El 36% de les persones ateses per Càritas el 2009 no havien anat mai als serveis socials
La diòcesi de Barcelona ha cobert les necessitats de 48.000 persones fins al novembre, un 11% més que l'any passat
«Aquesta crisi ha trencat a moltes persones el fràgil equilibri en què vivien. Això comporta patiment emocional, ansietat, depressió i, en l'àmbit familiar, conflictes de parella i amb els fills.» El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglá, va ser ahir contundent a l'hora de descriure la situació que estan vivint moltes famílies. Els «nous pobres» són autònoms, petits empresaris i comercials, «gent que es pregunta com pot ser que això els estigui passant a ells», en paraules de Roglá. Representen el 36% dels 48.000 casos atesos aquest any per Càritas Diocesana de Barcelona, amb més de 300 punts d'atenció oberts a Barcelona i les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Garraf, l'Alt Penedès, part del Maresme i part de l'Anoia.
La responsable de l'assistència social de Càritas a la diòcesi barcelonina, Mercè Darnell, va destacar que el 36% de les persones ateses aquest any són menors de 14 anys nascuts a famílies pobres que «si no millora la seva situació, poden patir-la tota la vida». Part d'aquests menors procedeixen de reagrupaments familiars d'immigrants que van arribar fa anys a Catalunya i que ara estan en situació d'atur o treballant en l'economia submergida.
L'habitatge és un dels problemes prioritaris, juntament amb la falta de feina, per a la població atesa per Càritas. De fet, un 34,5% de les famílies ateses viuen en habitacions de lloguer i un 35,2% viuen en pisos on han hagut de rellogar alguna habitació per pagar el lloguer o la hipoteca. Roglá va proposar ahir que les entitats financeres «puguin articular fórmules per contribuir a pal·liar la situació financera de les famílies».
Per origen geogràfic, un 31% dels atesos són de l'Estat espanyol, un 29% prové d'Amèrica Llatina i un 26%, del Magreb, sent els marroquins la nacionalitat majoritària. «Tots coincideixen en una cosa: volen feina, no subsidis», destaca Roglá.
Col·lapse dels serveis públics
Roglá adverteix que els centres socials de l'administració pública estan a la vora del col·lapse i lamenta que no es dediquin tots els esforços econòmics necessaris a l'ajuda social, «com es va fer amb el rescat bancari». El director de Càritas entén que si hi ha una situació especialment greu és perquè «l'estat del benestar no ha fet els deures» i ha permès que fins i tot en temps de bonança «la pobresa s'hagi mantingut al voltant del 18%».
Càritas preveu que l'any vinent la situació es mantindrà perquè encara que «la virulència i la velocitat de la crisi tendeix a disminuir», en la majoria dels casos no es tracta només de poder trobar una altra feina. «El temps de recuperació serà llarg, perquè molta gent ha quedat molt tocada i haurà d'iniciar un altre cop el camí cap a la integració social», subratlla Roglá.
1,8 milions en ajudes
Càritas Diocesana de Barcelona ha dedicat aquest any 14 milions d'euros a l'assistència social, amb un pressupost extra de 3 milions. D'aquest pressupost, l'entitat ha destinat 1,8 milions a ajudes econòmiques. Les principals partides per cobrir necessitats bàsiques han anat a pagar habitacions o habitatges de lloguer, cobrir necessitats alimentàries i pagar serveis relacionats amb l'educació dels fills, com ara escoles bressol, menjadors i llibres. Les demandes a Càritas per part de les famílies van des de la sol·licitud de feina i formació laboral fins un lloc per viure que puguin assumir o la cobertura de les necessitats més bàsiques, com ara l'alimentació, la roba i el pagament de rebuts.