Els problemes de connexió, els més freqüents en la implantació del llibre digital

Tots els directors d'institut consultats per aquest diari fan una «valoració global positiva», tenint en compte que «es tracta d'una prova pilot», sintetitza Carme Sans, que és la directora de l'IES Marta Mata de Salou. No obstant això, han tingut unes dificultats, sobretot tècniques, que en alguns casos han fet retardar la implantació i en altres els centres les han trampejades amb solucions alternatives. El problema que tots coincideixen a constatar és el que fa referència a la connexió d'ADSL, que presentava problemes, encara que cada cop menys. A l'IES Jaume Huguet de Valls, per exemple, «la connexió del projecte ens feia interferència amb l'internet del propi sistema», explica el director, Jordi Tuset. En aquest institut, les noves tecnologies no els vénen de nou perquè ha estat pioner en la seva implantació, però precisament «pel fet de tenir l'avançament ens ha portat problemes de connexió».

Gabriel Perles, director de l'IES Montsià, explica que les fallades tècniques i tecnològiques «es poden solucionar, no són greus, però cal millorar el suport tecnològic». No obstant això, assegura que «els professors tenen un pla B» per si falla la tecnologia i garanteix que «els alumnes han d'assolir els mateixos coneixements amb o sense ordinador». Perles troba que algunes causes dels problemes són, d'una banda, que «hi han entrat massa centres» de cop, per tractar-se d'una prova pilot; i de l'altra, que «la implantació s'ha fet en quatre mesos, quan normalment es fa en dos anys».

La directora de l'IES Andreu Nin del Vendrell, Susana Ecay, explica que a l'institut vendrellenc no van repartir els ordinadors fins a mitjan octubre, un cop van assegurar-se que els problemes tècnics s'havien solucionat, alguns dels quals eren «externs al centre», com ara l'obtenció de la llicència dels continguts. Aquest institut ha decidit utilitzar dues editorials, en lloc de només una, que és la llicència que paga Educació. Per ara, «el centre ha pagat la llicència de l'assignatura d'anglès perquè no volíem demanar més diners a les famílies –diu Ecay–, però l'any vinent ja ho veurem, perquè si el preu de la llicència és el mateix que el del llibre, no suposarà un cost afegit per a l'economia familiar». Una de les novetats amb vista al curs vinent és que «els pares continuaran pagant el 50% del valor» del llibre digital, però, en canvi, «es contemplarà que es pugui pagar a terminis», segons va informar el Departament d'Educació a la comissió de seguiment de la prova pilot.

També durant el curs vinent s'incorporaran al format digital la resta d'editorials, i per això el Departament d'Educació posarà un entorn únic per a totes elles, de manera que els alumnes només hauran de familiaritzar-se amb un sol entorn. Així es va anunciar també en la comissió de seguiment del Projecte 1:1, que és com s'anomena la prova, i en què Perles representa els directors de secundària de les Terres de l'Ebre.

Precisament a l'institut ampostí han realitzat una enquesta als alumnes; els de tecnificació esportiva ja utilitzen el llibre digital en totes les assignatures i ho valoren «positivament», assegura Perles. Com també s'hi han adaptat bé els alumnes de la resta d'instituts consultats: Jordi Tuset assegura que «és com si ho haguessin fet tota la vida». No obstant això, aquesta pràctica fa que no sempre l'utilitzin amb la finalitat adequada. Així, a l'IES Andreu Nin van optar per posar un nou gestor de continguts perquè «a casa poden instal·lar-hi el programa que volen i moltes vegades es baixava a la intranet del centre».

Pel que fa als pares, també han respost bé, tot i que des de l'AMPA de l'IES Martí i Franquès de Tarragona demanaran que s'estudiï l'efecte que té a llarg termini en els alumnes treballar en una pantalla tan petita.