El grau de comunicació cultural, la nineta dels ulls de la facultat de Lletres
El centre afronta el procés de Bolonya amb una renovació de les titulacions clàssiques i amb aquesta nova incorporació
La facultat de Lletres ja ofereix ara set graus adaptats al pla de Bolonya amb vista a la preinscripció universitària. Són els graus de llengua i literatura catalanes, llengua i literatura espanyoles, filosofia, història, història de l'art, geografia, ordenació del territori i gestió del medi ambient, i comunicació cultural. Aquest últim és el més destacat per Feliu, sense menystenir cap dels altres. El degà el destaca perquè és totalment innovador i és l'aposta de la facultat en el marc d'aquesta modernització universitària que comporta el procés de Bolonya.
Aquest grau serà coordinat per la filòloga Margarida Casacuberta. Amb aquest títol es vol omplir un buit que, segons Francesc Feliu, ara existeix en els estudis universitaris. A grans trets, es podria dir que el grau de comunicació cultural combina les titulacions de lletres clàssiques amb el periodisme. Feliu recorda que en les facultats de periodisme el tractament de la informació se centra especialment en la política i en l'economia, però la informació cultural queda més en segon terme. Amb el grau de comunicació cultural es vol formar estudiants que específicament tractin aquest aspecte.
Més, més endavant
L'oferta formativa es completa amb un màster en estudis culturals i comunicació que s'implantarà pròximament. Els estudiants de comunicació cultural adquiriran coneixements de cultura humanística clàssica com ara llengua, literatura, història, geografia i filosofia, però des d'un punt de vista comunicatiu. És a dir, aquests coneixements hauran de servir per saber elaborar i tenir prou recursos per escriure una crítica d'art, de música o de literatura. Però també s'incidirà en la cultura de l'oci i en el turisme cultural. Així, el patrimoni o la gastronomia seran presents en el temari d'aquest grau.
Segons afirma Feliu, calia aprofitar les sinergies que s'han creat en la societat actual, en què els negocis relacionats amb turisme i cultura cada dia mouen un volum més gran de diners i, per tant, també són una oportunitat de noves sortides professionals que fins fa poc eren impensables.
També es té molt en compte el fet que cada vegada més empreses i institucions creen departaments de comunicació propis, en els quals necessiten persones amb coneixements culturals genèrics i que puguin ser aplicats especialment en la comprensió del món actual, i alhora que tinguin habilitats comunicatives.
Aprofitar els mediàtics
Amb la inclusió d'aquest grau, la facultat també vol aprofitar els diversos professors i persones relacionades amb Lletres que tenen una notable presència en els mitjans de comunicació. Aquest és el cas, entre d'altres, de l'escriptor Javier Cercas, el periodista Xavier Antich, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, o el filòsof Josep Maria Terricabras. Tots ells estan en contacte directe amb la informació i poden transmetre als estudiants de la Universitat de Girona l'experiència pròpia.
El minor
L'estructura comuna de tots els graus de la facultat de Lletres permetrà als estudiants obtenir un títol minor. Paral·lelament al títol de grau, l'estudiant podrà escollir assignatures optatives d'altres graus i aconseguir així aquest títol suplementari reconegut en l'espai europeu. És a dir, es podrà ser graduat en filosofia amb minor d'història. Però la facultat ha anat més enllà i ha creat diferents programes minor específics. Aquest és el cas del minor de llengua i literatura italianes, o bé el minor de patrimoni cultural. També hi haurà el minor en lletres específic per a comunicació cultural. En la majoria de casos els minor es podran fer des de qualsevol titulació de grau de lletres, ja que són titulacions molt interrelacionades. «La cultura humanística no es pot fragmentar, tot i que s'ha de segmentar per poder centrar els estudis en un determinat aspecte del coneixement», recorda Francesc Feliu. Amb aquests suplements es vol aconseguir que els titulats de grau tinguin un perfil més flexible. El sistema minor té molta tradició en el món acadèmic anglosaxó, i és semblant al sistema de mencions que hi ha en els graus d'educació infantil i primària.
Llengua i literatura
Les dues filologies que es podien estudiar a la Universitat de Girona, la catalana i la hispànica, des del curs que passen a anomenar-se llengua i literatura catalanes i llengua i literatura espanyoles. De fet, els estudis canvien de nom però són el mateix. De tota manera, sí que s'hi incorpora un tronc comú de matèries per garantir la interdisciplinarietat de l'estudiant i l'exigència d'una segona i tercera llengua romànica. És a dir, un graduat de llengua i literatura catalanes haurà de poder desenvolupar-se en professionalment també en castellà i en una altra llengua romànica com pot ser l'italià, el francès o el portuguès. Els estudiants hauran de ser competents en llengües romàniques en general, perquè «són llengües properes i no estan aïllades les unes de les altres», apunta Feliu. Així mateix, també a Lletres s'incideix en l'anglès com a necessitat, però a través del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona, i tot i que algunes de les assignatures s'imparteixen en anglès, no són l'àmbit més adequat per fer-ho.
La nova geografia
Els estudis de geografia són els que canvien més de nom, amb la intenció que siguin aclaridors respecte al contingut. El llarguíssim títol de Geografia, ordenació del territori i gestió del medi ambient no vol ser res més que un aclariment perquè qui es plantegi fer aquests estudis sàpiga perfectament les diferents opcions que tindrà. Francesc Feliu recorda que des de fa temps aquesta carrera es caracteritza per la multidisciplinarietat. A tall d'exemple, recorda que des de fa temps professors de geografia fan classes al departament de Ciències Ambientals, per la relació d'aquesta carrera amb el medi ambient.
Pel que fa als estudis de filosofia, són els que experimenten menys canvis, de la mateixa manera que els d'història i història de l'art. Tot i així, en filosofia es treballa especialment en didàctica, perquè estan molt relacionats amb els estudis que s'imparteixen a secundària. D'aquí la implicació del món universitari amb el moviment Salvem la Filosofia!