La Barcelona espectral
Un llibre recull històries i llegendes de fantasmes de la capital catalana i traça 13 itineraris per seguir-ne la petja pels racons de la ciutat
-
L'antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la font de Canaletes i l'estació de França són tres escenaris de Barcelona amb històries fantasmagòriques que estan recollits dins el llibre de Sylvia Lagarda–Mata. / EUDALD PICAS / EFE / ANDREU PUIG. -
L'antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la font de Canaletes i l'estació de França són tres escenaris de Barcelona amb històries fantasmagòriques que estan recollits dins el llibre de Sylvia Lagarda–Mata. / EUDALD PICAS / EFE / ANDREU PUIG. -
L'antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la font de Canaletes i l'estació de França són tres escenaris de Barcelona amb històries fantasmagòriques que estan recollits dins el llibre de Sylvia Lagarda–Mata. / EUDALD PICAS / EFE / ANDREU PUIG.
«Totes les grans ciutats, com Londres, París o Marsella, tenen llibres de fantasmes, fins i tot Madrid, que és una ciutat més nova, i aleshores vaig pensar si a Barcelona no hi havia fantasmes.» Aquesta idea és el que va moure l'escriptora Sylvia Lagarda-Mata a començar a buscar papers i referències fantasmagòriques de Barcelona per farcir un inventari espectral de la ciutat, que ha donat com a resultat el llibre Fantasmes de Barcelona, que acaba d'editar Angle Editorial. El volum recull llegendes i fets sobrenaturals, molts dels quals tenen com a punt de partida personatges i episodis històrics arrelats a Barcelona. Tots s'ordenen i apleguen en 13 itineraris que recorren llocs reals de la ciutat, als quals Lagarda-Mata s'ha dedicat a llevar la pell per mirar què hi havia en el revers.
La major part d'itineraris es concentren a la Barcelona antiga, per raons històriques òbvies. «Els fantasmes més antics són de l'època romana i els més moderns i actuals, del segle XX», comenta l'autora. El treball parteix de les referències d'històries i llegendes de Barcelona que fa el costumista Joan Amades i es completa amb una important tasca de treball documental en hemeroteques i de recollida de relats orals. El resultat és un llibre en què els fantasmes apareixen a través «dels fets històrics». «Aquests fantasmes són molt nostres, molts són personatges reals». De fet, indica Lagarda-Mata, «és també un llibre d'història» en el qual cada llegenda necessita l'explicació històrica del que va passar en cada moment. No en va, en algunes llibreries el volum es troba a la secció d'història.
Cartografia de misteris
La Rambla, el barri del Pi i el Call, Santa Maria del Mar, el Gòtic, Sant Pere, Montjuïc, el carrer Hospital, l'Eixample i el Poblenou són alguns dels escenaris que recorre el llibre, que incorpora, en cada itinerari, un mapa aclaridor per fer la passejada fantasmagòrica.
De descobertes, revelacions singulars i curiositats, el llibre n'està farcit. És el cas del fantasma de Canaletes. Les torres de l'antiga muralla s'anomenaven Canaletes i d'aquí ve el nom de la coneguda font. Per no se sap quins motius, a mitjan segle passat, l'anomenat fantasma de Canaletes va començar «a torbar les nits del passeig». «Una nit va tenir l'atreviment d'adreçar la paraula a unes noies que omplien els càntirs a la font, i aquestes es van espantar tant que van haver de fer llit durant uns quants dies». De resultes de l'incident, es relata al llibre, el fantasma, presumpta víctima d'unes «aigües encantades», va desaparèixer per sempre més.
També es convida a parar l'orella en pedres que parlen, com les de l'edifici de l'Acadèmia de Medicina que formen el conjunt de l'antic hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (ara biblioteca de Catalunya i escola Massana): encara s'hi senten els udols d'en Cervelló, el nom del mestre de cases que va fer l'Acadèmia de Medicina i que va «sacrificar a l'obra la seva pròpia esposa».
O segur que mai han pensat, en passar per l'estació de França, en l'home del sac. Doncs poc després d'entrar en servei la línia de tren de Barcelona a Mataró, van començar a produir-se unes estranyes desaparicions, que es van explicar per l'acció d'un home del sac, batejat com a Saginer, que esquarterava i treia la grassa dels cossos desapareguts.
Si hi ha, però, una llegenda que té el cor robat a l'autora, perquè la considera molt «impactant», és la del general Moragues, que va lluitar defensant Barcelona de les tropes de Felip V. En ser executat, la seva testa va quedar exposada a l'entrada del Fossar de les Moreres. A les nits, els seus ulls s'il·luminaven i enfilaven un plany que donava ordres als soldats barcelonins enterrats al Fossar de les Moreres, i aterria el veïnat.
Fantasmes de confiança
Després d'un any de feina i convivència amb espectres barcelonins de tota mena, l'escriptora ha arribat a una conclusió alleugeridora sobre la mena de matèria que forma els nostres fantasmes. «Hi ha una cosa característica, els fantasmes de Barcelona no són especialment malèvols, com sí que ho són, en canvi, els de Londres; els d'aquí només són tristos o melangiosos, només volen fer notar la seva presència», explica.
En termes generals són inofensius. Cosa que vol dir que els lectors poden agafar el llibre ben tranquils i buscar-ne el rastre pels racons de la ciutat sense por de represàlies. «Excepte en algun cas concret, no intenten fer mal als humans, per mi és un signe de la nostra identitat: aquest ‘no cal que ens esbatussem'.»