Educació

USTEC alerta de la rebaixa de la qualitat en la retallada de serveis en l'educació

La política educativa afectarà plantilles i projectes pedagògics, unitats lingüístiques i l'especialització a les ZER

«Si volem defensar el model públic d'educació, professorat i pares hem de trobar la manera d'anar junts i aquest és el missatge clau». Així de clar ho expressa Josep Maria Cartanyà, portaveu del sindicat USTEC-STEs a Tarragona. Cartanyà, a més a més, detecta símptomes de privatització en el model educatiu que s'està introduint en les aules.

Els serveis educatius, a Catalunya, es reduiran a cap a 200 persones. El centres de recursos pedagògics (CRP) seran els més afectats al Camp, i passaran de 25 a 15 professionals. Els LIC queden reduïts a la meitat, que responen a 4 places consolidades i 6 en comissió de serveis i, als EAP, els treuen 3 persones, de les 68 que hi ha al territori. Les dades, com explica Cartanyà, «corresponen als llocs de treball definitius i desconeixem l'afectació que tindrà a les places interines». La reflexió va més enllà i, de fet, Cartanyà fa una referència explícita a la pèrdua de qualitat dels serveis, més que al percentatge de professionals que pot significar.

Es refereix, en aquest cas, a les ZER: «la reducció de plantilla es tradueix en una retallada de professors especialistes, que ara són itinerants entre els centres de la zona escolar, i passaran a formar part de la plantilla d'una escola». Un professor especialista –idiomes, música o educació física– que es perdrà i, alhora, la funció l'assumirà un dels docents de la plantilla, de caràcter generalista.

A efectes de càlcul, el sindicat calcula que la reducció de places afectarà les ZER per l'eliminació dels itinerants i un de cada dotze mestres amb relació a l'aplicació del decret que regularà les hores lectives, que passen de 23 a 25 a la setmana. La reducció d'hores de coordinació també produirà un efecte de rebaixa de les plantilles. Als centres petits, es redueixen a 6 hores i als grans, de més de 22 grups, de 9 hores, la qual cosa «suposarà mig professor menys i l'empitjorament de les condicions de treball de les persones que fan aquestes feines de coordinació, com ara els caps de departament».

Els mestres de més de 55 anys deixaran de tenir una reducció de dues hores lectives de la jornada i les places per jubilació només es cobriran un 50%. Entre les notícies d'última hora, també s'especula amb la reducció d'un 10% de la borsa de treball.

Per tot plegat, Josep Maria Cartanyà fa veure que «es tracta d'un conjunt de mesures amb tendència a incrementar el còmput horari del professorat i a reduir el tractament de la diversitat, la innovació i les mesures de caràcter social», que «tants anys ens ha costat d'aconseguir».

Desplegament de la LEC

En el marc que es presenta «no podem perdre de vista el desplegament de la llei d'educació de Catalunya (LEC)» que ho farà pel decret d'autonomia de centres, de direccions i de l'agència d'avaluació. És un model basat «en l'èxit o el fracàs del centre en relació amb les competències bàsiques», és a dir, als indicadors d'objectius que s'hi hagin fixat. Una educació on «no s'hi preveu la formació personal, sinó que tindrà una orientació molt concreta», que consistirà a «superar els paràmetres que s'indiquin des del món econòmic i, especialment, de necessitats laborals». Els centres s'hi desviuran, perquè «en la mesura d'èxit que assoleixin tindran més recursos i complements retributius». En el sindicat, entenen els decrets d'autonomia de centres i de direcció com «un retrocés democràtic», per tal com el projecte del centre serà una prerrogativa de la direcció. El desplegament de la LEC «crearà un rànquing de centres i una major divisió i competitivitat, un aspecte nefast per al sistema públic». La política s'aplicarà ara, afegeix Cartanyà, «que l'escola rural és la que té més èxit».

Mobilització obligada

La USTEC tenia un calendari molt ampli de mobilitzacions, en què incloïa un referèndum, concentracions a l'abril, tancades i es concloïa amb una vaga el 18 de maig i al setembre, que es van anular. «A partir d'ara no podem obviar que hi ha altres mobilitzacions», recorda Cartanyà amb relació a les convocatòries dels treballadors del sector públic. «Ara, el missatge que volem fer arribar des de la USTEC és que la vaga és l'únic mecanisme vàlid», i tant en el sindicat de l'educació com en la intersindical IAC, «pensem que cal anar a una vaga general de veritat», perquè «si es desborda aquesta riuada de mesures neoliberalistes farem un retrocés molt gran». I, de fet, el col·lectiu docent desconeix si amb les mesures que els han anunciat n'hi haurà prou, i és la incertesa que produeix assabentar-se setmana rere setmana de reglamentacions noves.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia