La metamorfosi del parc infantil
Els ajuntaments han anat adaptant aquestes zones a la normativa europea per augmentar la seguretat dels infants
La majoria de grans municipis gironins han adaptat els parcs infantils, o ho estan fent, d'acord amb dues normatives europees que, tot i que no són d'obligat compliment, a Catalunya sí que són assumides pels consistoris a l'hora de crear nous parcs infantils i renovar els existents. Avui dia, els nous parcs infantils que serveixen per a l'esbarjo dels més menuts, tenen poc a veure amb els que feien servir els seus pares, i les qüestions de seguretat i també mediambientals han provocat canvis tant en el paviment com en el material i l'estructura dels elements amb què estan fets els jocs.
Les normatives europees marquen quines han de ser les condicions dels parcs infantils pel que fa a aspectes com ara la seguretat, ja que set de cada mil nens pateix un accident en un parc infantil d'Europa, en la majoria dels casos per culpa d'un paviment inadequat. És per això que aquestes normes expliquen com han de ser els elements, el tipus de paviment, el tancat del perímetre i la senyalització. El material dels elements pot ser molt divers. Fa anys el material típic era la fusta, però ara s'usa majoritàriament el material sintètic, i últimament el plàstic reciclat, per qüestions mediambientals. En qualsevol cas, els materials no poden ser metàl·lics, tòxics ni conductors de l'electricitat. També han de ser tractats per tal que no s'hi facin estelles i restes que puguin fer mal. Els elements tampoc poden tenir arestes, angles perillosos o forats on pugui quedar atrapat el nen. Les subjeccions al terra han de ser fermes i estables.
Entre els requisits per a la seguretat hi ha que el paviment ha de ser de materials tous, per esmorteir els cops i les caigudes. La majoria, actualment, són de cautxú, goma i altres materials que absorbeixen els impactes.
Les zones de joc també han de ser tancades en tot el seu perímetre i amb una accessibilitat fàcil. El que se cerca és la protecció respecte de riscos externs, per la qual cosa en molts ajuntaments s'opta per crear els nous parcs el màxim de lluny respecte de vies de circulació.
Empreses adaptades
Actualment, les empreses dedicades a la construcció i el muntatge dels parcs infantils ja tenen plenament en compte les normatives europees. Els productes amb què treballen aquestes empreses s'envien a centres de certificació perquè verifiquin que no comporten cap perill.
Això ha facilitat la feina als ajuntaments i a altres possibles compradors, a l'hora de disposar d'uns parcs infantils amb les màximes condicions de seguretat per a la mainada.
Parcs només per a gossos
A Olot, l'Ajuntament té un pla que preveu la construcció de parcs d'ús exclusiu per a gossos. Aquest pla vol facilitar als propietaris de gossos que puguin dur a passejar el seu animal en un espai on no hi haurà infants. En aquests parcs canins, els propietaris poden deslligar els gossos. Estan equipats amb el material que cal per recollir els excrements i llençar-los. Estan degudament identificats i es tracta d'un recinte tancat i de sorra. A l'accés, en un rètol es recorda que es tracta d'un parc per a gossos i deixa clares les normatives d'ús, bàsicament que els amos dels animals han de recollir els excrements, que són responsables en tot moment d'allò que faci l'animal i, entre altres coses, s'hi posa de manifest que aquestes zones es netegen i desinfecten regularment. Un exemple d'aquests parcs és el de Sant Francesc.
A Girona, situats estratègicament
El concepte de parc infantil relacionat amb l'entorn urbà és una de les novetats dels darrers anys. L'àrea de mobilitat de l'Ajuntament de Girona està executant des de fa deu anys un pla que té com a objectiu que totes les escoles i llars d'infants tinguin una zona de jocs infantils en un radi de 200 metres. L'objectiu d'aquest pla és fomentar una ciutat més amable i «recuperar l'espai públic com a lloc de relació».
Aquest pla ha comportat un augment important en el nombre de parcs infantils, ja que si fa deu anys a la ciutat hi havia 40 places de jocs infantils, actualment n'hi ha unes 110. El projecte de l'ajuntament gironí suposa que els jocs infantils no se situïn a tocar de les escoles, sinó a uns metres més enllà. Així s'obliga a les famílies i els seus fills a fer un desplaçament des del centre escolar fins a les places amb jocs infantils, una passejada que contribueix, segons l'Ajuntament, a fomentar la relació social, la vida de barri i potenciar els comerços dels diferents sector. Una altra dels projectes que ha tirat endavant el consistori és la renovació dels parcs infantils per adequar-se a les normatives vigents. A més, en els últims anys s'ha decidit encerclar amb tanques de fusta les zones de jocs infantils. Aquest tancat dóna més seguretat als pares, ja que els fills no poden sortir de la zona de jocs i també dificulta l'accés de gossos a l'interior del recinte de joc, una mesura que garanteix unes millors condicions de salubritat.
Un aspecte que també es té en compte a Lloret, explica la tècnica de l'Ajuntament Anna Aulet, és on es col·loca un parc infantil per saber quin tipus de jocs s'hi han de muntar. Per exemple, si el parc és a prop d'una llar d'infants, s'hi posen jocs per nens d'aquell tram d'edat, mentre que si és prop d'un col·legi la tipologia dels jocs canvia.
Manteniment i vandalisme
Una de les recomanacions per poder tenir els parcs en condicions són les inspeccions periòdiques. És necessària la reparació o retirada immediata dels jocs o elements que generin riscos. En principi, a les senyalitzacions hi hauria de constar un número de telèfon per tal que els usuaris hi puguin telefonar en cas de detectar desperfectes a la zona o situacions de perill.
Un dels problemes que constaten molts ajuntaments, però, són els actes vandàlics, que comporten despeses econòmiques addicionals, ja que haver de reposar els materials malmesos no és barat. Per exemple, construir un petit parc amb tres jocs senzills pot costar cap a quatre o cinc mil euros.