PEPA VIVES

FOTÒGRAFA DE TARRAGONA

«Només viatjo per anar a fer fotos»

«Una foto és bona o és dolenta. Si no és de vida o mort, no m'agrada perdre el temps a retocar-la.» Aquesta és la cristal·lina visió que la veïna de Tarragona Pepa Vives té de la fotografia: una debilitat que sempre l'ha acompanyat i per la qual va apostar al 100% fa un any i mig, quan va refundar la seva passió en la seva professió. Actualment, té muntada una exposició a Miravet amb imatges que va capturar al camp de concentració nazi de Güsen-Mauthausen. Sota de cadascuna s'hi llegeixen uns versos de Roc Llop, un veí d'aquest municipi de l'Ebre que va ser deportat a aquest camp i que, uns anys més tard, va morir a França.

Va ser dur realitzar aquest projecte?
«Vaig estar fent fotos al camp de concentració set hores seguides. És un lloc que fa molt de respecte. Ara està completament buit, però impressiona pensar que fa uns anys hi havia 20.000 persones tancades.»
Què la va impactar més?
«Com era de fàcil capturar les fotos més dures, com ara la del crematori; però vaig voler transmetre una altra perspectiva i vaig centrar-me en els exteriors perquè em va impressionar l'espai, que és enorme. També vaig decidir que les imatges fossin en color perquè la realitat és en color, i és així de bèstia!»
És una bona iniciativa per a la recuperació de la memòria històrica.
«Sí, és un projecte d'homenatge al meu avi i a tots els exiliats que hi va haver al poble. L'objectiu és més sentimental que polític. Durant la Segona Guerra Mundial, Miravet va rebre molt i hi va haver vuit deportats a Mauthausen. Roc Llop deia que els camps de concentració eren camps de la mort. Crec que són fets que s'han de recordar i per això vaig titular la mostra Exposició per no oblidar
Actualment, els encàrrecs que té van en aquesta línia?
«No, la major part de sol·licituds són per confeccionar books de nens. Abans, em negava a agafar fotos de casaments, banquets i comunions, però ara també m'hi dedico. No és que siguin encàrrecs que no m'agradin, però penso que es tracta d'un tipus de fotografia difícil. Em fa menys por fotografiar un lleó a dos pams que enfrontar-me a un casament.»
Amb què gaudeix més?
–«M'agrada moltíssim la fotografia social. Fa temps que tinc al cap dur a terme un reportatge de com viuen i treballen diversos ciutadans d'origen africà al país. Si tens diners, anar a l'Àfrica i tornar amb bones fotos és fàcil, però m'encantaria veure millor com és la seva visió des d'aquí.»
Les fotos d'aspectes culturals, o d'altres països, solen cridar bastant l'atenció.
«La veritat és que sí, tot i que no m'agrada gaire viatjar, mentre que a la meva parella li encanta. Per això el condicionant és que jo viatjo per anar a fer fotos. Fa uns anys, vaig anar a Cuba perquè tenia moltes ganes de fer retrats de la gent.»
Quin és el seu rècord de fotos en un viatge?
«Vaig tornar amb 4.000 imatges tant del Marroc com de Cuba. Aconseguir fotos espectaculars en aquests països no costa gaire perquè tot són colors, colors i més colors.»
És de les que es van parant cada dos per tres?
«Si faig alguna sortida, la gent sap que vaig a la meva a fer fotos: tant si anem a Girona com a buscar rovellons! Sempre porto la càmera al damunt.»
Prefereix fer-ne de l'entorn urbà o de natura?
«La fotografia urbana m'encanta. Tarragona té racons increïbles. Si busques una imatge més típica, la treus al nucli antic; però tota la part del far també té el seu què. A la tarda, la llum és molt bonica. Hi ha dies que, si veig que es posa un cel maco, agafo la moto i hi vaig.»
A Tarragona, un dels esdeveniments socials per excel·lència són les festes de Santa Tecla. També la motiven aquestes diades?
«Les imatges de festes són molt agraïdes, malgrat que a vegades les jornades són una mica esgotadores perquè les festes duren bastants dies i hi ha moltes activitats. Tot i això, se'n treu molt de suc!»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.