Ciència
El dit que combat el càncer de pròstata
Els homes amb el dit índex més llarg que l'anular tenen un 33% menys de risc de tenir la malaltia
El nivell d'hormones sexuals a què estan exposats els fetus pot tenir efectes moltes dècades més tard en les persones adultes
Els homes que tenen el dit índex de la mà dreta més llarg que el dit anular tenen un 33% menys de risc de tenir càncer de pròstata, segons un estudi que publica aquesta setmana la revista científica British Journal of Cancer.
Durant 15 anys, un equip liderat per científics de la Universitat de Warwich i l'Institut de Recerca del Càncer (Regne Unit) han entrevistat més de 1.500 homes afectats per càncer de pròstata i més de 3.000 persones sanes per determinar la possible relació entre la forma de les seves mans i el risc de tenir aquesta malaltia. L'estudi no és sobrer perquè en ocasions anteriors ja s'havia tractat de descobrir si existia alguna relació entre la forma dels dits i malalties com ara el càncer de mama o l'osteoartritis.
L'estudi presentat ara ha comprovat, primer de tot, que el patró més comú en els homes –més del 50% dels casos– és tenir el dit índex més llarg que l'anular. Els homes que tenen l'índex i anular de la mateixa mida són un 19% del total. En el tercer grup d'homes, els que tenen l'índex més llarg que l'anular, els experts han pogut comprovar que la taxa de càncer de pròstata és una tercera part més baixa que en la resta. La reducció del risc és fins i tot més pronunciada en els homes que presenten aquesta característica digital quan tenen menys de 60 anys.
Els experts expliquen que la longitud relativa dels dits índex i anular s'estableix abans del naixement i sembla estar relacionada amb els nivells d'hormones sexuals a què va estar exposat el fetus. Així, els fetus sotmesos a nivells més baixos de testosterona desenvolupen un dit índex més llarg i, amb els anys, aquesta circumstància protegeix els homes adults del càncer de pròstata.
El professor Ros Eeles, líder de l'estudi, considera que el descobriment d'aquest patró, tot i oferir resultats preliminars, pot ajudar a seleccionar el grup d'homes que estan més exposats a la malaltia.
Alguns dels estudis que es donen a conèixer en l'era d'internet són llegendes urbanes, boles o, directament, falsedats disfressades de recerca científica. En aquest cas, però, no s'ha de jutjar per les aparences perquè tot indica que es tracta d'una recerca científica de fiar.