La UdG estrena entre protestes el màster de professor de secundària
Els estudiants de pedagogia reclamen que no l'hagin de fer per poder exercir
-
La taula presidencial: Paco Jiménez (degà), Anna Maria Geli (rectora electa), Joan Majó (comissionat per universitats) i Antoni Puigverd (conferenciant). R. E. -
Aspecte de la sala d'actes, durant l'obertura del curs. R. E. -
Un moment de la protesta dels estudiants. En primer terme, la seva portaveu. R. E.
Els estudiants afectats van manifestar-se pacíficament –i amb la complicitat del deganat–, situant-se rere la taula d'autoritats mentre la seva portaveu llegia un manifest, a la sala d'actes de la Facultat d'Educació i Psicologia. El col·lectiu sosté, entre altres arguments, que la formació de la llicenciatura ja els capacita per exercir de professors de secundària i que, a més, en el moment de matricular-se els van garantir aquella sortida professional, i reclamen que no hagin de fer el màster o, en tot cas, que s'apliqui una moratòria als que es van matricular a la llicenciatura abans que s'apliqués la nova normativa.
El nou màster
Els nous estudis vénen a substituir el Curs d'Aptitud Pedagògica (CAP), però tenen una envergadura molt més gran, ja que de les 300 hores que s'havien de cobrir es passa a les 1.500, corresponents a 60 crèdits de format europeu. A la UdG s'hi ofereixen les especialitats de biologia i geologia (amb 23 matriculats), geografia i història (25), tecnologia (57) i planificació professional - formació i orientació laboral, FP (26). Tot i que és la Facultat d'Educació i Psicologia la que el coordina, en la seva gestió hi estan implicades cinc facultats més i tretze departaments de la UdG.
La conferència inaugural va anar a càrrec de l'escriptor Antoni Puigverd. Titulada Elogi dels instituts, va ser una brillant dissecció de la crisi de l'educació en el marc d'una crisi social.
Plega el coordinador dels estudiants
R. EJordi Gasulla, coordinador del consell d'estudiants de la UdG, va anunciar ahir la seva dimissió «com a protesta per la situació de falta de democràcia i participació que vivim a la UdG i per exigir noves eleccions al rectorat». En una nota, Gasulla, que feia dos anys que ocupava el càrrec, argumenta que, mentre que ell ha actuat «amb responsabilitat i lleialtat institucional», el rectorat «ha intentat una vegada i una altra deslegitimar el propi òrgan institucional de representació dels estudiants de la UdG (...). Ha intentat minvar-ne la participació impedint-ne les eleccions anticipades que tothom demanava i ha fet cas omís de totes les reclamacions dels estudiants durant aquest temps». El ja excoordinador fa notar que en les eleccions al rectorat celebrades dimarts les opcions més votades van ser l'abstenció i el vot nul, molt per sobre dels vots aconseguits pels dos candidats. «És impensable –reflexiona Gasulla– que tot i la participació absolutament ridícula [21,4 %] i el gran pes del vot nul i el vot en blanc, es vulgui mirar cap a un altre costat i governar, durant quatre anys més, malgrat tenir la immensa majoria de la universitat d'esquena. No és ètic per a la democràcia universitària, ni convenient per a una bona governabilitat de la UdG els propers anys.»
Mentre no s'elegeixi el nou coordinador, la seva feina l'assumirà una comissió gestora.