Una cambra dividida obre la porta a prohibir les curses de toros a Catalunya

Tramitar no pressuposa prohibir

De fet, el vot contrari a les esmenes que pretenien barrar el pas a la iniciativa s'ha d'interpretar, en part, com la voluntat de permetre al Parlament un debat impulsat per ciutadans –una altra cosa és si tots aquells diputats que ahir van obrir la porta al debat la mantindran oberta si s'ha d'acabar optant per la prohibició de les curses de braus–. La discussió entre taurins i «abolicionistes» –pel president d'ERC, Joan Puigcercós, no tots els abolicionistes són antitaurins– «és un debat viu a tots els països on hi ha curses de braus». Però no tothom està d'acord amb la bonança d'aquesta discussió parlamentària. Pel socialista David Pérez, no es pot fer un debat racional i desapassionat quan l'objectiu final dels que l'impulsen és prohibir allò sobre el que es debat. El portaveu del PSC va negar que la iniciativa tingués una motivació exclusivament animalista i va voler denunciar que també hi havia motivacions identitàries: «Jo no vull una Catalunya imposada; que si no ets del Barça, no ets prou català; si t'agrada Loquillo ets sospitós, i si t'agraden els toros, ets espanyol.»

Festa catalana o espanyola

El PP i Ciutadans, els altres dos grups que presentaven, juntament amb el PSC, esmena a la totalitat contra la ILP, també van donar a entendre que ERC, ICV i bona part dels diputats de CiU s'oposen a les curses perquè no les consideren una tradició catalana. La resposta de convergents, republicans i ecosocialistes, els tres grups que donaven via lliure a la tramitació de la ILP, va ser unànime. «Aquest és un debat universal, no català, no s'equivoquin», els responia Puigcercós. «Tothom reconeix la pluralitat ideològica dels amants dels toros i la catalanitat de les curses», avisava Francesc Pané (ICV-EUiA). Lligat a aquest debat, també va aparèixer la inevitable comparació amb els correbous de les Terres de l'Ebre, una tradició amb molta més afició en aquesta regió de la que tenen les curses de braus a Catalunya.

Toros i correbous

Tant el PP com Ciutadans consideren una hipocresia política que els partits majoritaris aprovin en municipis de les Terres de l'Ebre mocions per qualificar els correbous patrimoni cultural d'interès nacional i, alhora, votin al Parlament a favor de prohibir les curses de toros. «Els correbous no persegueixen ferir i matar l'animal», els responia Josep Rull en nom de CiU. Aquesta és la frontera a què s'agafen els convergents i els republicans.

Prohibir o deixar morir

La contradicció entre la prohibició de la festa i la llibertat dels taurins a celebrar-la és un altre dels punts centrals del debat. Pérez afirma que les societats que prohibeixen les minories «acaben malament. Les minories s'han de sentir lliures, fins i tot d'equivocar-se». Pel portaveu de Ciutadans, Albert Rivera, prohibir ha de ser el darrer recurs d'un règim democràtic, i més encara en aquest afer, en què l'afició a les curses de braus es va perdent de manera progressiva a Catalunya des de fa anys. El resultat natural, segons ell, seria en el futur la desaparició de les curses per manca de públic i, per tant, per manca de negoci. Sense necessitat de prohibir-les, concloïa.

Art, cultura i tradició

PSC, CiU, PP i Ciutadans van referir-se en diverses ocasions a les curses com a fet cultural i artístic i com a tradició, però van defugir subratllar qualsevol aspecte estètic de la festa pel risc evident de relliscada en representació d'una cambra i d'una societat gens predisposades a la tauromàquia. ERC i ICV-EUiA, però, no van dubtar a entrar a sac en aquesta qüestió perquè neguen que es puguin aplicar aquests qualificatius al que ocorre dins de l'arena. «Aquest és un espectacle cruel i violent», segons Puigcercós, en què l'únic que es pot considerar cultura «és el coneixement científic que demostra que el toro pateix». Per l'ecosocialista Pané, no hi ha «gaudi estètic possible» a partir del turment d'un ésser viu. En un discurs d'aspiració humanista però que va resultar ser el més sentimental dels que es van fer escoltar a la cambra, Pané va començar dient que «l'home no és el centre de la Terra», va negar que hi hagués «altura humana en l'espectacle de la mort», va qualificar d'«esclat de masclisme» les curses de toros perquè mai les dones han torejat i va acabar dient que el debat no apel·lava a la consciència personal de cada diputat sinó a una «ètica social i una moral nacional».

Més pragmàtic, Puigcercós va concloure la seva intervenció afirmant que el progrés d'una societat no es valora pel comportament i les aficions dels seus ciutadans sinó per l'ordenament jurídic del qual s'han dotat. El líder republicà va confiar que, al final de la modificació legislativa, l'actual llei de protecció dels animals de Catalunya, que prohibia maltractaments diversos però feia una excepció amb les curses de braus, pugui ser «un exemple per a tota la humanitat» –també fa una excepció en els correbous.

Divisió al si de PSC i CiU

Si la votació de les esmenes a la totalitat va tenir un resultat tan ajustat és, en bona part, per la disparitat de sensibilitats en el si dels dos principals partits. El socialista Pérez va admetre que al seu hi ha posicions diferents i que, si han estat capaços d'acordar de presentar una esmena contra la tramitació de la ILP, ha estat perquè tots coincideixen en una cosa: «No tenim clar que s'hagi de prohibir allò que no ens agrada.» El convergent Josep Rull també va admetre que a CiU hi havia qui creia que havia de donar suport a l'esmena per l'arrelament cultural, històric i tradicional de les curses; qui ho creia perquè donava prioritat a la llibertat de festejar-les, i qui s'hi oposava en nom de la protecció i respecte als toros com a víctimes principals de la festa. Rull se situava entre aquests darrers i afirmava que «s'han de prohibir poques coses, però sí les més denigrants». En veure les diverses sensibilitats, CiU va decidir donar llibertat de vot als seus diputats, no pas per «consciència personal» sinó perquè la qüestió no formava part del programa electoral amb què la federació nacionalista es va presentar a les eleccions passades, segons ell.

La majoria de comentaristes i els partits preveien una votació ajustada. Se sabia que els 33 diputats d'ERC i ICV-EUiA no acceptarien les esmenes a la totalitat contràries a la proposta de prohibició. També que els 17 diputats del PP i Ciutadans hi votarien a favor. Però la llibertat de vot dels 85 diputats de CiU i PSC tenia la darrera paraula. Finalment, la prohibició de les curses de toros es tramitarà amb 67 vots contra 59, 5 abstencions i 4 diputats que no van votar. Durant la tramitació per modificar la llei de protecció dels animals, tots els grups podran presentar esmenes. Els impulsors de la iniciativa podran retirar-la en qualsevol moment que considerin que la proposta s'aigualeix. El resultat d'ahir no pressuposa la prohibició final.