de proves continuarà tot aquest any 2010. Després vindran els usuaris, centenars dels quals, sobretot del món acadèmic, ja fan cua per fer servir aquesta instal·lació l'any vinent. El camí obert s'ha d'anar eixamplant al llarg dels anys per tal de donar resposta als nous desafiaments científics que vagin sorgint. Ara el repte és explotar les enormes qualitats físiques que té la font de sincrotró. «Vull que, en el futur, sorgeixin idees i aplicacions que no ens posin al mateix nivell que els altres sinó al capdavant», emfatitza Bordas.
LES DADES
La urbanització de la zona es fa amb retard
e.ansola
La construcció del sincrotró Alba ha comportat el desenvolupament urbanístic de 340 hectàrees entre els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès, de l'espai que darrerament s'anomena el parc de l'Alba. Els treballs per urbanitzar la zona –el pla inclou zones residencials, oficines, zones verdes i equipaments i vials– continuen avui, si bé la inauguració del sincrotró ha accelerat els treballs en els últims mesos. Un dels endarreriments més preocupants ha estat l'arribada dels subministraments, com ara de l'aigua, el gas i la llum. S'han hagut de construir noves subestacions elèctriques, centrals de generació, i dipòsits d'aigua, ateses les necessitats de serveis que requereix un equipament científic com el sincrotró. Alguns d'aquests subministraments estan a punt d'entrar en funcionament.
D'altra banda, l'aparició d'abocadors de residus perillosos a la zona ha obligat a variar els primers plans urbanístics fins a data d'avui, en els quals resta pendent la modificació del pla parcial de la zona després que els últims estudis dels residus localitzats n'eixamplessin la zona afectada. La part més avançada són els vials: l'avinguda de la Ciència entra avui en funcionament i la resta de carrers de l'entorn ja estan oberts; la carretera entre Sant Cugat i Cerdanyola finalitzarà a finals de maig, i després de l'estiu es preveu que comenci a executar-se la primera fase dels projectes d'ordenació del corredor verd i dels parcs urbans, al voltant de la carretera entre els dos municipis.