Els EBE continuaran a Reus l'any vinent i no s'ampliaran a cap més municipi del Camp
Hi han passat 96 infants i joves, 73 dels quals estan escolaritzats a centres de primària i secundària públics i concertats
Si del setembre del 2007 a l'abril del 2008 van arribar a Reus 745 noies i noies d'educació infantil, primària i ESO, la xifra ha baixat aquest any fins a les 494 persones, una davallada que s'ha notat sobretot en la franja de primària. Aquesta davallada en l'anomenada matrícula viva, que és com s'anomena la que es genera una vegada s'ha iniciat el curs, ha provocat que el nombre d'incorporacions als espais de benvinguda educativa hagi estat menor del que es preveia inicialment.
Així des que funcionen els EBE –el 27 d'octubre el de La Salle, el 10 de novembre el de l'IES Gabriel Ferrater i l'1 de desembre el del CEIP Alberich i Casas– hi ha hagut 230 arribades de noies i nois en edat escolar i d'aquests, 134 s'han incorporat directament al centre sigui perquè eren menors de 8 anys, «o perquè no tenien els requisits», explicava ahir la regidora d'Educació Misericòrdia Dosaiguas. Dels 116 alumnes que van passar per la comissió de derivació finalment se'n van enviar 96 als EBE: 49 van ser alumnes de 3er a 6è de primària i els 47 restants, d'ESO. La mitjana d'estada dels usuaris a l'EBE ha estat d'un mes i mig «amb excepcions». Després d'aquest temps els alumnes, tots menys els 21 que continuen en aquests espais, han estat escolaritzats, i set han retornat als seus països d'origen. Les dades d'escolarització «són importants», diu Dosaiguas perquè posen de manifest «l'esforç per l'escolarització equilibrada» que s'ha fet des de les comissions d'escolarització. D'aquesta manera dels 73 alumnes que ja segueixen el curs ordinari, 45 estan en centres públics i 26 en centres concertats.
Tant Dosaiguas com el director de zona, Zacarías Henar, van fer ahir una valoració positiva del primer any de funcionament EBE que continuaran en funcionament el curs vinent a Reus, en aquests tres espais vinculats a les escoles. Ahir mateix en el marc de les jornades sobre educació, coresponsabilitat i cohesió social que es van fer a Reus, el director dels serveis territorials a Tarragona, Vicent Villena, va explicar que el curs vinent no hi haurà més experiències com aquestes al Camp de Tarragona: «Només s'hi havia interessat Salou, però va ser l'anterior equip de govern», deia el director.
Distribució «equilibrada» des dels EBE
Un dels aspectes que més destaquen els defensors dels nous espais és la tasca que s'ha fet en les comissions d'escolarització, que són les que s'encarreguen de distribuir els usuaris dels EBE una vegada acaben el període d'adaptació, a les escoles de primària i secundària de la ciutat. En aquests moments, dels 73 alumnes que estan escolaritzats provinents d'aquests espais: 45 ho estan en centres públics i 26 en centres concertats (els dos restants s'han derivat un en un centre d'adults i l'altre en un centre d'educació especial). Dosaiguas diu, però, que aquestes xifres s'han de relacionar amb la presència de l'escola pública i concertada a Reus. És a dir, entre tercer de primària i quart d'ESO hi ha 208 grups a la pública, un 61,2% del total i 132 grups de la concertada, un 38,8%. I l'escolarització dels alumnes immigrats que han passat pels EBE ha estat similar, des del punt de vista proporcional al pes de l'escola pública i concertada. Hi ha 45 alumnes escolaritzats a l'escola pública, que representa un 62,5% del total, i 27 ho estan a l'escola concertada, el 37,5% del global. Del total d'alumnes que han passat pels espais de benvinguda educativa, a banda dels 73 que ja estan escolaritzats, n'hi ha 21 que continuen en algun dels tres EBE i set més han retornat al seu país d'origen.
Quatre hores al dia i mòduls per a les famílies
Vic i Reus han iniciat aquest curs els plans pilot dels EBE però ho han fet de diferent manera. A la capital del Baix Camp, per exemple, els usuaris s'han distribuït en tres espais i no s'hi han incorporat els menors de vuit anys. Els alumnes que han passat per alguns dels tres EBE han pres part en diferents mòduls durant quatre hores cada matí en què se'ls han explicat qüestions relacionades amb la llengua i la cultura catalanes, entre altres aspectes i han participat també de les activitats dels plans educatius d'entorn. I les famílies, la majoria, han participat en un mòdul de deu hores en què han rebut informació bàsica de temes relacionats amb el funcionament del sistema educatiu català i qüestions com el transport públic, els horaris o la higiene, per exemple. Cada espai ha disposat de dues aules i cada aula pot acollir quinze o vint alumnes com a màxim. Els EBE acullen alumnes de 8 a 16 anys que es distribueixen en dos espais: un per als joves de vuit a dotze anys i l'altre per als de dotze a setze. Per als alumnes més grans, els de setze a divuit anys, s'ha fet un treball específic per orientar-los cap a mòduls professionalitzadors.
