La frenada de la cursa espacial
Avui fa quaranta anys que els astronautes Neil Armstrong i Edwin Aldrin, a bord de l'Apol·lo XI, van trepitjar per primer cop la Lluna
-
Edwin Aldrin baixant del mòdul lunar «Eagle». NEIL ARMSTRONG - NASA. -
VÍDEO: Les imatges de l'arribada de l'home a la Lluna que la NASA ha restaurat.
L'arribada a la Lluna fa quaranta anys va ser una fita històrica i un triomf dels Estats Units en relació amb Rússia en la confrontació pel poder, però va suposar «una via morta», en el sentit que va frenar l'exploració espacial en anys subsegüents, pel fet que el repte de trepitjar el satèl·lit ja havia estat aconseguit. La intensa cursa espacial es va acabar amb l'anhelada arribada a la Lluna, segons explica l'escriptor Ricardo Artola, en el seu llibre La carrera espacial, del Sputnik a l'Apolo 11, d'Aliança Editorial i publicat enguany coincidint amb els quaranta anys d'història del primer aterratge a la Lluna.
«Com que l'objectiu d'arribar a la Lluna no tenia lògica en termes d'investigació espacial sinó que era només part de la confrontació entre dues potències, aquest fet en si va suposar una via morta per a l'era espacial», precisa l'escriptor. Avui es compleix el quarantè aniversari de l'arribada de l'home a la Lluna, el 20 de juliol de 1969. Aquesta va ser la meta fixada el 1961 pel president nord-americà, John F. Kennedy, quan es va proposar enviar a la Lluna «un home i fer-lo tornar sa i estalvi abans del final de la dècada», segons explica Artola, el llibre del qual, de caràcter divulgatiu, parla d'aquells anys de cursa espacial en el context de la guerra freda, amb «una intensa inversió en exploració espacial, que va accelerar els descobriments». Si l'arribada a la Lluna hagués estat part d'un programa de cooperació entre països, el ritme d'evolució hauria estat «molt més lent», segons explica Artola, el qual considera que els enginyers involucrats en aquella cursa espacial van ser «visionaris, grans organitzadors i líders carismàtics», encara que sovint «ens deixem enlluernar» només per «la figura física» de qui va a l'espai.
En el seu llibre, l'escriptor de Salamanca revisa els arguments dels que es mostren escèptics sobre el fet històric de l'arribada a la Lluna, un corrent que, en la seva opinió, podria emanar d'«una certa teoria de la conspiració, bastant comuna en part de la societat nord-americana», que qüestiona els avenços científics o la teoria de l'evolució, entre d'altres.
Per tornar a la Lluna, segons Artola, hi hauria d'haver un nou objectiu, com ara l'explotació de recursos o la creació d'alguna base espacial, «però això implicaria un desenvolupament completament diferent». En els inicis de la cursa espacial, el paper dels mitjans de comunicació va ser «fonamental», ja que no només van propiciar l'ambient per exercir pressió sobre el govern nord-americà, sinó que van fomentar la «sacralització» dels set astronautes del programa Mercury, convertits llavors en personatges públics.
Fotografies de l'Apol·lo
La sonda Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO), de la NASA, ha transmès imatges dels punts on van descendir les naus Apol·lo a la Lluna, segons va informar divendres l'agència espacial nord-americana. Les imatges van ser captades per la càmera de l'LRO, i van ser rebudes coincidint que l'agència espacial celebra el 40è aniversari de l'arribada del primer home al satèl·lit natural de la Terra. Però l'LRO no va ser posada en òrbita lunar perquè fotografiés antics punts de descens, sinó perquè analitzés el relleu del satèl·lit natural i determinés quins poden ser els més segurs per a la pròxima visita de l'home, prevista per a la dècada vinent.
Una de les imatges correspon al Mar de la Tranquil·litat, on va allunar el mòdul Eagle, que duia a bord els astronautes Neil Armstrong i Edwin Buzz Aldrin. En total, la sonda va captar imatges de cinc dels sis llocs de descens de les càpsules, i s'espera que el corresponent al de l'Apol·lo XII sigui fotografiat en els pròxims dies, segons va afirmar la NASA en un comunicat.
L'agència espacial va assenyalar que les imatges havien estat captades entre els dies 11 i 15 de juliol, abans que la càpsula arribés a l'òrbita definitiva.
Les pròximes imatges que transmeti la sonda seran d'una resolució dues o tres vegades superior, segons van anunciar.
Científics de la NASA van assenyalar que, tot i que les fotografies són un record del que va passar ara fa 40 anys, també són una prova que l'exploració del satèl·lit natural continua.
«Demostren de quina manera s'utilitzarà l'LRO per identificar els millors punts de destinació per a les futures missions a la Lluna», va assenyalar Richard Vondrak, científic del Lunar Reconnaissance Orbiter.
Llançada el 15 de juny des de Cap Canaveral, la sonda LRO incorpora set instruments científics que ara per ara són objecte de calibratge i proves. Aquests instruments començaran a funcionar a l'agost, quan la sonda entri en la que serà la seva òrbita definitiva, a uns 50 quilòmetres de la superfície lunar.
Imatges restaurades
El moment en el qual les paraules de Neil Armstrong «un petit pas per a l'home, un gran pas per a la humanitat» van entrar en la història pot veure's més clar des d'ara en les imatges restaurades de l'arribada de l'home a la Lluna. Les imatges fosques i distorsionades que llavors van captivar els teleespectadors tenen ara molta més resolució i claredat.
L'ISS s'amplia
Els astronautes David Wolf i Tim Kopra van completar ahir a la matinada amb èxit la primera de les cinc passejades previstes en el marc de la missió actual de l'Endeavour, que busca completar la instal·lació del laboratori japonès Kibo a l'Estació Espacial Internacional (ISS). La principal tasca de Wolf, líder de la passejada, i Kopra, en la seva primera expedició fora de l'ISS, va ser el desplegament d'una plataforma exterior del Kibo, l'ultramodern laboratori pagat pel Japó per al desenvolupament d'experiments a l'espai.
Els dos astronautes van començar la instal·lació de la plataforma, precedida d'un intens treball amb braços robotitzats de la resta de la tripulació de l'ISS, amb prop d'una hora de retard, cosa que va obligar a cancel·lar altres tasques. Problemes com ara una forta electricitat estàtica que impedia sentir bé la veu pels intercomunicadors van complicar les tasques durant la passejada, que finalment es va reduir a cinc hores i mitja, una hora menys del que s'havia calculat.