«Hem de trencar la soledat social»

–«És molt emocionant rebre un premi d'aquestes dimensions, i és molt important perquè la soledat de la gent gran no és un dels temes socials que tinguin més repercussió mediàtica, i perquè suposa una important injecció de recursos per poder arribar a més gent.»

–«L'invertirem en la nostra tasca habitual i, sobretot, a estendre-la. Cada cop rebem més demandes dels serveis socials i els ajuntaments per fer arribar l'acció dels nostres voluntaris i aquesta serà la nostra prioritat.»

–«A Barcelona, que és on vam néixer fa 22 anys, i també a Cambrils, a Vilanova i la Geltrú, a Mollet del Vallès i a Santa Coloma de Gramenet.»

–«I tant, volem fer una extensió territorial, però també arribar a més gent gran. A Catalunya, hi ha 150.000 persones que estan soles, i a la ciutat de Barcelona parlem de 80.000; nosaltres n'atenem poc més de 600, així que ens queda moltíssima feina a fer als municipis on som i a la resta. Ja treballem perquè sigui així, però sempre trobem pel mig el tema dels recursos, que ho compliquen tot, però la voluntat nostra hi és, i la de molts municipis també.»

–«Suport emocional i acompanyament afectiu: en una paraula, amistat. I ho fem a través de voluntaris, que són els que ho poden fer. No omplim precisament un buit de l'administració, perquè l'administració fa la seva feina més assistencial i material. El que nosaltres fem és oferir sentiments, amistat i emocions.»

–«Tenim diferents programes que es poden adaptar a la disponibilitat de cada persona: per fer l'acompanyament a domicili cal tenir disponibles dues hores a la setmana; per acompanyar esporàdicament una persona al metge o a fer un tràmit, val una disponibilitat puntual d'un dia; el programa de vacances ocupa una setmana a l'estiu; els programes de tertúlies són una tarda a la setmana...»

–«Sí, començant per saber qui és gent gran, perquè tradicionalment era gent de més de 65 anys, una edat que estava marcada per la jubilació, però actualment són un col·lectiu molt més actiu que molts de nosaltres. El col·lectiu que nosaltres acompanyem és el que s'anomena població sobreenvellida, una població en què cada vegada creix més la millora de la qualitat de vida. El sobreenvelliment comporta una sèrie de conseqüències, entre les quals hi ha la soledat, perquè van perdent el seu entorn més pròxim, però també l'afebliment físic, les dificultats econòmiques,... La falta d'un familiar no la supleix un voluntari, però sí que podem suplir la soledat social. Molta gent es va quedant sola i s'amaga dins de casa...; el fet d'arribar nosaltres a aquella casa per acompanyar-los, animar-los o fer-los parlar també implica que a poc a poc els puguem convidar a sortir i a participar en festes, tertúlies, berenars o vacances. Així trenquem la seva soledat social.»

–«Sempre són econòmiques i materials, sempre falten recursos. Som un equip de voluntaris però molt professional, i tot això són recursos.»