“L'Ajuntament i l'escola han fet un camí diferent”

Tots érem interins. A part, era un moment difícil per optar a ser funcionari. Aquesta situació es va arreglar el 2008 amb les oposicions i ara només tenim 10 interins. És una situació òptima perquè disposem de molta gent jove, versàtil i connectada amb la contemporaneïtat.

És un edifici vell amb patologies diverses i de propietat de l'Ajuntament d'Olot que un cop arreglat s'havia de traspassar a la Generalitat de Catalunya.

L'edifici continua sent de l'Ajuntament, hi ha algun problema a les instal·lacions i ara el dèficit principal és la falta d'espais per poder créixer. Mai no s'ha executat un projecte global.

Fa uns anys Educació va fer un estudi de patologies que xifrava en 2,4 milions les millores. Era massa car i l'aposta de l'Ajuntament, liderada per l'alcalde Lluís Sacrest, va ser l'adquisició i posterior cessió a Educació de la factoria veïna de Can Sacrest. Havia d'oferir l'oportunitat de resoldre la falta d'espais. Però es va generar un punt mort.

No volíem perdre la referència dels claustres del Carme. Pensem que una escola que va néixer el 1783 és idoni que estigui situada en un edifici històric, sobretot quan es disposa d'un espai com els claustres, que no són un simple lloc d'esbarjo del centre, sinó un punt de trobada cultural. Entenem també que part de l'edifici actual de l'escola podria donar servei a la ciutat.L'actual secretaria i consergeria seria un lloc idoni per a una oficina d'informació d'Olot, hi hauria lloc per a una biblioteca i centre de documentació especialitzats en art i disseny, també es podria plantejar una concessió amb un bar restaurant i poder obrir el claustre en altres franges horàries.

El projecte finalment només preveu l'ampliació. Es va encarregar a Joaquim Vayreda, amb una dotació de 60.000 euros, un estudi per saber què cal mantenir de Can Sacrest i com es podrien unir els dos edificis. Des de l'Escola d'Art pensem que el claustre i la filatura són una combinació explosiva en positiu i permeten fer un projecte simbòlic per a la ciutat. Pel que sembla estem a la llista de Gisa.

Hem anat per camins diferents, l'Ajuntament sempre ha pensat que la solució universitària els vindria des d'alguna universitat i des de l'escola ens hem dedicat a desenvolupar el que teníem i el que un dia va fixar la LOGSE.

La LOGSE preveia cicles de tercer grau. Quan vam entrar a la direcció, al País Valencià i a les Balears ja havien tirat endavant aquests estudis. Ens va anar molt bé una reunió a Madrid dels set directors catalans amb els de Castelló i Palma, tots vam tenir clar que havíem d'anar junts. En aquell moment, era el 2003, vèiem que Catalunya havia perdut pistonada en disseny i que havíem de reaccionar. La Generalitat ho va tenir clar i va decidir tirar endavant estudis superiors de disseny en quatre centres –a Barcelona, l'Hospitalet, Vic i Olot– amb la diplomatura universitària de disseny d'interiors. En el curs següent, amb el suport del teixit industrial olotí, vàrem demanar la de disseny gràfic, que va arribar el 2007, aquest cop gràcies a les gestions de l'Ajuntament de la ciutat. Excepte la de Barcelona, la d'Olot és l'única escola a Catalunya en què tenim dues especialitats.

Són un imperatiu del pla Bolonya. Les diplomatures i llicenciatures es converteixen en graus. Els vam implantar el curs passat gràcies, aquest cop, a l'impuls d'Educació. L'aprovació de la LEC i la creació de l'Institut Superior de les Arts ens ha fet recuperar el lideratge a Espanya. Per mitjà d'aquest organisme anem junts amb l'Institut del Teatre, l'SMUC, l'Escola Superior de Restauració de Béns Culturals i l'Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques.