La periodista i directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, va pronunciar la lliçó inaugural del curs universitari repassant no només l'abecé del bon exercici del periodisme sinó també les amenaces amb què topa per ser un servei públic real. I la culpa és ben repartida i compartida. D'una banda, les empreses han «perdut el nord» sobre el perquè fan aquest servei a la societat, més donades a la utilització del mitjà com una «eina de poder estratègic» empresarial i polític, va assenyalar. De fet, va advertir que ben aviat «la societat necessitarà un full de ruta per saber on s'ha de buscar la informació», si cada vegada més els mitjans només responen a la lògica empresarial i no de servei.

En segon lloc, sovint són els mateixos periodistes els qui s'apliquen mecanismes d'autocensura «per por de perdre el lloc de treball, de perjudicar un patrocinador...», detallava Terribas, qui va demanar «valentia» als companys de professió perquè aquesta no s'empobreixi. La directora de TVC també va ser crítica amb la confusió entre opinió i informació que es produeix a la majoria de cadenes, tot i que en realitat alimentada per una societat «que busca espectacle i soroll» sense tenir gaire en compte el que es diu ni el rigor del contingut. En aquest sentit, va reclamar «temps per explicar-nos» i per donar veu a persones com les que ahir tenia davant, científics i personal de la universitat, que no responen al perfil de «gent que parla en 59 segons perquè si no se'ls abaixa el micròfon». I tot plegat, ben perjudicat pels canvis en l'escala de valors en què «l'honradesa» de professionals i empresaris no figura en el primer terme.

Però si una cosa va voler deixar clara Terribas és que, en aquest context de pèrdua de rigor i de retrocés en la vocació de servei públic dels mitjans, queda encara un reducte, la televisió pública, amenaçada per la nova llei de l'audiovisual. Terribas no va assenyalar que la televisió pública sovint també té els seus propis interessos, però bé és cert que hauria de ser la que més vetlla per l'interès general. I la responsable de la televisió pública catalana va advertir de la pèrdua d'influència que tindria si s'aprovés l'esborrany de la llei. Aquest limita l'accés de les emissores públiques a productes com ara els drets de les competicions esportives, sèries i films que, si el no tinguessin, els impediria competir amb les altres cadenes en les hores de major audiència i oferir en prime time productes «útils a la societat», com ara l'Àgora o A la presó, per exemple. Si deixa de ser de referència TVC, de poc serveix tenir una televisió pública «molt bona, que només la veuen quatre», va sentenciar Terribas.