El Vaticà beatificarà fora de Roma, a Catalunya, el rector màrtir de Santa Maria de Mataró
El mossèn Josep Samsó i Elias va morir assassinat durant la Guerra Civil
L'historiador Ramon Reixac, membre també de la comissió de Mataró que organitza la beatificació, destaca que per sobre de tot el doctor Samsó va ser «un model per als capellans». «Era un mossèn absolutament dedicat a la seva feina i profundament enamorat del sacerdoci», va afegir-hi Reixac, que coincidint amb aquesta celebració té previst publicar un llibre biogràfic sobre la figura del rector màrtir de Santa Maria. L'historiador indica que des del segle XII a Catalunya no s'havia fet mai una beatificació, ja que s'havien de fer al Vaticà. Amb Benet XVI s'ha obert la possibilitat que se'n puguin dur a terme a les esglésies locals.
La devoció de la comunitat cristiana de Mataró cap al doctor Samsó era tal que fins i tot, com explica Reixac, «tenia cua als confessionari» i era capaç de reunir «més de 400 nens i nenes a la basílica de Santa Maria els diumenges a la tarda per fer catequesi». De fet, el seu assassinat va causar un gran impacte entre els seus feligresos, i van ser molts els qui, des d'aquells moments, van començar a invocar-lo i a encomanar-s'hi. El desig de promoure'n la beatificació era ben present des d'aleshores i ara culminarà el 23 de gener amb la celebració que es farà a la basílica de Santa Maria, de la qual va ser rector des del 1919 fins que va morir. Nascut l'any 1887 a Castellbisbal, Samsó també va servir durant uns anys les parròquies d'Argentona i de Mediona. «La beatificació d'aquest sacerdot tan exemplar és una benedicció de Déu i ofereix un nou impuls per la tasca d'evangelització a la qual, malgrat les dificultats, estem cridats a realitzar com a cristians i com a membres de l'Església», apunten en una carta els tres bisbes de la demarcació eclesiàstica de Barcelona.
La mort de Samsó
Quan va esclatar la Guerra Civil, Samsó va decidir amagar-se a casa d'uns feligresos, però va considerar que era prudent fer un canvi d'amagatall i anar a Barcelona. Va dirigir-se a l'estació del tren i allà va ser reconegut per una dona que el va denunciar als milicians, que el van portar a la presó. Allà s'hi va estar un mes fins que l'1 de setembre de 1936 els guardes van cridar-lo. El motiu era que la columna de milicians havia demanat que, abans de sortir cap al front, morís el rector de Santa Maria. Amb les mans lligades va ser traslladat en cotxe fins al cementiri. En arribar-hi, Samsó va demanar que el deslliguessin, va dir als milicians que els perdonava i va voler abraçar els qui l'havien de matar. Quan van intentar tapar-li els ulls va demanar que no ho fessin. Va posar els braços en creu i va dir: «Ja podeu disparar.» De les tres persones que tenien armes només una va disparar i va encertar el tret.