Els estudis de turisme de Girona, pioners al país, compleixen vint anys

Hi han passat uns 2.300 alumnes i han servit per dotar de professionalitat un sector econòmic fonamental

Catalunya i particularment la Costa Brava eren una potència turística, però no es disposava de cap centre d'ensenyament superior que formés els gestors del sector. Aquesta és la raó que va impulsar la Generalitat, a través de l'Institut d'Estudis Turístics (Insetur, una mena de casa comuna del ram, amb representació de les institucions i empresaris) a instaurar l'any 1989 a l'última planta del seu edifici del carrer Pericot de Girona l'Escola Oficial de Turisme de Catalunya (EOTC), d'on se sortia amb el títol de tècnic en empreses i activitats turístiques (TEAT). «L'ambient era molt familiar; la secretaria era un veritable confessionari, i el bar, també; les aspiracions dels estudiants alimentaven el projecte», recorda Dolors Vidal, professora del centre des del primer dia. L'any 1997 l'escola va quedar adscrita a la UdG, cosa que va permetre oferir-hi la diplomatura de turisme. L'any 1998 l'EOTC es va traslladar al Monestir de Sant Feliu de Guíxols. El 2001 l'escola es va integrar totalment a la UdG i va passar a denominar-se Escola Universitària de Turisme. El gener del 2005 es va decidir traslladar-la a Girona, enmig d'una forta polèmica perquè diversos sectors de Sant Feliu –amb l'Ajuntament al capdavant– s'hi oposaven. Es va emplaçar en diversos espais del campus del Barri Vell, en espera de tenir un edifici propi. Fa dos anys l'escola es va convertir en facultat. A la mateixa facultat es cursen els estudis de publicitat i relacions públiques.

Altres sortides

Per les aules de turisme hi han passat uns 2.300 alumnes, i se n'han titulat 1.331. L'actual degà de la facultat, Lluís Mundet, explica que amb el pas dels anys les sortides professionals s'han anat obrint a altres sectors, al marge del turístic, fins al punt que una quarta part dels exalumnes treballen en un ampli ventall de subsectors dels serveis, principalment en entitats bancàries. «Sempre dic que els nostres titulats són un 4x4 –compara Mundet–, perquè surten preparats en moltes matèries (incloent-hi comptabilitat), amb tres idiomes i, sobretot, havent fet pràctiques des del primer dia.» Una altra característica de les classes de turisme és que un percentatge elevat dels docents són professionals actius. «Per tant, s'aprèn la realitat del moment, que és tan canviant –conclou Mundet–, i això permet que un cop surt de la facultat l'estudiant no es trobi en un precipici, com passa a vegades amb altres estudis.»

1.331 titulats

Entre el curs1989/1990 i el curs passat, s'han titulat 1.331 persones com a tècnics, diplomats, llicenciats o graduats de l'Escola o la Facultat de Turisme de Girona. L'alumnat ha estat normalment de les comarques de Girona, però de mica en mica s'hi han anat incorporant joves d'arreu de Catalunya. En el curs actual estudien turisme en aquesta facultat 449 persones, que reben classe de 86 professors. A més de turisme, a la facultat s'hi estudia també publicitat i relacions públiques, una branca que aquest any té un nombre semblant d'alumnes matriculats.

Projectes internacionals

Segons el degà de Turisme, els estudis gironins i el sector turístic de la Costa Brava s'estan agafant de model en països emergents. «Que si l'exemple de Lloret és negatiu? No, la Costa Brava en general no té mala premsa, sinó al revés», assegura quan li preguntem per les conseqüències de l'oferta de sol i platja a preus baixos. «És cert que s'han fet alguns excessos, però al final aquí som conscients del valor que té el paisatge i s'ha sabut oferir un valor afegit, com és el patrimoni històric i arquitectònic, així com la gastronomia». Aquest concepte és exportat per la UdG a països com ara el Brasil, Cuba, Costa Rica i el Perú a través de projectes conjunts de la Facultat de Turisme amb universitats d'aquests països. Professors i estudiants de doctorat viatgen d'un costat a l'altre de l'Atlàntic per tractar de les ajudes públiques al desenvolupament turístic (aquest és el projecte amb la Universitat Federal d'Alagoas, del Brasil), del turisme i l'arqueologia (amb la UNESP de São Paulo) o del turisme i el patrimoni històric (amb la Universitat de l'Havana).

Erasmus Mundus

La Facultat de Turisme pilota la nau capitana de la UdG en l'àmbit internacional, amb el màster Erasmus Mundus (EM) de la Unió Europea European Master in Tourism Management (EMTM), que a partir del curs vinent es coordinarà des de Girona, sota la direcció del professor Jaume Guia. Aquest tipus de màsters, en què participen com a mínim tres universitats europees (en aquest cas, els socis de la UdG són unes universitats de Dinamarca i Eslovènia) i que la UE reconeix com a estudis exclusius i d'excel·lència (els alumnes que s'hi matriculen han de tenir un expedient acadèmic d'un gran nivell), es concedeixen amb comptagotes. A Catalunya només hi ha una altra universitat que coordini un EM, i a la resta de l'Estat, onze. Hi poden estudiar trenta alumnes d'arreu del món, vint dels quals, beneficiats amb beques de 48.000 euros o de 20.000 euros, depenent de si són europeus o no. Quant a docents, es convidaran professors especialitzats provinents d'universitats internacionals.

la crònica

Afers exteriors

R. ESTÉBAN

A vegades, la imatge que es té de les coses des de fora no es correspon amb la realitat. No és el cas dels estudis de turisme. La impressió que si t'hi matricules tindràs l'oportunitat de veure món és ben encertada. És veritat que la majoria de la gent que s'hi ha titulat a Girona està treballant a Catalunya mateix –al cap i a la fi, el nostre país és un destí turístic de primer ordre–, però n'hi ha molta de repartida pel món.

Un dels exalumnes que està més lluny és en Guillem Abellan, responsable d'una agència de turisme a Beijing. Com sempre sol passar, el trajecte professional d'aquest gironí de 27 anys fins a la capital de la Xina respon, en bona part, a les casualitats. Ell ja s'havia matriculat a turisme amb la idea de no quedar-se a prop i, un cop acabada la carrera, va aprofitar una beca per anar una temporada a treballar a Seül (Corea del Sud). Allà es va fer amic d'uns xinesos, que el van convidar a passar uns mesos a la Xina. Recorda que «va ser l'hivern que més m'ha marcat la vida. Vaig fer de professor d'anglès en una escola pública, cantant l'himne nacional xinès i alçant la bandera roja cada dilluns davant de 500 estudiants». Més tard va conèixer un català –Roger Bonafort– propietari de l'agència de viatges VesQueVinc, que li va proposar treballar amb ell. Va començar com a becari i, avui, després de dos anys de ser-hi, és el responsable de l'oficina de l'agència a Beijing.

Tot i la seva vocació de nòmada, podria ser que Abellan arrelés al gegant asiàtic: «Cada vegada sento més que la meva vida i la Xina estan més lligades; la meva xicota és xinesa, tinc amics xinesos aquí», afirma. Els lligams amb la seva terra, però, no els ha perdut gens ni mica, fins al punt que, junt amb dos catalans més, porta el casal català de Beijing. Quan vam contactar amb Abellan estava fent els preparatius perquè al Casal s'hi reunissin els aficionats del Barça a veure el partit de lliga amb el Madrid.

Professor a Anglaterra

Una sortida professional dels titulats en turisme pot ser la docència. No és freqüent, però, que s'exerceixi lluny d'aquí. Una d'aquestes excepcions és el cas del vigatà Xavier Font. Amb l'experiència d'haver fet de cambrer a la Costa Brava mentre estudiava, just després d'haver acabat els estudis, se'n va anar a Gal·les a fer de cap de cambrers d'un hotel. Però el futur no el tenia als menjadors, sinó a la Universitat de Leeds (Anglaterra), on va entrar-hi com a ajudant de professor un cop acabat un màster en màrqueting turístic. Avui dirigeix un equip de 8 professors, 10 doctorands i més de cent estudiants d'un màster en turisme responsable. «Fem projectes i consultoria a nivell global; tenim com a clients cinc agències de les Nacions Unides i una bona colla de governs i empreses privades», explica Xavier Font.

Sospirant per una seu pròpia

En vint anys, els estudis de turisme a Girona no han tingut mai una seu pròpia; sempre han anat rellogats: primer a l'edifici del carrer Lluís Pericot, a Girona, després al monestir de Sant Feliu de Guíxols i, des del 2005, escampats per diferents dependències del campus del Barri Vell gironí (al carrer Alemanys, a la Facultat de Lletres i a la Uned). Turisme, però, deixarà de ser una facultat nòmada (o «viatgera», com diuen alguns a la UdG, rient per sota el nas) al principi del curs 2011-2012, que és la data prevista per l'estrena de la seu de nova planta al campus de Montilivi, després de descartar la idea inicial que fos al Barri Vell.

L'equip d'arquitectura Fosas-Viader és l'autor del projecte, escollit d'entre 25 propostes que es van presentar al concurs d'idees. Serà un edifici de planta rectangular, d'uns 4.500 m² de superfície, repartits en diferents nivells, i amb una gran escalinata concebuda com la manera de donar la «benvinguda» als seus usuaris. Com que l'aixecaran al davant de l'aulari comú i a prop del centre d'informació a l'estudiant, serà molt visible. «Serà el primer amb què es trobarà la gent», li agrada dir al degà de la facultat. Si es compleixen els terminis previstos, les obres començaran el primer trimestre de l'any que ve.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.