«Saber, saber fer i saber ser»

L'any 1948, el Bisbat de Barcelona va crear l'Escola Normal de Mestres, una iniciativa que el 1971 va ser batejada com a Blanquerna, nom que porta l'obra pedagògica de Ramon Llull. L'any 1990 es va inaugurar la nova seu de la que ja era L'Escola Universitària de Mestres i de la seva formació permanent. Un any després el Parlament aprovava la creació de la Universitat Ramon Llull, de la qual la Fundació Blanquerna era membre fundador. S'estructurava de forma federativa juntament amb l'Institut Químic de Sarrià, la Fundació La Salle-Telecomunicacions, la Facultat de Filosofia de Catalunya, Esade, l'Institut Universitari de l'Observatori de l'Ebre, les escoles universitàries de Treball Social i d'Educació Social Pere Tarrés, la Fundació Vidal i Barraquer, l'Institut Borja de Bioètica i l'Escola Superior de Disseny (Esdi) com a centre associat. Així doncs, aquella primera escola de mestres és ara un ens educador amb facultats de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, de ciències de la comunicació i escola Universitària d'infermeria, fisioteràpia i nutrició.

Segons el director general de la fundació, Lluís Font, a aquest cos universitari cal afegir-hi una xarxa de dues mil tres-centes noranta empreses, institucions i organitzacions socials «que fan possible una educació superior inserida en la realitat professional». Mentre s'afrontava aquest creixement s'ha intentat, segons expliquen els òrgans directius, mantenir la fidelitat als principis originals: «Arrelar la universitat en l'humanisme de Llull, i donar continuïtat a la tasca de renovació pedagògica desenvolupada per la Mútua Escolar Blanquera, entre 1923 i 1939, sota el guiatge de grans educadors.»

L'organització de l'ensenyament als centres de Blanquera s'estructura sobre la base del treball en seminaris, és a dir, en grups estables de dotze o tretze estudiants guiats per un professor tutor. Segons la professora de la Facultat de Psicologia Montserrat Castelló, aquest tipus d'ensenyament permet preparar millor els alumnes: «Als seminaris s'hi reflexiona, es treballa en col·laboració i es creen autèntiques comunitats d'aprenentatge». Amb aquesta pràctica, la fundació compleix amb gran part del decàleg de principis i característiques bàsiques que l'han marcat en els darrers 60 anys. A més de situar l'alumne en el centre de l'activitat educativa, permet donar-li un ensenyament personalitzat. El seminari també ajuda a encarar des del primer moment situacions complexes i permet una avaluació continuada de l'alumne. Per altra banda, tal com recull el títol d'aquest article, a més de coneixements, a Blanquerna s'hi ensenya, segons expliquen els seus responsables, «tant conceptes i principis com tècniques, estratègies, valors i normes». Finalment, s'intenta educar-los en l'arrelament al país i en la internacionalització, i capacitar-los per imaginar futurs escenaris professionals.

Tot aquest bagatge permet que els directius de la fundació se sentin preparats per afrontar el repte de l'aplicació del procés de Bolonya. «Tenim una talaia que ens permet anticipar el que pot venir i anar destil·lant l'experiència», assegura Lluís Font, referint-se a les proves pilot que ja s'han fet a Blanquerna sobre les exigències del nou procés universitari i també a l'experiència adquirida en cursos en els quals ja s'aplica el nou sistema d'ensenyament. Sobre la polèmica respecte al pla de Bolonya, Font es mostra més preocupat per aspectes com ara l'augment de la burocratització i com aplicar sistemes de la millora de la metodologia.