La Universitat de Girona situa a Figueres un centre formatiu per facilitar la innovació en les empreses
S'emmarca din d'un projecte transfronterer finançat per la Unió Europea
El centre d'emprenedoria s'ubicarà provisionalment a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Figueres. Més endavant es traslladarà a l'edifici de formació municipal que l'Ajuntament té projectat al recinte firal. Es preveu formar-hi a partir del mes de febrer un mínim de 250 estudiants (50, de la UdG) amb uns cursets específics i seminaris, que es completaran amb 300 hores de pràctiques durant tres mesos, preferentment en empreses de la zona transfronterera. Aquesta incorporació servirà, a més, per introduir en el teixit empresarial les innovacions gestades en els cercles de recerca de la UdG. Si es compleixen els objectius marcats, s'inseriran al món laboral com a mínim 150 estudiants de totes les universitats que participen en la iniciativa. Ahir es va presentar el projecte i a partir d'ara es contactarà amb el sector empresarial per esbrinar en quines disciplines fa més falta aquesta col·laboració de la UdG i concretar els cursos i les pràctiques.
Centre pilot
Les instal·lacions que s'obriran a Figueres serviran de prova i es preveu que posteriorment se n'estrenin d'altres a la resta de zones implicades en el projecte. En el Transversalis, la universitat gironina s'ocuparà d'assolir tres objectius concrets: la inserció dels estudiants a les empreses i la potenciació de la relació amb elles; la formació virtual de l'emprenedor transfronterer; i l'elaboració d'una guia de formació en emprenedoria. Al marge de la formació i inserció laboral dels estudiants, el projecte pretén millorar la cultura de les empreses relacionades amb la innovació i la gestió operativa i facilitar la creació de diferents empreses des de la dinàmica de l'emprenedoria. Inicialment, en la part de Transversalis gestionada per la UdG hi col·labora el consell social de la universitat i la Cambra de Comerç de Girona. Les portes estan obertes, però, a la implicació d'entitats i empreses.
Pensant amb les pimes
El coordinador del projecte és el professor de la UdG Josep Tresserras. Tant ell com l'alcalde, Santi Vila, la rectora, Anna Maria Geli, i el representant del consell social, Miquel Matas, van destacar en la presentació –feta ahir a l'Ajuntament– la transcendència estratègica de lligar el món docent amb l'empresarial, especialment en uns moments de dificultats econòmiques. Tresserras va fer notar que els cursos s'enfoquen a la gestió operativa de la innovació, per tal que les empreses –sobretot les petites i mitjanes– puguin aplicar amb rapidesa aquell valor afegit.
Reivindicant la perifèria
R. EL'acte d'ahir a Figueres va tenir lloc pocs dies després que alcaldes de les principals ciutats de la demarcació –entre les quals la capital de l'Alt Empordà– es queixessin del «centralisme» de la UdG. El primer que va dir ahir la rectora va ser que la UdG no està lluny del territori. «Ens retreuen que les facultats estan concentrades a Girona, però és que als estudiants els convé no està dispersos», va defensar-se. Geli va assenyalar que, si bé els estudis de grau tenen lloc només als campus gironins, ja s'estan oferint en ciutats de comarques altres cursos i altres activitats que vinculen la UdG amb la societat en general i les empreses en particular, de les quals el projecte que es presentava a Figueres en seria un exemple evident.
L'alcalde, Santi Vila (CiU), va mostrar la seva satisfacció per la iniciativa, que va qualificar de molt important per la ciutat i la comarca, però en la seva intervenció va aprofitar per reivindicar el paper de les ciutats mitjanes, com la seva («la segona ciutat de la demarcació»), com a contrapunt de la tendència a concentrar equipaments i recursos a les grans capitals. «El gran repte és com fem possible que les grans concentracions urbanes no impedeixin que el talent també es reparteixi pel territori», va assenyalar de manera genèrica per després apuntar directament a la UdG: «Algunes ciutats tenim la impressió que es pot avançar en la distribució de la universitat pel territori», va dir, i va posar com a exemple el cas de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i Reus. Segons el seu parer, està costant molt que la UdG es descentralitzi, una actitud que ell va atribuir al temor de fracassar si es dispersa pel territori.