L'estructura comuna de tots els graus de la facultat de Lletres permetrà als estudiants obtenir un títol minor. Paral·lelament al títol de grau, l'estudiant podrà escollir assignatures optatives d'altres graus i aconseguir així aquest títol suplementari reconegut en l'espai europeu. És a dir, es podrà ser graduat en filosofia amb minor d'història. Però la facultat ha anat més enllà i ha creat diferents programes minor específics. Aquest és el cas del minor de llengua i literatura italianes, o bé el minor de patrimoni cultural. També hi haurà el minor en lletres específic per a comunicació cultural. En la majoria de casos els minor es podran fer des de qualsevol titulació de grau de lletres, ja que són titulacions molt interrelacionades. «La cultura humanística no es pot fragmentar, tot i que s'ha de segmentar per poder centrar els estudis en un determinat aspecte del coneixement», recorda Francesc Feliu. Amb aquests suplements es vol aconseguir que els titulats de grau tinguin un perfil més flexible. El sistema minor té molta tradició en el món acadèmic anglosaxó, i és semblant al sistema de mencions que hi ha en els graus d'educació infantil i primària.

Les dues filologies que es podien estudiar a la Universitat de Girona, la catalana i la hispànica, des del curs que passen a anomenar-se llengua i literatura catalanes i llengua i literatura espanyoles. De fet, els estudis canvien de nom però són el mateix. De tota manera, sí que s'hi incorpora un tronc comú de matèries per garantir la interdisciplinarietat de l'estudiant i l'exigència d'una segona i tercera llengua romànica. És a dir, un graduat de llengua i literatura catalanes haurà de poder desenvolupar-se en professionalment també en castellà i en una altra llengua romànica com pot ser l'italià, el francès o el portuguès. Els estudiants hauran de ser competents en llengües romàniques en general, perquè «són llengües properes i no estan aïllades les unes de les altres», apunta Feliu. Així mateix, també a Lletres s'incideix en l'anglès com a necessitat, però a través del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona, i tot i que algunes de les assignatures s'imparteixen en anglès, no són l'àmbit més adequat per fer-ho.

Els estudis de geografia són els que canvien més de nom, amb la intenció que siguin aclaridors respecte al contingut. El llarguíssim títol de Geografia, ordenació del territori i gestió del medi ambient no vol ser res més que un aclariment perquè qui es plantegi fer aquests estudis sàpiga perfectament les diferents opcions que tindrà. Francesc Feliu recorda que des de fa temps aquesta carrera es caracteritza per la multidisciplinarietat. A tall d'exemple, recorda que des de fa temps professors de geografia fan classes al departament de Ciències Ambientals, per la relació d'aquesta carrera amb el medi ambient.

Pel que fa als estudis de filosofia, són els que experimenten menys canvis, de la mateixa manera que els d'història i història de l'art. Tot i així, en filosofia es treballa especialment en didàctica, perquè estan molt relacionats amb els estudis que s'imparteixen a secundària. D'aquí la implicació del món universitari amb el moviment Salvem la Filosofia!