El preu de la matrícula de la universitat pública no pujarà
Els universitaris tindran més ajudes per estudiar a l'estranger
El dia 3 de juny comença el període de preinscripció a les universitats catalanes. Enguany els preus de les matrícules de les noves titulacions, ja adaptades al pla de Bolonya, no pujaran, i els estudiants podran optar per posposar o fraccionar el pagament de la matrícula sense tràmits ni interessos, segons va informar ahir la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, en una roda de premsa.
La Generalitat, a més, vol ajudar econòmicament els estudiants que vulguin fer estades en altres universitats europees, i per això ha doblat l'import destinat a les beques Mobint (més conegudes com a beques Erasmus), que passa de 2 milions d'euros a 4 milions d'euros. D'aquesta manera el govern preveu poder atendre totes les sol·licituds que es presentin, ja que el curs passat un 47% dels estudiants que van demanar aquest ajut no el van rebre. Les beques Mobint, que són a fons perdut, doten els estudiants amb 200 euros mensuals per a estades de fins a un màxim de sis mesos.
Nou préstec de 700 euros
Per complementar aquestes beques, la Generalitat posa a disposició dels estudiants que ho necessitin uns nous ajuts. Es tracta d'uns préstecs «sense interessos ni avals», segons va subratllar Palmada, que poden anar dels 300 als 700 euros mensuals. Aquests diners podran demanar-los els universitaris que planegin una estada en una universitat europea d'entre tres i sis mesos. Els diners s'hauran de retornar dos anys després que s'hagin rebut, en terminis mensuals i al llarg de quatre anys. El govern disposa d'un total de 5 milions d'euros per poder aplicar aquests nous ajuts.
Les beques Mobint, de 200 euros, i els préstecs, d'un màxim de 700 euros, poden coincidir, i també complementar-se amb els ajuts que l'estudiant pugui aconseguir de l'Estat o de la Unió Europea. Els criteris de selecció perquè l'estudiant pugui rebre les ajudes catalanes tenen en compte la situació socioeconòmica dels sol·licitants, el domini de la llengua del país de destinació i l'expedient acadèmic.
El recàrrec del segon títol
D'altra banda, la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, va anunciar que durant el pròxim consell universitari (que se celebrarà el 22 de juny) proposarà que se suprimeixi un recàrrec que només existeix a Catalunya i que fa que els estudiants que cursen una segona carrera paguin un 40% més cara la matrícula. El recàrrec va implantar-se el curs 1996/1997 en un moment de «saturació» de les facultats. Ara la universitat pública no està saturada i Palmada va afirmar que no troba «arguments» per defensar aquest recàrrec.
Diàleg entre el govern i els anti-Bolonya
Blanca Palmada va afirmar que la taula nacional per a la universitat pública, creada per establir ponts de diàleg entre els estudiants contraris al pla de Bolonya i la Generalitat, «avança». Durant les darreres setmanes, estudiants i govern s'han reunit tres vegades –en sessions de treball de més de quatre hores– per parlar de qüestions que amoïnen els contraris al pla de Bolonya: beques i finançament. Palmada va explicar ahir que «s'ha arribat a acords», però no els va concretar.
Les negociacions entre estudiants i govern expliquen que els contraris al pla de Bolonya no hagin tornat a protagonitzar grans protestes des de la manifestació del 26 de març, que va mobilitzar unes 8.000 persones pels carrers de l'Eixample i Sants.
Les universitats públiques catalanes representades a la taula per a la universitat pública s'han compromès, d'una banda, a «vetllar pels drets dels estudiants que decideixin mantenir-se en els plans originals no adaptats» i, de l'altra, a «assegurar que els estudiants que vulguin canviar als nous plans, ho puguin fer de manera que l'expedient reflecteixi al màxim la formació prèvia, respectant les qualificacions i sense cap cost».
La falta de traspàs de les beques castiga els universitaris
La comissionada Palmada va denunciar que l'incompliment del traspàs de les beques «castiga» els universitaris catalans i que, a hores d'ara, s'ha arribat a una situació «insostenible». L'Estat administra aquestes ajudes tenint en compte només la renda de les famílies, de manera que els estudiants catalans reben el 8% de les beques, tot i que representen el 17% dels universitaris de tot l'Estat. Si es tingués en compte el preu de la vida a Catalunya, va afirmar Palmada, el nombre d'universitaris que podria disposar d'ajudes «augmentaria molt».