El nombre de condemnats a fer treballs per a la comunitat es dobla en dos anys
Dues terceres parts de les penes imposades són per delictes contra la seguretat viària
El treball en benefici de la comunitat és una de les diverses mesures penals alternatives a través de les quals s'intenten evitar internaments de curta durada a les presons. Tot i que el jutge la pot demanar, el penat és qui té la decisió sobre si accepta o no aquesta pena. En els últims dos anys la demanda dels jutges perquè s'apliqui aquesta pena ha augmentat considerablement, sobretot arran de l'entrada en vigor de la nova llei de seguretat vial a finals de l'any 2007. Aquest canvi ha estat decisiu a l'hora d'incrementar el nombre de penats que fan treballs en benefici de la comunitat, ja que el 65,37% de les demandes dels jutges han estat aquest anys per delictes contra la seguretat vial, i el 63,21% dels treballs que avui dia estan en execució també ho són.
El 2007 els jutges de la demarcació van demandar 169 treballs en benefici a la comunitat per a 164 persones –una persona pot acumular-ne més d'un–. Durant aquell any, 229 persones van fer treballs d'aquesta mena. Aquesta quantitat és superior a la demanda perquè hi ha persones que estaven realitzant la mesura penal alternativa des de temps abans. L'any 2008, amb l'entrada en vigor de la nova llei de seguretat vial, les demandes dels jutges van créixer notablement, fins al punt que es van fer 418 demandes de treballs en benefici de la comunitat per a 405 persones. Al llarg d'aquell any, 276 persones van fer en un moment o altre aquest tipus de treball.
Aquest any les quantitats es mantenen, si fa no fa, respecte de les de l'any passat. En els deu primers mesos de l'any, els jutges han fet 309 demandes d'aquesta mesura alternativa per a 301 persones.
La directora dels serveis territorials de Justícia a Girona, Carme Sitges, confirma la tendència a igualar els números de l'any passat. Sitges assenyala que l'increment s'havia produït fa dos anys «arran de les modificacions en el codi penal per temes de violència domèstica i sobretot de seguretat viària».
Sitges també remarca que hi ha diversos convenis de col·laboració a les comarques gironines, sempre amb entitats sense ànim de lucre i institucions, per tal que els penats hi duguin a terme els treballs en benefici de la comunitat. L'entitat que més penats acull de la demarcació de Girona és la fundació Carl Faust, al jardí botànic Marimurtra de Blanes.
Sitges destaca que el perfil dels penats «és molt divers», sobretot arran de l'augment extraordinari de persones que han comès infraccions de seguretat vial, ja que representen un percentatge molt més gran que no pas el d'afectats per altres qüestions, com ara la violència domèstica i els furts. Depenent del perfil, diu Sitges, es pot assignar a una persona fer tasques de coses tant variades com ara jardineria, atenció a les persones i tasques administratives, per exemple.
La finalitat
Els treballs en benefici de la comunitat obeeixen a un esperit molt clar. D'una banda, la persona que comet una infracció té la possibilitat de reparar simbòlicament el dany ocasionat a la comunitat, de revalorar la pròpia imatge i de descobrir el sentit i la utilitat d'aquests serveis, que tenen una dimensió social molt evident. L'objectiu és recíproc, ja que també es pretén implicar la comunitat en la resolució de conflictes, fer participar activament les institucions públiques i les entitats d'iniciativa social en la reinserció dels penats i minimitzar els estereotips sobre la delinqüència.
«Veig bé que es posin aquestes penes»
Ezequiel Rodríguez, de 53 anys i resident a Blanes, està fent treballs en benefici de la comunitat al jardí botànic Marimurtra d'aquest municipi selvatà.
Crítiques de treballadors socials
Treballadors socials dels serveis penitenciaris han denunciat que la Generalitat ha tret a concurs públic els programes d'implementació de mesures penals alternatives a totes les demarcacions de Catalunya per adjudicar-los a empreses privades. Consideren que legalment l'Estat espanyol «estableix que les penes privatives i no privatives són feina dels serveis socials penitenciaris» i que, per tant, amb aquest concurs es vulnera la llei.
Aquests treballadors també denuncien que, durant cinc anys, a la demarcació de Barcelona ha estat fent aquest serveis l'Institut de Reinserció Social (IRES), «sense cap mena de concurs» i es pregunten «com va rebre l'encàrrec». «Durant aquests cinc anys aquesta empresa privada ha estat fent tasques que corresponen a funcionaris públics sense cap mena de concurs», afirmen, alhora que denuncien que «hi ha hagut tràfic d'influències i desviació de tasques de titularitat pública a mans privades». Això, a parer seu, comportarà «una extinció de places que afectarà el personal eventual».
