Els col·legis professionals veuen perillar el seu futur per una nova llei estatal
Suprimir la col·legiació obligatòria i la necessitat de visar projectes en determinades professions són algunes de les propostes
Els canvis introduïts en la llei han permès deixar per a decrets posteriors definir en quins casos serà obligatòria la col·legiació per poder exercir, i en quins obligatori el visat per als projectes. En el primer cas, això beneficia sobretot col·legis com el d'advocats i els associats a la medicina –metges, infermeria, psicologia...–, que esperen formar part de la llista que faci l'Estat. En el cas dels visats, impliquen directament els col·legis d'arquitectes, aparelladors i arquitectes tècnics, i els de les diferents enginyeries, que a més també són de col·legiació obligatòria.
Tots plegats coincideixen que els col·legis el que fan és garantir la qualitat d'un servei al consumidor, i que el que cal és posar-los al dia i que puguin augmentar serveis. Opinen que si s'elimina l'obligatorietat de col·legiació i de visat ningú avalarà que la feina s'ha fet ben feta i per un professional, al marge d'altres aspectes com les assegurances obligatòries dels col·legis o els codis deontològics que també regulen les activitats. Ernest Oliveras, president del Col·legi d'Aparelladors de Girona, destaca que la llei s'ha d'aprofitar per redefinir el paper dels visats, de manera que no siguin només un segell, sinó que hi entrin altres obligacions com ara una major supervisió que els projectes compleixen la normativa. Lluís Comerón, vicedegà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, entén que la nova llei permet adaptar els serveis als nous temps, però reclama consens: «Pel que fa al visat, és important posar-lo al dia, que sigui més clar i precís, per la mateixa defensa del consumidor.» Joan Vallvé apunta que tot i posposar la decisió, la llei «qüestiona els visats, que ara passen a ser un problema latent».
Pel que fa a la col·legiació obligatòria, la sensació és que si això s'eliminés, els col·legis perdrien el sentit de ser i s'haurien de convertir en associacions, perdrien també capacitat econòmica i es deixaria sense garanties tant el consumidor com el professional. Salvador Capdevila, degà del Col·legi d'Advocats de Girona, posa com a exemple el codi deontològic: «Si no es compleix, el col·legi té capacitat per sancionar. A més, tenim una funció social que s'ha de garantir.» En aquest aspecte també s'hi afegeix Lluís M. Barnés, director general del Col·legi de Metges, qui destaca que per exemple l'assegurança de responsabilitat civil va a càrrec dels col·legis. A més, també proposa que es potenciï la tasca dels col·legis de manera que certifiquin la competència professional no només pel que fa a titulació, sinó també de formació continuada: «La medicina és un exemple d'un camp on s'ha d'estar constantment al dia, i això s'ha de poder acreditar tant per als metges d'aquí com per als que vénen de fora.»
Aspectes positius
Tot i aquests dos elements, en general també es coincideix en la necessitat d'una llei que posi al dia el funcionament dels col·legis, si bé molts ja tenen molt de camí avançat gràcies a la llei catalana, pionera en molts d'aquests aspectes. Visar projectes a través d'internet, llibertat de moviments dels col·legiats entre els territoris, haver de disposar d'una unitat d'atenció a l'usuari, la publicació de memòries anuals o la prohibició d'alguns col·legis per poder exercir conjuntament dos o més professions són unes altres de les novetats que s'aplicaran a la llei, per afavorir-ne la transparència i l'adaptació als temps actuals.
LES FRASES
Canvis a la llei catalana
La nova llei estatal introduirà canvis en la llei catalana que regula els col·legis professionals, que són competència autonòmica i la normativa dels quals està inclosa dins l'Estatut de Catalunya. Tots els representants dels diversos col·legis consultats van destacar que moltes de les modificacions que preveu la nova llei espanyola ja formen part del que es va aprovar en l'Estatut, i que per tant a Catalunya no tindrà tanta incidència com en d'altres punts de l'Estat espanyol, perquè ja fa un temps que aquí s'estan aplicant les millores. En els punts més conflictius, però, destaquen que en funció de com acabi redactada la llei es pot entrar en contradicció amb el que dicta l'Estatut, i que per tant es podria parlar d'una invasió de competències, ja que també es regularien aspectes que no entren dins la directiva europea.
Canvis per una directiva europea
La coneguda com a llei Òmnibus és una iniciativa legislativa que fa de paraigua de moltes lleis, perquè implica canvis en 47 lleis diferents del sector de serveis. L'objectiu és adaptar-se a la directiva de la Unió Europea en aquest camp, després que el Parlament Europeu aprovés la nova norma a finals del 2006, amb l'objectiu de liberalitzar l'accés a les activitats de servei i al seu exercici, i d'acord amb el mercat únic de la Unió Europea. Els estats membres tenen fins a finals d'aquest any per transposar el que emana de la directiva europea a la seva legislació, i la intenció del govern espanyol és aprovar la nova llei a finals de novembre, segurament el dia 28, un cop hagi acabat els tràmits parlamentaris.
La llei, pendent de l'aprovació al Senat
Actualment la llei és al Senat, pendent de l'aprovació de la cambra alta. La tramitació va començar el mes de març, i el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei el 12 de juny. Les múltiples implicacions que comporta i l'enrenou que va aixecar, per exemple en els col·legis professionals, van obligar a anar ampliant progressivament el període d'esmenes, fins que el novembre es va enviar el text definitiu al Congrés, a través de la comissió d'Economia i Hisenda, dependent del ministeri que ha capitanejat tot el procés. Un cop l'aprovi el Senat, tornarà al Congrés per a la seva aprovació definitiva. La llei ha deixat en l'aire determinats aspectes que s'hauran d'aprovar més endavant a través de decrets.