Aniversari amb cert regust de decepció
L'expectació dels terrassencs en el 30è aniversari dels Minyons omple com un ou el Raval de Montserrat i els carrers que hi porten però deixa a l'afició un regust de decepció ja que no culmina el 3 de 10
Un monòlit recorda des d'ahir, al Raval de Montserrat de Terrassa –a qui no sàpiga o a qui li costi fer memòria–, que va ser en aquesta plaça on els Minyons de Terrassa van fer la seva primera actuació i on van aixecar gran part dels seus millors castells: el primer castell de vuit pisos (el 4 de 8) l'any 1982; el primer castell de nou (el 3 de 9 amb folre) l'any 1988; el primer 2 de 9 amb folre i manilles de la història l'any 1993; i, ara fa set anys, el segon castell de deu de la història, el 3 de 10 amb folre i manilles, que també ahir volien repetir. Però no va poder ser, malgrat que només faltava que l'enxaneta toqués el cel.
Ahir va ser una diada estranya que servia per tancar els actes de commemoració del 30è aniversari de la colla vallesana, perquè la gran expectació que va fer empetitir la plaça es va transformar en un regust de decepció que, amb tot, no va poder enterbolir del tot la festa. Va començar amb un dia plujós que va deixar espai a una jornada especialment assolellada però inoportunament ventosa quan menys s'esperava.
Els de la camisa malva van alleugerir la decepció de no carregar el castell de deu refent-se amb la tripleta màgica (tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre i cinc de vuit) que va fer tornar a vibrar la plaça sencera, plena de famílies i avis, canalla que amb prou feines aixecava tres pams de terra i matrimonis dels de tota la vida de Terrassa. Els bars no donaven l'abast a l'hora de donar menjar i beure a la gentada que, alhora, no trobava prou espai per ser testimoni d'una actuació que es prometia gloriosa. I que va ser, del tot, històrica.
Va ser una diada especialment gloriosa pels borinots de Sants, que van carregar i descarregar per primera vegada el primer castell de nou, el tres de nou amb folre, que els va fer embogir d'alegria. I gens menyspreable pels Castellers de Barcelona, que van repetir el seu millor castell de la temporada, el quatre de vuit amb agulla, que va fer aixecar (si és que quedava algú assegut a la plaça) el públic del raval de Montserrat.